Fonetica del castellonenc

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB

 

TEMA 5:
- Els refranys: franse sentenciosa divulgada, sinònim de proverbi i dita d'ús popular antiga, que conté un ensenyament i que expressa una veritat general i tradicional. Sol ser una sentència estructurada, molt sovint rimada i fàcil de memoritzar. Un refrany expressa la relació entre dues idees mitjançant aquests recursos:
· Una oració simple.
· Una oració amb el verb elidit. Hi predomina el paral·lelisme sintàctic, format per dos sintagmes nominals.
· Una oració subordinada substantiva.
· Una oració condicional.
· Altres.
- El valencíà septentrional: es parla als Ports, l'alt Maestrat i el Baix Maestrat. Característiques:
· Fonética:
- Pèrdua de la -r final: menjadó.
- Manteniment de la -d- intervocàlica en el sufix -ador: caçado(r).
· Morfosintaxi:
- Conservació de l'article masculí arcaic lo/los: lo mercat.
- Desinència -o per a la primera persona del present d'indicatiu: jo canto.
- Passat imperfet de subjuntiu amb les desinències -és, -ís: cantés, temés, patís.
- El castellonenc: comprén les comarques de l'Alçatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. Característiques:
· Fonètica:
- Eliminació de la consonant -t- del grup -nt: gent -> gen.
- Canvi en la pronúncia d'algunes consonants:
a) ts es pronuncia com a tx: potser -> potxer.
b) tz es pronuncia com a tg o tj: dotze -> dotge.


· Morfosintaxi: terminació -e per a la tercera persona singular del present d'indicatiu (ell parle), que s'estén a la primera i la tercera persones singulars de l'imperfet d'indicatiu, del condicional i de l'imperfet se subjuntiu: contave, cantaire, cantaré.

- El noucentisme: moviment de caràcter cultural i de significació política que s'inicià el 1906 amb les publicacions següents: Glosari (Eugeni d'Ors), Els fruits sabrosos (Josep Carner) i Horacianes (Miquel Costa i Llobera). Els noucentistes crearen institucions con l'Institut d'Estudis Catalans (1907). Pompeu Fabra impulsà la normativització de la llengua amb la publicació de les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica (1918) i el Diccionari general (1923). El 1923 acaba aquest moviment. L'estètica noucentista pren com a base les idees que Eugeni d'Ors estructura en cinc aspectes bàsics:
· Noucentisme: rebuig total del romanticisme i l'exalçament de l'ordre natural.
· Arbitrarisme: s'oposa a l'espontaneisme del modernistes. Defensa una literatura rigorosa i, pretén normativitzar la llengua.
· Classicisme: implica el retorn i la recuperació dels valors del món clàssic: ordre, raó, mesura i harmonia.
· Civilitat: la ciutat representa el domini del caos per la raó i és el Març idoni per al desenvolupament de la civilització.
· Imperialisme: hi ha una voluntat per part de la burgesia catalana d'influir i expandir-se econòmicament i políticament sobre la resta de l'Estat espanyol.

TEMA 6
- Les locucions: conjunt de mots que té el valor d'una categoría gramatical. Les locucions poden ser: substantives, interjectives, adjetivals, preposicionals, conjuntives i adverbials.

Entradas relacionadas: