Fam en estellés

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,14 KB

 

ESTELLÉS  Destacà en la dècada dels setanta,convertint-se en un dels millors poetes valencians des del Segle XV i gran representant de la postguerra.I és que la seua obsessiva necessitat de catalogar la realitat amb paraules,el converteix en un perfecte cronista del temps que li tocà viure.Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu,presentant-se com a intèrpret de les reinvindicacions d'un poble i d'una llengua sotmesos al silenci.

 Els seus temes reben un tractament detallista i de molta quotidianitat.Quan parla de la mort,tema que el fascina,ho fa d'un cadàver concret estès a terra,i no com a recurs metafòric.L'amor,nucli de la seua lírica,es manifestarà en una rica gamma de sensacions,que aniran des del sexe directament expressat fins a les manifestacions més sofisticades de desig.


El poeta crea un llenguatge literari forjat amb la influència dels clàssics,fonamentalment Ausiàs March,i de la literatura contemporània,però,sobretot,no dubta a incrusar el llenguatge col·loquial que aprengué a l'Horta durant la seua infantesa.Abunden topònims i recursos expressius.

Poeta extraordináriament prolífic,editava al començament de forma molt dispersa;corregia i refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat "els manuscrits de Burjassot".El seu primer llibre va ser "Ciutat a cau d'orella".La mort de la seua filla el va dur a escriure "La nit" i "Primera soledat".Més tard,publicaria "Donzell amarg",poemari que va quedar finalista del premi Óssa Menor.

Intensitat,cromatisme,potència i originalitat,fan l'obra d'Estellés innovadora i mereixedora d'un lloc d'honor en el nostre panorama literari.

Entradas relacionadas: