Ficha11

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,16 KB

 

Partenó
Fitxa tècnica
Autor La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, i hi col·laboraren com a arquitectes Ictinos i Cal·lícrates.Època de l’autor:Fídies (Atenes 490 aC - 431 aC)
Data: 447 - 432 aC (realitzat en temps de Pèricles) Localització actual: Acròpolis d\'Atenes (Grècia), i els relleus al museu britànic a Londres.
Estil: grec clàssic Gènere: dòric (exterior) i jònic (interior) Tipologia: temple
Materials: marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta
Context històric: Els perses van ocupar Atenes i van destruir el temple. Al finalitzar la guerra els grecs van voler homenatjejar a Atenea per la seva ajuda en la victoria sobre els perses. Atenes obté el seu màxim poder i esplendor i fa un edifici de proporcions desconegudes.
Anàlisi formal
Elements de suport: El temple s\'alça sobre un estilòbat i dos estereòbats, l\'entrada del temple la forma una escalinata de tres esglaons.Tots els temples grecs es construïren obeint el principi que els elements verticals (columnes i murs) aguantaven les estructures horitzontals (entaulament). El capitell dòric està format per l\'àbac i l\'equí, sense oblidar-nos del collarí on hi ha un predomini de línies rectes (sistema arquitravat). Els fusts de les columnes són robustos, de baixa alçada (sobretot comparant-los amb altres ordres) i amb estries d\'aresta viva.
Elements suportats: Les columnes suporten l\'entaulament horitzontal que recorre tot el perímetre del temple. L\'entaulament està compost per un arquitrau, un fris i una cornisa. Els murs i les columnes també estan construïdes per aguantar i inclinar el sostre per tal d\'aconseguir que fos una coberta de dos aigües, on l\'aigua desembocava en els frontons respectius. Espai interior:El Partenó era un edifici de planta rectangular amb una cel·la interior dividida en dues estances incomunicades que el convertien en un temple doble i que feien necessàries, per tant, dues façanes d\'accés amb dos pòrtics.L\'accés a l\'interior s\'efectuava pel prònaos o atri que donava pas a la cel·la, dividida en tres naus per dues fileres de columnes entre les quals es col·locà l\'estàtua criselefantina d\'Atena Pàrtenos, d\'or i de vori, esculpida per Fídies. La sala del Partenó, situada a continuació de la cel·la (anomenat opistódom), era reservada únicament al servei de les sacerdotesses, també era el lloc on es guardava el tresor del temple. Pronaos: vestíbul, entrada separada de la resta per murs. La majoria de temples no en teníen per les seves proporcions. Espai exterior: El Partenó presenta un perípter, és; aquestes columnes exteriors són d\'ordre dòric , i octàstil; als laterals hi ha disset columnes del mateix tipus que les de la façana principal. Després hi ha l\'entaulament, que està format per l\'arquitrau que recolza directament sobre les columnes, llis i sense cap ornament; el fris, dividit en tríglifs i mètopes i la cornisa, que sobresurt. El frontó que forma el triangle estava ple d\'escultures, algunes encara es conserven. Models i influències És una síntesi perfecte entre la tradició dòrica (robusta, austera i monumental) amb la novetat jònica, amb l’home com a mesura de totes les coses.Les correccions òptiques no són exclusives del partenó, anteriorment al Temple de la Concòrdia ja ho havien fet.La distribució interior entre naos i postòdom va suposar una evolució important en el desenvolupament de l’espai sagrat, Contingut: Ofrena de la ciutat a Atenea per l’ajuda a la victoria contra els perses. Està orientat a l’est perque el sol ilumini la imatge del Déu. Col·locat a l’acròpolis, que era un conjunt religiós d’edificis situats en un turó per seguretat i defensa. Al segle XVII es va convertir en un polvorí i va explotar parcialment per culpa d’una bomba. Van saquejar la pedra per a altres construccions i més tard els britànics van emportar-se els relleu.Significat: La decoració escultòrica que ocupava els frontons s’hi representaven episodis de la vida de la deessa Atenea, com el seu naixement i la lluita amb Posidó per la possessió d’Atenes. A les mètopes s’hi representaven quatre lluites mitològiques; la centauromàquia, la guerra de Troia, l’amazonomàquia i la gigantomàquia. El fris que envoltava la cel·la estava esculpit amb la processó de les Grans Panatenees, celebració en honor de la deessa Atena cada 4 anys. Les correcions òptiques van ser la lleugera curvatura convexa  de l’entaulament i l’estilòbat, el lleuger bombament del fust de les columnes i l’augment del gruix i de la separació de les columnes situades als quatre cantons extrems del templeFunció: El Partenó no era un temple de culte, ja que no hi havia altar, sinó que era com una ofrena monumental als déus com a agraïment dels seus favors i una demostració de la grandesa d\'Atenes, mostrada amb els grans tresors i la famosa estàtua d\'Atenas Pàrtenos.

 

Entradas relacionadas: