Figures retoriques el presoner Jordi de sant Jordi

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,32 KB

 
15 poemes lírics la influència de la lírica italiana, va coincidir amb 2 poetes més joves que ell i que segurament l’admiraven i el consideraven un mestre:Jordi se Sant Jordi i Ausiàs Març.
Encara segueix els cànons trobadorescos: dedica tots els poemes amorosos a una dama, Beatriu, que amaga i la relació que hi descriu no s’allunya gaire del tòpic del vassallatge feudal i de l’amor cortès, en un català encara amb molts provençalisme.Jordi DE SNT Jordi També va participar a l’expedició de l’any 1420, fet que li va permetre conèixer i la lírica italiana. Poeta jove, sempre la protecció d’Alfons el Magnànim i de la seva dona, que li tenien una estimació especial. Va néixer a València al final del Segle XIV es va morir el 1425, tenir poc més de 25 anys. Com a cambrer reial amb el rei i amb altres poetes, i amic d’ Ausiàs Març, Jordi de Sant Jordi posava música als seus poemes i el cantava davant de tota la cort. Un cop de mala sort va fer que caigués presoner a Nàpols i tot i que aviat va ser alliberat, el temps que va passar tancat, va dur a escriure un dels poemes més sensibles, el més conegut: “Presoner”. Aquest poema és més aviat realista ha estat considerat un petició del poeta adreçada a Alfons el Magnàmin perquè agiliti els trànsits per tal que sigui alliberat aviat, argumentant ell ha estat tan bon cavaller i que la mala sort responsable de la situació. Jordi de Sant Jordi fa d’un poema de circumstàncies una peça essencialLes poesies Se centren en reflexions amoroses porques vegades s’allunya de les tòpics de la poesia trobadoresca. El tema de la separació dels amants li provoca un sentiment de nostàlgia una enyorança eterna. Les dones s’amaguen sota  diversos senyals: “Reyna d’onor! (Margarida de Prades, viuda de Martí  I) “Castelh d’onor; un parell de vegades esmenta ( “Na Ysabel”) que encara no s’ha pogut identificar. Sovintegen també els tòpics trobadorescos d’inaccessibilitat de la dama, de la intervenció sempre perjudicial del marits, de la mort per amor, de la superioritat de la senyora estima

Entradas relacionadas: