Filosogia

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,83 KB

 

 El mon actuar conte dos tipus d0objectes formats tots dos per atoms i molecules. La gran diferencia es q un d'aquests tipus, que anomenem éssers vius, es capaç de fer copies de si mateix, mentre que l'altre, que es materia inerta no.  Les copies que es fan no son identiques del tot, per aixo hi ha aquesta diversitat que es la q permet d'adaptacio als diferents ambients; aquesta es la base de l'evolucio de les especies. Darwin va proposar q es la continua competencia entre les especies pels recursos del medi  allo q selecciona les seves caracteristiques.// Darwin pensava en termes d'herencia barrejada. Es a dir q suposava q, en essers vius amb reproduccio sexial, els caracters es barrejaven en els fills. Hi havia una contradiccio, pq aquest mecanisme homogeneitzaria les poblacions i eliminaria a la llarga la seva diversitat, i sense aquesta no podria existir la seleccio natural de darwin. Aquesta suposicio d'herencia barrejada es erronia gracies a que mendel va demostrar q les unitats de l'herencia determinants dels caracters no es barregen, es a dir, no perden la seva individualitat. Els gens es lunitat de l'herencia de mendel. Factors hereditaris la conclusio a q va arribar mendel va ser aq la reaparicio en els nets dels caracters paterns, perduts en la primera generacio, demostrava q la idea dels caracters barrejats era falsa, mentre q abonava la hipotesis q els factors hereditaris mantenien la seva individualitat al llarg de les generacions. A  me, aquests caracters el caracters d'un esser  es trensmetien independentment els uns dels altres. Per a cada caracter hi ha dues versions de gens, un q prove del pare i l'altre de la mare. Per exemple, si es manifesta un de sol (pesol groc), diem q la versio del gen q controla aquest color es dominant sobre laltre (pesol verd) el gen es una unitat dinformacio hereditaria, es a dir, allo q controla un gen determinat. Varen descobrir en els nuclis de les celules una substancia de color q anomena cromatina. Duran la mitosi, la cromatina es condensa en filaments q despres foren anomenats cromosomes. Les persones tenen 23 parells de cromosomes, dels quals un es un parell sexual (XX dona i XY home) El gen ha de ser un tros de cromosoma. El genoma i complexitat la dimensio dun genoma no correlaciona amb la complexitat de l'organisme q genera. es a dir, els organimes amb mes gens/nucleotids no son necessariament mes complexos q els organismes amb ments. La genomica es la part de la biologia q estudia els genomes. estudia la relacio dels gens amb patologies com cances...



 fecundacio i dotacio genetica es va observar q en les celules sexuals de la llagosta, els cromosomes apraeixen en un sol joc, mentre q en la resta de celules ho feien per perelles. Es a dir, les celules tenen totes 23 parells de cromosomes, menys les celules sexuals, q tenen 23 cromosomes. Composicio gens i com es copien ja sabem q els gens son trossos de cromosomes, pero per coneixer com actuen els gens hem d'esbrinar la composicio dels cromosomes, on s'emmagatzemen la informacio q en els esser vius es transmet de pares a fills. Els cromosomes per tant gens, estan fets de adn, prot i una barreja dels dos. ADN:doble helix com aconsegueix l'adn fer copies dell mateix i passar a la seguent generacio? es va decobrir dues evidencies: la primera van ser les radiografies de raigs x de fibres d'adn, q suggerien q la molecula d'adn, estava formada per una helix, i donaven algunes dimensions claus d'aquesta. La segona va ser les lleis dedwin chargaff, q deien q en qualsevol adn el contigut dels seus components seguia certes normes. Duplicacio adn l'adn es com una cremalles, quan s'obre es divideix en dos, cada cadena servirà de motlle per generar una cadena filla identica a la cadena inicial, aixo s'aconsegueix gracies a l'aparellament selectiu de les bases A-T i -C-G q funcionen com a motlle per replicar el material genetic. L'adn serveix per passar l'informacio genetica a un descendent. El codi genetic es el conjunt dinstruccions q serveixen per fabricar les proteines a partir de lordre o sequencia dels nucleotids q formen l'adn. aquest codi determina q cada grup de tres nucleotids codifica un aminoacid. LAdn es especific per cada persona. els gens emmagatzemen la informacio hereditaria i fabriqen proteines, q realitzen la majoria de funcions en els essers vius. El genoma dun organisme es el conjunt de tota la informacio genetica d'ell mateix. tenim un 23000 gens, i formen un 5% del genoma. A l'adn podem distingir :Els exons (prporcio dadn dins un gen q codifica proteines i intro q es la proporcio dun gen que no sutilitzar per la sintesis de proteines. i Adn escombraire, q no pertany a cap gent.La genetica del desenvolupament ha fet posible dexifrar les regles q regeixen el desenvolupament dels organismes. Es va descobrir q els animals es construeixen de forma modular: van descobrir territoris en q s'expressen determinats gens de forma exclusiva durar el desenvolupament. El desenvlupament dun organisme suposa q una celula inicial es multiplliqi (proliferacio: reqereix la divisio de les celules i, la replicacio del seu genoma) i despres q les celules fillles s'especialitzin per arribar a formar els difrents teixits (diferenciacio:reqereix la regulacio de l'expressio del genoma pq s'expressin uns gens i no d'altres.

Entradas relacionadas: