Exercicis de Llengua i Literatura Catalana

1. Comprensió Lectora i Anàlisi de Text

1.1. Sinònims del text:

• Obstacle: entrebancs.
• Concentrats: aglutinats.
• Activitat intensa: efervescència.
• Fragilitat: feblesa.
• Consolidats: assentats.

1.2. Veritat o Fals (V o F):

1. Amb l'arribada de la democràcia... justícia: Fals.
2. Hi ha un mercat... Balears: Cert.
3. La presència... editorial: Fals.
4. Els premis... econòmica: Cert.
5. L'únic... professionalitzar: Fals.

1.3. Referents:

• Les: les imatges.
• Ho: la infraestructura editorial.

1.4. Tres connectors del text:

• Però.
• Tanmateix.
• Sinó que.

2. Anàlisi Literària i Mètrica

2.1. "Déu al primer batec... cap instant s'acreix":

Aquests versos fan referència al tòpic Tempus fugit (relacionat amb la presència constant de la mort). Expliquen que, mentre la vida s'esfila, la mort s'acreix; és a dir, la vida passa ràpidament i la mort s'apropa cada cop més.

2.2. Estudi de la mètrica:

• Primera estrofa: "una nota..." (8A), "trauma..." (8A), "lentament..." (7B), "si la pluja..." (7B), "també el fa..." (8A). Rima: AABBA consonant.
• Segona estrofa: "perquè ens..." (8A), "que l'ensagna..." (8A), "abans de passar..." (8B), "m'atec..." (8A), "i l'acore..." (8B). Rima: AABAB consonant.

2.3. Referència del títol: Corrandes d'exili

El títol es refereix a l'exili provocat per la Guerra Civil Espanyola. Al poema es veu com la gent ha d'abandonar la seva terra i marxar cap a França, tal com diu el vers: "avui en terres de França".

2.4. Veritat o Fals (V o F):

1. Una de les característiques del conte modern... sorprenen: Cert.
2. El text teatral... escenes: Cert.
3. El tòpic homo viator... home viatger: Cert.
4. Els textos lírics... objectiva: Fals.
5. Una narració... narrador: Cert.

3. Gramàtica i Sintaxi

3.1. Funcions sintàctiques:

• 3.1.1. "Un exemple d'aquesta realitat el podem veure a Barcelona": CD (Complement Directe).
• 3.1.2. "...van ser desplaçats per uns altres...": C. Agent (Complement Agent).
• 3.1.3. "...que persegueixen aquest objectiu...": Complement subordinat d'oració de relatiu de CN.
• 3.1.4. "...se'ls aplicarà": CD (Complement Directe).
• 3.1.5. "...a les pacificacions...": C. Règim (Complement de Règim Verbal).

3.2. Substitució pronominal:

1. La carta, a les mestres, els la van donar ahir.
2. Això, a les amigues, els ho van donar el dia del seu aniversari.
3. Has dit a la Clàudia que avui tothom els avisin? No, encara no l'hi he dit.

3.3. Correcció de frases:

1. Vaig agafar el tren a les dotze i vaig arribar a Barcelona a les dues.
2. Si compressis sempre compulsivament, t'arruïnaries de seguida.
3. Ha arribat tard perquè l'has entretingut massa.
4. L'ambient en què s'ha trobat immers li ha encantat.

3.4. Oracions subordinades:

• Final: T'ho explico perquè siguis conscient de la seva importància.
• Causal: Com que és l'últim dia per fer la matrícula...
• Consecutiva: Era tan evident que copiava, que no calia...

3.5. Ortografia (j/g):

Majestàtica, segeller, venjança, extingir, ajuntament.

3.6. Dialectologia:

• Text 1: Pertany al dialecte valencià (eixit, xiquets, meua).
• Text 2: Pertany al dialecte balear (sa, mos, trob).

4. Morfologia Verbal

4.1. Canvi a temps futur:

Aniré, sortiré, tindran, esbroncaran, entraran, picaran, sortiran, cridaran, reclamaran, miraré, faré, m'adonaré, conduiré, recordaré, escaparà, tornarà.

5. La Narrativa Catalana de la Postguerra

La narrativa catalana de la postguerra es desenvolupa després de la Guerra Civil (1936-1939), durant la dictadura de Francisco Franco. Aquest període es caracteritza per la repressió política, la censura i la persecució de la llengua catalana, fet que va dificultar la producció literària. A més, molts escriptors van haver d’exiliar-se. Tanmateix, a partir dels anys seixanta es va produir una certa obertura cultural que va afavorir la recuperació de la literatura catalana.

Pel que fa a les característiques, aquesta narrativa reflecteix les conseqüències de la guerra i la manca de llibertat. Els temes més habituals són la memòria, l’exili, la identitat, la solitud i la frustració. D’una banda, destaca la narrativa psicològica, que analitza els sentiments i conflictes interns dels personatges. D’altra banda, el realisme social mostra les dificultats i injustícies de la societat de l’època. També apareixen elements simbòlics i experimentals en algunes obres.

Les paraules clau d’aquest període són: postguerra, franquisme, censura, exili, repressió, memòria, identitat i resistència cultural. Entre els autors més importants destaquen:

• Mercè Rodoreda, autora de La plaça del Diamant i Mirall trencat.
• Pere Calders, amb Cròniques de la veritat oculta.
• Manuel de Pedrolo, autor de Mecanoscrit del segon origen.
• Joan Sales, amb Incerta glòria.

Tots ells van contribuir decisivament a mantenir viva la literatura catalana durant la postguerra i a impulsar-ne la recuperació.

6. La Narrativa de la Postmodernitat

La postmodernitat és un corrent cultural i literari que es desenvolupa a partir de la dècada de 1970, en un context de globalització, avenços tecnològics i consolidació de la societat de consum. En la literatura catalana, coincideix amb la recuperació de la democràcia després del franquisme i amb la normalització progressiva de la llengua catalana. A diferència dels moviments anteriors, la postmodernitat qüestiona les grans veritats i presenta una visió més relativista i diversa de la realitat.

Pel que fa a les característiques, destaca la barreja de gèneres, l’ús de la ironia, l’humor i la intertextualitat (referències a altres obres literàries). També és habitual la fragmentació narrativa, la presència de múltiples punts de vista i la combinació entre realitat i ficció. Els autors donen més importància a la subjectivitat i a l’experimentació formal.

Les paraules clau d’aquest període són: postmodernitat, ironia, intertextualitat, fragmentació, subjectivitat, pluralitat i experimentació. Entre els autors més destacats trobem:

• Quim Monzó, autor de El perquè de tot plegat.
• Montserrat Roig, autora de El temps de les cireres.
• Jaume Cabré, autor de Les veus del Pamano.

Aquests autors representen la renovació i la diversitat de la narrativa catalana contemporània.