Examen la plaça del diamant

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,6 KB

 

 La narrativa de postguerra:El període de la postguerra va ser mol prolífic a pesar de la repressió i la censura política de la dictadura franquista.Es poden classificar en dos grups: els que s0havien format en el període de preguerra i que culminen la producció iniciada abans de 1939 i, de laltra, els que van sorgir després del conflicte bèl·lic. En aquest darrer grup, hi podem trobar dos nuclis: els nascuts entre 1923 - 1939, que van gaudir de més facilitats culturals que el nucli precedent i que inicien la seva carrera a les acaballes dels seixanta.Corrents narratius:La novel·la psicològica; la repressió franquista explica per què es ca tendir a levasió del moment i a ladopció de models abans de la guerra. La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda.La novel·la realista ofereix dos vessants:-El primer influït per la novel·la nord-americana dentreguerres i el neorealisme italià, neix de la voluntat de donar testimoniatge duns fets determinats. Es tracta dobres que situen lacció en marcs concrets com els camps de concentració nazis o lexili.-El segon, que deriva de lexistencialisme francès, presenta lindividu com a víctima de situacions absurdes i que no troba sentit al món que lenvolta. En són exemple Combat de nit, de Josep María Espínàs, o Menterro en els fonaments, de Manuel de Pedrolo.Un tercer corrent narratiu, caracteritzat per ladopció de la fantasia i el lirisme, engloba les novel·les Les històries naturals, de Joan de Perucho i Ronda naval sota la boira, de Pere Calders.Llorenç Villalonga:Lobra de Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980) sexplica en funció de la seva terra, Mallorca, i del seu origen social. Mort de Dama és la primera obra que publica. En aquesta novel·la, lagonia duna dama aristocràtica, Obdúlia de Moncada, és el pretext de què se serveix per satiritzar alguns sectors de la societat illenca: els nobles, els xuetes i els escriptors illencs. Bearn o la sala de les nines, la seva novel·la més destacada, ens proporciona una visió mitificada de laristocràcia rural mallorquina i de la seva decadència.Mercè Rodoreda(Barcelona 1908 - Girona 1983) de molt jove col·labora en revistes culturals com Clarisme, Mirador i Meridià amb articles i contes.El 1939 sexilia primer a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on es dedica a la traducció.La plaça del Diamant, que narra la vida duna noia de classe popular del barri de Gràcia, Natàlia, estretament relacionada amb episodis clau de la història de Catalunya del Segle XX; El carrer de les Camèlies, centrada a lentorn duna jove, Cecília, que madura a partit de diferents experiències amoroses; i Mirall trancat, centrada en el naixement, la davallada i la desintegració dun nucli familiar.



 Manuel de Pedrolo:Cap a finals dels anys 50 i principi dels 60 es comença a notar la presencia dun grup generacional més jove que esdevindrà el més important durants els anys següents.És el narrador més destacat daquest grup.La seva producció novel·lística, mostra voluntat indagatòria en les tècniques del gènere,políciaques,Joc brut,totes les bèsties de la càrrega de ciència ficció,mecanoscrit del segon origen,realistes-socials,cendra per Martina,satíriques,cops de bec a Pasadena.Joc brut:Obra policíaca de Manuel Pedrolo, una noia sedueix el protagonista i el convenç perquè mati al seu suposat onble.Després de molts duptes decideix fer-ho per poder estar amb ella,però tot es un engany,ella desapareix i no era el seu oncle,sinó el seu marit.Pere Calders:El conjunt de la seva obra té com a tret més representatiu la presència delements fantàstics en situacions quotidianes,ja que els seus personatges viuen fets insòlits que els alteren la vida i els condueixen a un desenllaç molt proper a labsurd,destaquen reculls de contes com Cròniques de la veritat oculta.Narrativa dels anys 70:fet que marques les noves tendències de la narrativa:·Revolta del maig francès el 1968,·crisi del Realisme històric i dels models narratius,·irrupció de la novel·la sud-americana.La literatura catalana reflecteix les línies temàtiques pròpies de la situació cultural,social i política del moment:·La quotidianitat i les mites introduïts perls mass media,· una nova actitud moral sorgida de la revolta de la joventut que culmina amb el maig de 1968,·el viatja am què el protagonista sevadeix del món,·construcció dun nucli familiar o social amb untractament mític de la realitat,·canvir que pateix el país a causa del turisme. Hi ha narrador que proposen una renovació sense trasgerir la tradició del Segle XX,altres,plantegen lexperimentació com a premissa bàsica de la seva obra,rebutjants el discurs narratiu lògic.

Entradas relacionadas: