Figures retoriques el presoner Jordi de sant Jordi

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB

 

Tema 4

-segle d'or: Al final de l'Edat Mitjana a Catalunya va ser un moment historic clau. Pere III el Ceremonios va tenir dos fill. Van gobernar els dos fills pero com  que cap va tenir descendencia legitima es va proclamar rei d'Aragoo al Compromís de Casp.

El XV es el segle d'or de la literatura catalana on autor tan importants com Jordi de Sant jord, Joan Roís de Corella i Ausias Març com poetes i Joanot Martorell am Tirant  lo blanc. Com a prosista van fer que sigui coneguda per Europa. Al final del XV la literatura va assolir una difusió suficient gracies a la imprenta.

- Quan Barcelona va començar a perdre pes cultural ins la corona de Aragó es va desplaçant cap a València, per causes cm economiques i socials , religioses, polítiques i estrategiques son les causes del desplaçament.

-Alfons el Magnànim: Després del canvi de dinastia , va regnar Alfons el Magnàrim, era amant de la falconeria i de la caça, de la musica i la canço; Per aixo es va envoltar de personatges d'armes de la noblesa, sobretot de valencians pero també poetes cultes.    Alfons la seva part d'armes el va emportar a expedicions on conqueria noves terres si en tot el cas la economia ho permitia i el home culte feia que s'endugues a aquestes expedicions els musics i els poetes propers... - 1421  es va decidir que era l'hereu legitim de les terres de Nàpols. - XVI epoca on va lorir l'anomenat Renaixement.

-L'evolució de la poesia:  Jaume Març i Pere Març .Gemans.. De Ausias Març vvan escribint poesias, Pasaron a ser autores del caire narratiu,  y van adapatar la seva poesia.

-Gilabert de proixita : vint i un poemes de Proixita , que conserven els sentiments Amorós melanconic i deseperada pero  no arroba a deixar topis de la poesia tribadorecta.

La obra presenta influencies de Dante i pel que fa a la llengua.

Jrdi de Sant Jordi : Un cop de mala sort va fer que caigues presoner el 1423 a Nàpols i tot i que aviat va estar alliberrat, pero en el temps presoner va escriure uns dels poemes mes sencibles coneguts ''presoner''.  Aquet poema es mes aviat realista , perque planteja la situació que pateix i considera una petició perque agilitin els seus tramits per tal que sigui alliberat.

--poesies: La majoria dels poemes que se conserven de Jordi San Jordi son reflecions, que poques vegades s'allunya dels topics trobadoresca.

Ausias Març: ( jo poetic ) ( llengua catalana )

vida : era de bona família , situada en la noblesa valenciana , durant el s XV es va veure colpida de morts inesperades que els deixa casi sense descendencia.  poer el 1397 neix Ausias.

va créixer quasi sol , després de la mort del seu germanastre va tindre els millors tutors on va tenir que aprende a ser un bon caller com un bon home de lletres.

Es va sentir atret per la falconeria on després va ser nombrat falconer major per Alfons Magnàsim.

1420- part de la primera expedició militar ( torna a València i es fa presoner )

Es casa dues vegades i mor al 3 de març del 1459 .

poesia : te força i passió,  el gran poeta del amor català. ( ja no amor cortes)

la llengua es en catala , sense provençals  i l'estil directe, versos decasil·labs amb cesura a la cuarta sil·laba, usos de comparacions , metafores i imatges .

obres : divisió en sis cicles , cada cicle presentes les seves preocupacions . -- plena de seny, llir entre cards, oh foll amor , amor amor , mon darrer be i bell·ab bon seny.

Els orígens de la ficció en prosa :  s II d.C , presentada como si fuera historica , per aixo ironicament el titul : histories veritables )

tipos de novel·la mediavals : bizantines -- noveles de cavallers i noveles idealistes.    ( Ramón rulll )

Ficció en la prosa catalana :  entre el XIII i el XVI també es van escriure en catalan les quatre grans croniques .

humanisme : hi va introduir la visió sobre el home-

les novel·les exemplars , anonimes i presents a totes les literatures romaniques . No religiosos , pero tienen muy buena la moral ,

Llibre de cavalleria : va coneixer la llegenda arturuca , xvii.  son les que tenen temes amb els cavallers

Entradas relacionadas: