Familia

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 21,32 KB

 

MODUL 1: INTRODUCCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ: EL SISTEMA FAMILIAR   De Mause (1974),Teoria psicogènica de la historia: El transcurs de l’història i les civilitzacions suposa una millora en la puericultura i el tractament dels pares als fills.- Procés d’apropament, a través dels segles, entre pares i fills: - l’infanticidi (antiguitat- segle IV), - l’abandonament (segle IV- segle XVII), - l’ambivalència (segle XIV- segle XVII), - la intrusió (segle XVII), - la socialització (segle XIX- mitjans del XX), - fase d’ajuda, a partir de la primera meitat del. La relació entre pares i fills ha anat canviant en quant a temps i societat. Quan parlam de la relació entre pares i fils ens ve el concepte de criança infantil al context familiar. Els infants no se crien igual, si són fills únics o família nombrosa o clan...Analitzant grecs i romans podem veure que sempre sel's ha donat molta importància a la família, aquesta importància ve contribuïda a crear unes pautes educatives, que van canviant segons l'edat, l'evolució de l'infant.Sembla també que a mesura que una societat es va fent més complexa i més desenvolupada és capaç de dedicar-hi més atenció a la criança dels fills a l'àmbit familiar. Evolució de les relacions paternofilials (Segalen, 1981): De qualque manera la criança dels fills està influïda per la concepció que es tengui de l'infant. Si concebem l'infant com capaç les relacions seran de respecte, d'autonomia i si el concebem de manera contrària les relacions seran de sobreprotecció. Hi ha tres èpoques distintes de relació – evolució: 1.Societat preindustrial, l’infant: socialitzat per pares i avis: Solidaritat entre generacions i transmissió de valors. Model de família patriarcal extensa, institució de dret privat, unitat de producció i reproducció, divisió sexual de feina i rols. Les dones s’ocupaven de la cura física, alimentació i manteniment fins que els nins s’incorporaven al món laboral, que era aprendre l’ofici del pare i les nines passaven a ser preparades per la mare per seguir el seu rol. (Cremades, 1991). 2.Segle XIX, tres tipus de famílies: a) Burgesa: privatització de la parella i dels infants. b)Camperola: els infants estan entre dues cultures: la tradicional i l’aparició de l’escola i la medicina. c) Les aglomeracions industrials donen lloc a la família obrera: famílies sense estratègies i amb inestabilitat de feina. Transformació en família nuclear. Bases de les institucions escolars. L’escola: funcions de culturalització i socialització. Família: funció socialitzadora que comparteix amb l’escola i funció de suport emocional i afectiu. La família es va constituint amb la cèl·lula bàsica de la societat. La família es va constituint amb la cèl·lula bàsica de la societat i amb la modernitat la família extensa va desapareguent i apareix la família nuclear (pare, mares i fills). 3. Segle XX (Cremades, 1991), factors de canvi en la família: hi ha una sèrie de canvis que incidiran en l'estructura familiar donant lloc a diferents tipologies. – Demogràfics,  - Socials. Conceptualització “família”La família és un concepte universal, les dificultats per formular una definició clara i precisa es deriven de la complexitat de l’estructura així com de les seves característiques canviants i polifacètiques. La condició familiar manté la seva essència, adoptant diferents formes i afavorint el desenvolupament humà. - Tradicionalment “família” era considerada només el matrimoni amb fills i amb una relació de consanguinitat a partir de vincles biològics i legals. - Ara podem parlar d’una forma més ample respecte a què consideram que és “família”. Actualment, la família és un dels contextos de desenvolupament més important de la persona. Se diu que la família és el fonament de la vida social i un dels principals vehicles de transmissió cultural. A més, coincideix que és un dels àmbits més valorats a les poblacions, fins i tot els joves. La importància de la família va canviant segons diferents circumstàncies, abans la famíliar era una manera d'organització social, on la finalitat bàsica era la supervivènica de l'espècie (unitat, producció i reproducció). Actualment, aquesta funció ha anat perdent pes, els fills ja no són una inversió per assegurar el futur (en algunes societats si), ara els elements materials han passat a un segon pla i lo més important és la dimensió psicològica i afectiva que ofereix la família. El fet de que sigui l'aspecte més valorat, que vingui de més lluny ha fet que la família sigui objecte de múlitples disciplines (la sociologia, l'antropologia, l'educació, l'economia, la psicologia...).La família tradicionalment i actualment és un concepte universal i la que més influeix en el desenvolupament d'una persona. És un concepte universal, però hi ha dificultats per definir-la d'una manera clara i precisa, per la seva complexitat de l'estructura i pels canvis ràpids de la família. La família representa la més petita organització social humana. Factors constants en el temps i les cultures: - L’aliança, amb diferent maneres d’unió conjugal (monogàmia, poligàmia...). - La filiació amb diferents línies de descendència (pares a fills). Diverses definicions: 1.La familia, tanto desde el punto de vista biológico de la reproducción de la especie como desde el ángulo social de la transmisión de la cultura, constituye el eje central sobre el que gira el ciclo vital de acuerdo con el cual transcurre nuestra existencia como individuos y asegura la continuidad de la sociedad de generación en generación”G.Musitu Ochoa. 2. La familia es la institución paradigmática de la humanidad. Un acuerdo único que concierne al hogar, al amor, a la unión sexual y a la convivencia. Es el medio donde se establecen las relaciones más íntimas, generosas, seguras y duraderas (...) La familia es la más adaptable de todas las instituciones humanas, evoluciona y se amolda a cada exigencia social” L.Rojas Marcos. 3.  “La família és la unió de persones que comparteixen un projecte vital d’existència en comú que es vol que sigui durader, en el qual esgeneren forts sentiments de pertinença al grup, existeix un compromís personal entre els membres. S’estableixen intenses relacions d’intimitat, reciprocitat i dependència -primer dels petits cap al adults i després dels vells cap als joves”Jesús Palacios. 4.  “La família està formada per dos o més persones unides per l’afecte, el matrimoni o la filiació, que viuen junts, tenen recursos econòmics en comú i consumeixen conjuntament una sèrie de bens en la seva vida quotidiana”Inés Alberdi. 5. LA FAMÍLIA, el grup familiar com a institució, ha sobreviscut al llarg de les civilitzacions i de les concepcions polítiques que han recorregut la història. La família és… 1. un procés que passa per diferents fases: comença amb l’elaboració d’un projecte comú entre dues persones i es transforma a mesura que emergeixen noves situacions i relacions. Es diu procés perquè de qualque manera no sabem com acabarà una família quan es comença a elaborar. El projecte va canviant segons les fases, les persones, els fets...2. un important context de socialització i de promoció del desenvolupament personal i emocional. 3.un sistema (Minuchin,1986), que opera a través de les formes de relació que apareixen entre els seus membres, és un sistema dinàmic de relacions interpersonals. Perspectives teòriques que orienten les investigacions i  intervencions de la família 1. Teoria de l’afecció (Bowlby, 1979) El paradigma de la teoria de l’afecció està basat en la Psicologia Evolutiva i la Etologia. Descripció de la relació inicial entre mare i  fill que influirà a les relacions futures. És necessari que el vincle afectiu sigui tan segur que permeti a l’infant sentir-se lliure per explorar el seu entorn i assolir així les bases del seu desenvolupament. 2. Teoria ecològica (Bronfenbrenner, 1987) El model ecològic organitza els diferents contexts que influeixen en una persona en un sistema en el qual el subjecte es troba en el centre i els contexts d’influència al seu voltant. Ambient ecològic: és el conjunt de les estructures seriades, cadascuna de les quals pot incloure’ls a la següent. Microsistema: Comprén el conjunt de relacions entre la persona en desenvolupament i l’ambient més proper en que aquesta es mou. Estan formats per característiques físiques, socials i psicològiques. Exemples: família, l’escola. Mesosistema: Interrelacions entre dos o més contextos en els quals la persona en desenvolupament participa activament. És un sistema de microsistemes que es forma o s’amplia quan la persona en desenvolupament entra en un nou entorn. Exemple: Reunions de pares i mestres. Exosistema: un o més contextos que no inclou a la persona en desenvolupament com a participant actiu però en els quals es produeixen fets que afecten a allò que passa a l’entorn que compren a la persona. Exemples: família extensa, treball dels apes, serveis socials, institucions educatives... Macrosistemes: sistemes de valors i creences d’una cultura determinada. Venen a ser les correspondències, formes i continguts dels sistemes de menor ordre que existeixen a nivell de la cultura. Exemples: grups ètnics, religiosos, situació econòmica, sistema polític. Se fonamenta en el fet de que el desenvolupament es pot explicar per factors externs que afecten a la persona, ofereix molta importància a l’entorn físic i a les interaccions socials. Pensa que per poder entendre una persona i els seus entorns psicològics, és necessari estudiar tots els factors exteriors en els quals viu una persona. Als factors exteriors, els anomena contextos de desenvolupament. És important tenir en compte que aquest autor no generalitza, sinó el contrari: analitzar l’infant en un context real, cadascun en el seu context. El context en el que viu l’infant condiciona d’una manera tan forta que determina el seu desenvolupament. Parla de l’àmbit ecològic i trobam diversos sistemes: microsistema, mesosistema (conforme les persones van creixent el mesosistema va creixent), exosistema i macrosistema. 3. Perspectiva sistémica. Basada en la teoria general de sistemes, teoria cibernètica i teoria de la comunicació. Autors com ara Bertalanffy, Russel, Wiener, Shanon y Watzlawick. Considera a la família com un sistema viu, dinàmic i en constant transformació, en el que el tot és més que la suma de les seves parts. El més important és el que succeeix a la comunicació i les relacions entre els membres del sistema familiar. La família es considera com un sistema social al qual se li apliquen els principis de la teoria general de sistemes. TGS: elaborada (anys 40) per Bertalanffy, per oferir un model pràctic d’explicació de conceptes que la ciència clàssica, reduccionista i mecanicista no feia. Aquesta teoria proporciona un marc unificador per les ciències naturals i les socials. Aquesta perspectiva es treballa principalment a la psicologia clínica, però s’introdueix a organitzacions socials, a escola...és important saber que considera la família com un sistema. En la família (home/dona parella), però quan conjuntament decideixen formar una família entre les relacions entre ells de parella, ja no són jo i tu, sinó jo, tu i nosaltres. Es fixa molt en la comunicació entre les persones que conformen el sistema i les relacions. Podem veure que hi ha sistemes oberts o tancats. La família és un sistema obert perquè hi ha relacions, intercanvis, transformacions en maneres de fer...un sistema tancat seria una reacció química. Principis generals de la TGS: 1. Causalitat circular (s’aplica a la família a través de la conducta. El que en un principi és causa, es converteix en efecte i l’efecte en causa (retroalimentació). Si apliquem això a l’escola i a casa, l’infant es veu implicat en dos contextos: el que succeeix a casa i a escola. A una família cada acció d’un membre és una reacció a altres fets. El canvi a un membre afecta als altres membres). 2. Totalitat (tot és més que la suma de les parts. La família com a totalitat és diferent com atributs dels seus components considerats individualmen)t 3. Conducta com comunicación (com parlam, com ho deim, la conducta...la conducta com comunicació és important. Dins la família, en general, la comunicació no verbal és més important que la comunicació verbal. Amb infants hem de saber que el to de veu és el que més arriba a ells) 4. Regles (la conducta dels membres està regida per les regles.) 5. Constància i canvi (la família fluctua entre períodes d’establiment i períodes de canvi. Hi ha moments molt explosius (canvi) i hi ha altres que tot és més estable). 6. Objectiu qualitatiu (les famílies es dirigeixen i s’orienten cap uns objectius. Els objectius actuals són transmesos a través de la cultura.) 7. Homeostasi (és aquella tendència del sistema cap un estat d’equilibri. Resistència al canvi, és una propietat que permet a un sistema mantenir-se estable a través del temps. Mecanisme auto correctiu. (quedar-se en el mateix estat) .8. Morforgènesi (és una tendència al creixement, a les modificacions i implica una diferenciació del sistema. (modificació de l’estat).La funcionalitat d’una família vendrà marcada per aquestes dues propietats últimes, quan sàpiguen equilibrar un moment de homeòstasi i de morfogènesi. SISTEMA FAMILIAR es diferencia A TRAVÉS DE DIFERENTS SUBSISTEMES. Els subsistemes poden estar formats per generació, sexe, interés i funció,etc.  El sistema familiar es diferencia a través de diferents subsistemes, aquests subsistemes poden estar formats per generació, sexe, interès i funció. El sistema familiar es manté a si mateix pel principi d’homeòstasi, que dona una estabilitat. Però si aquest principi funciona d’una manera rígida el que fa és provocar resistència al canvi i en aquest cas el sistema familiar esdevindria disfuncional (no funcional, funciona malament), per tant, és necessari que l’estructura familiar sigui capaç d’adaptar-se als canvis, i ho farà a partir del principi de morfogènesi i de tenir certa flexibilitat davant circumstàncies. Com a subsistemes trobem: 1.Subsistema conjugal. 2. Subsistema parental. 3. Subsistema fraternal: és un espai d’experimentació diví, ens ensenya molt. El sistema familiar es va diferenciant i fa les seves funcions a partir dels subsistemes: cada persona d’una família és un subsistema. El subsistema conjugal fa referència a la parella, el parental als pares i el fraternal a les relacions entre germans. Totes les persones formen part de diferents subsistemes amb diferents funcions  alhora i a més formen part d’un altre sistema, escolar a més del familiar.Com se delimiten els diferents subsistemes? A través dels límits, les funcions d’un subsistema no són les mateixes que les d’un altre. LÍMITS – FAMILIES: Límits difusos – família aglutinada, límits clars – família normal i límits rígids – família deslligada. Els límits són necessaris dins la família i la forma més gràfica d’entendre el que són els límits són les regles que defineixen qui participa a on i de quina manera. La funció dels límits és protegir la diferenciació dels subsistemes, per a que el funcionament familiar sigui adequat, els límits del subsistema han de ser lo més clars possibles, realment la claredat dels límits de la família és un paràmetre per avaluar el seu funcionament. Podem considerar a les famílies com a que formen part d’un continu (que no està estancat), incloses en qualque punt d’aquest continu. En un extrem ens trobaríem amb una família amb límits difusos i a l’altre extrem rígids, quasi totes les famílies es troben enmig (clars) oscil·lant, a vegades, més difusos o més rígids segons les circumstàncies. Les famílies cobreixen dues necessitats: necessitat de pertinença i necessitat d’individualitat.  Les famílies anomenades aglutinades amb límits difusos, tenen un alt grau de sentiment de pertinença, els límits estan difusos és una família molt aglutinada. En aquest tipus de família se sacrifica la individualització. Un exemple serien persones plegades per tot, degut a l’excessiva unió. A les famílies deslligades amb uns límits molt rígids, lo més important és el desenvolupament autònom dels membres, hi ha per tant, un sentiment d’independència desproporcionat i els manca sentiment de pertinença. Un exemple serien les famílies en que els membres no se comuniquen entre si en moments de dificultat. Contra més als extrems es trobin les famílies més dificultat hi haurà en elles. Salvador Minuchin Les funcions de la família serveixen per cobrir dos objectius principals: un més intern que és la protecció psicosocial dels seus membres i l’altre més extern i socialitzador que és l’acomodació a una cultura determinada i la transmissió de la cultura. REGLES.  JACKSON caracteritza a la família com un sistema governat per regles. Les regles són acords relacionals que afavoreixen o limiten el comportament individual organitzant la interacció en un sistema raonablement estable. Regles: conegudes, implícites, secretes... Normalment es transmeten de generació en generació d’una manera molt inconscient, són difícils de descobrir de forma externa: no està permès plorar, una família que no se besa, la parella que encara que estigui malament no se separa perquè està mal vist...GENOGRAMA FAMILIAR És una representació gràfica d’una constel·lació familiar multigeneracional, que ens dona informació sobre els membres de la família i les seves relacions. GENOGRAMA serveix per: dibuixar l’estructura familiar, registrar informació familiar i descriure les relacions familiars. La vida familiar ha experimentat un procés de canvi que afecta a totes les seves dimensions: relacions entre els membres de la família, la manera d’agrupament i aparellament i la possibilitat de canviar la composició de la família  a través de la separació. Canvis estructurals: reducció del nombre de membres de les famílies que suposa una major inversió econòmica i de dedicació per part dels pares vers els seus fills i  procés de pluralització en les formes de convivència i en l’execució dels rols de gènere en relació al treball remunerat i no remunera. Aquests canvis no són més que un reflex dels canvis de la societat i les noves estructures emergents fan que de qualque manera es creïn noves necessitats a cobrir. Per tant, podem veure que la vida familiar ha canviat. Respecte els canvis estructurals destacam a Beck, 1998 que parla de processos de canvi com un procés d’individualització de la família que a més això s’ha entès a altres àmbits (professional, polític, vida social...). Això també ha fet que les persones tinguin noves maneres d’agrupar-se. TIPOLOGIES FAMILIARS: FAMÍLIA EXTENSA: Formada per un gran nombre de familiars vivint o no a la mateixa llar. FAMÍLIA NUCLEAR: Pare, mare (casats legalment o no) i fills (biològics o adoptats). FAMÍLIA MONOPARENTAL: Un adult i un o més fills. Resultat de diferents situacions: mare/pare fadrí/na, vidu/a, separació... FAMILIA RECONSTITUÏDA, MIXTA, ENSAMBLADA: Famílies procedents d’una separació o viudetat i han format família amb una nova parella. PARELLES DE FET: Homosexuals o heterosexuals amb fills o sense.

 

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
viquipedia Bertalanffy serveixen les constelacións familiars per fer canviarlas personas Totalitat i Causalitat Circular sentiments al sistema familiar teoria de l'afecció de bowlby subsistema conjugal parental fraternal família deslligada quan es considera una familia que ens influeix mes en la vida la familia o altres institucions? la família és la unió de persones que comparteixen un projecte vital d’existència en comú que es vol que sigui durader, en el qual es generen forts sentiments de pertinença al grup, existeix un compromís personal entre els membres. s’estableixen inte viudetat al genograma familiar grecs i romans desenvolupament huma subsistema conjugal diferencia parella de fet i matrimoni teoria de l'afecció projecte vital de la familia “la família està formada per dos o més persones unides per l’afecte, el matrimoni o la filiació, que viuen junts, tenen recursos econòmics en comú i consumeixen conjuntament una sèrie de bens en la seva vida quotidiana” ‘‘La família, tanto desde el punto de vista biológico de la reproducción de la especie como desde el ángulo social de la transmisión de la cultura, constituye el eje central sobre el que gira el ciclo vital de acuerdo con el cual transcurre nuestra e socialització amb un infant sord en una llar d'infants la família, el grup familiar com a institució, ha sobreviscut al llarg de les civilitzacions i de les concepcions polítiques que han recorregut la història. atenció a les unitats de convivencia