Fonts literaries Tirant lo Blanc
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,11 KB
TIRANT(T) LO BLANC
EL SEU AUTOR
Joanot Martorell, nescut a València, era un cavaller (coneixia el mon de que parlava), intercanvia lletres amb altres cavallers. Era d'1 família rica peró que s'arruina. Això el va fer viatjar pel mon i practicar el bandolisme.
L'exit de Tirant lo Blanc fou imediat. L'exit fou, en part, graciés a la referencia que en fa el Quixot on Cervantes en destaca la capacitat de divertir i la versemblança.
Es qualifica com: Novel·la moderna, total, cavalleresca, riu, mosaica i enciclopèdica. Malgrat això, l'objectiu era transmetre info. I coneixements.
ARGUMENT I TEMATICA
L'acció es situada a 1/2 d.XV. Es defineix l'obre per part pels arguments:
-Cao.1-116: Asenció social i cavallerwesca de T. A partir de estades a Anglaterra, Sicília i Rodes. A més com a estratega i militar.
-Cap.117-298: Va a Constantinoble a lluitar contre els turcs. Alternança entre gestes bèl·liqües i cavalleresques amb la trama cortesana i els sentiments envers Carmesina.
-Cap.299-487: Naufraga a Àfrica o lluita convertin milers de musulmans en cristians. Retorn a Cons., victoria contra infidels i conquesta metaforica de Car. T. Mort sobtadament. S'ha de llegir ironicament: T no triunfa sinó un aprofitat com Hipòlit.
Com tota la lit.Medieval, combina 2 tematiques:
1-Bèl·lica: 1er part T. S'instrueix en l'Ordre de Cavalleria
2-Amorosa: Recull una mena d'artamoros, k es pot deduir del comportament dels personatges femenis, però k respon als patrons masculins de l'època.
L'amor de T.=procés de sedució k vol acabar en l'acte sexual, l'home pren x força la dona, k desprès agrada.
Part de l'erotisme i la desinhibició k Martorell tracta la tematica amorosa, es Déu a Plaerdemavida, desvergonyida i entremeliada. I estefania.
LLENGUA, ESTIL I FONS
2 models de llengüa diferents:
-Estil culte: retoric i Barroc proper a la "valenciana prosa" renaixentista, influit x la manera artificial de parlar.
-Estil col·loquial: reflex de la parla viva valenciana, fet a partir de frascs breus i directes, amb jocs de paraules, dires i refranys i amb moltes metàforiques, procedents del món de la guerra i aplicades a l'amor.
Es aquest estil el k dóna a la novel·la ironia i sentit d'humor.
Fonts literaries k J.Martorell utilitza x fer la seva obra:
-La Crònica de Ramón Muntaner: Almogpavers, Roger de flor...
-Joan Roís de Corella: Extreu molts manlleus literaries
-Ramón Llul: El llibre de l'ordre de cavalleria
-Versió francesa de Guy de Warwick
-...
-Altres fonts neixen de la bibliografià de propi J.Martorell. Així dons, és evident k Martorell converteix molta de la relitat k l'envoltava en materia literària.
EL SEU AUTOR
Joanot Martorell, nescut a València, era un cavaller (coneixia el mon de que parlava), intercanvia lletres amb altres cavallers. Era d'1 família rica peró que s'arruina. Això el va fer viatjar pel mon i practicar el bandolisme.
L'exit de Tirant lo Blanc fou imediat. L'exit fou, en part, graciés a la referencia que en fa el Quixot on Cervantes en destaca la capacitat de divertir i la versemblança.
Es qualifica com: Novel·la moderna, total, cavalleresca, riu, mosaica i enciclopèdica. Malgrat això, l'objectiu era transmetre info. I coneixements.
ARGUMENT I TEMATICA
L'acció es situada a 1/2 d.XV. Es defineix l'obre per part pels arguments:
-Cao.1-116: Asenció social i cavallerwesca de T. A partir de estades a Anglaterra, Sicília i Rodes. A més com a estratega i militar.
-Cap.117-298: Va a Constantinoble a lluitar contre els turcs. Alternança entre gestes bèl·liqües i cavalleresques amb la trama cortesana i els sentiments envers Carmesina.
-Cap.299-487: Naufraga a Àfrica o lluita convertin milers de musulmans en cristians. Retorn a Cons., victoria contra infidels i conquesta metaforica de Car. T. Mort sobtadament. S'ha de llegir ironicament: T no triunfa sinó un aprofitat com Hipòlit.
Com tota la lit.Medieval, combina 2 tematiques:
1-Bèl·lica: 1er part T. S'instrueix en l'Ordre de Cavalleria
2-Amorosa: Recull una mena d'artamoros, k es pot deduir del comportament dels personatges femenis, però k respon als patrons masculins de l'època.
L'amor de T.=procés de sedució k vol acabar en l'acte sexual, l'home pren x força la dona, k desprès agrada.
Part de l'erotisme i la desinhibició k Martorell tracta la tematica amorosa, es Déu a Plaerdemavida, desvergonyida i entremeliada. I estefania.
LLENGUA, ESTIL I FONS
2 models de llengüa diferents:
-Estil culte: retoric i Barroc proper a la "valenciana prosa" renaixentista, influit x la manera artificial de parlar.
-Estil col·loquial: reflex de la parla viva valenciana, fet a partir de frascs breus i directes, amb jocs de paraules, dires i refranys i amb moltes metàforiques, procedents del món de la guerra i aplicades a l'amor.
Es aquest estil el k dóna a la novel·la ironia i sentit d'humor.
Fonts literaries k J.Martorell utilitza x fer la seva obra:
-La Crònica de Ramón Muntaner: Almogpavers, Roger de flor...
-Joan Roís de Corella: Extreu molts manlleus literaries
-Ramón Llul: El llibre de l'ordre de cavalleria
-Versió francesa de Guy de Warwick
-...
-Altres fonts neixen de la bibliografià de propi J.Martorell. Així dons, és evident k Martorell converteix molta de la relitat k l'envoltava en materia literària.