Explicau la diferència entre el procés de normativització i de normalització d'una llengua.

la normativització i la normalització: la normativització de la llengua partí de les idees dels modernistes en relació amb l'estàndard literari i el·laboraren un diccionari i la col·laboració dels noucentistes ajudar a fundar institucions amb l'objectiu d'estudiar, depurar i fixar la llengua. I la normalització es competència de tota la societat en vers a la població per fer normal l'ús de la llengua catalana i pendre consciència lingüística.

Els gèneres literaris: són models expressios heretats de la tradició literària, oral o escrites amb característiques pròpies que han anat evolucionant. Hi ha: Primitius; epigrama, himne. Clàssics; poètics(oda, elegía, epístola, ègloga)assagístes( epístola i apologia) i dramàtics( drama, comèdia i tragèdia).Trobadorescs; dansa, cançó i alba.Medievals;narratius(cançó de gesta, conte, llegenda i rondalla) Populars;poètics(romanç), narratiu(acudit) i dramàtic(farsa, mim, monòleg) i Moderns; narratius(novel·la i ocnte) i assagístic(assaig i carta).

Paraules patrimonials són el resultat de l'evolució del lèxic llatí. Neologismes són paraules extrangeres que han entrat en algun moment en la història poden formar parte de l'estàndard, però en el cas de que una paraula no existeixi en la llengua pròpia es considera préstecs.
SUBSTRAT: sorotapte; branca, Canant i galta.celta;banya, blat i carro.fenici: Eivissa, Maó i Hispània. grec;cop, cima i escola.SUPERSTRAT:llengües germàniques; banc bandera i guerra.àrab; alcohol, arròs i duana. ADSTRAT:occità; balada, correu i monjo.Aragónés; corder, llanda i pernil.castellà; alabar, amo i mentida.italià; Artésà, novel·la i òpera.francés; llinatge, patge i xofer. anglés; eslògan, esport i gol.