Francesc vicent García lo mariner

Enviado por Oscar y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,84 KB

 

Comentari De la pinta:

Sonet de Francesc Vicent García amb dos aspectes bàsics: La contraposició entre dos elements, en aquest cas el blac i el negre, una característica típicament barroca. La intenció amorosa i erotica, la cabellera d’una dona constituïa un símbol eròtic, motiu pel qual cali que la dugués recollida.

Estructura:

Pel que fa a la forma, es un sonet que ens planteja una situació en els dos quartets i desenvolupa en els dos tercets. Escrit en decasíl·labs, presenta una rima encreuada – ABBA ABBA- en els quartets, que passa a ser CDE CDE en els tercets. Aquest canvi de rima té relació amb l’estructura: implica una divisió del poma en dues parts, tant en la forma com en el contingut;     En els quartets, en tercera persona, se’ns descriu la dona pentinant-se mentre els tercets, en primera giren a l’entorn de la sensació que això provoca al protagonista. El primer quartet es limita a mostrar la dona que es pentina. Per que fa al segon quartet contraposa el blanc de la mà, el coll i la pinta amb el negre de la cabellera. Si aquesta última és un element sensual, el coll i la mà remarquen la distinció de la dona i el cànon de bellesa de l’època: la pal·lidesa era un signe de distinció femenina, mentre la morenor de la pell més aviat implicava pobresa i vulgaritat, en relació amb ela feina a l’aire lliure.

Els tercets comencen amb un “jo” prou significatiu: giren a l’entorn de les sensacions subjectives d’aquest “jo” poètic espectador involuntari de l’escena, l’espectador vol passar a intervenir, és a dir a ser l’amant de la dona.

Aquest procés, de mirar i desitjar, està explicat amb procediments típicament barrocs. Observem com tot el primer quartet és un hipèrbaton. El desordre sintàctic, amb la finalitat de crear bellesa, és un recurs molt propi del Barroc. Finalment pel que fa al llenguatge observem l’entrada de paraules com “marfil” i tregües”.


Renaixement

Va suposar la revalorització de la cultura clàssica greca i llatina. És un moviment que va néixer a Itàlia al Segle XV que tenia Dante, Petrarca i Bocaccio com a principals escriptors. Va tenir una gran rellevància en el terreny de les arts plàstiques ja des de el Segle XV. Els renaixentistes van inaugurar un període menys teocèntric que el medieval i més antropocèntric, centrat en l’ésser humà, i es van fonamentar en l’estudi dels clàssics. Algunes figures com la de l’erudit i escriptor holandès en llegua llatina Erasme de Rotterdam, van defensar valors com la tolerància i van propugnar la reforma de l’Església.

Barroc

El Barroc, al Segle XVII, moviment antitètic al Renaixement. El Barroc posaba de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana. Es centra sovint en la mort, la degeneració humana o la constatació i critica dels vicis. Ús de la sàtira i u a una visió del món essencialment pessimista. Els contrastos: la vida i la mort, el lirisme i la burla. Lope de Vega, Calderón de la barca, Luis de Góngora i Francisco de Quevedo.

Francesc Vicent García.

Poeta més cèlebre conegut amb el nombre de Rector de Vallfogona. La seva fama es fonamenta en l’umorisme gruixut i volgudament exagerat, que passa per la burla. També és autor de sonets d’un gran lirisme. Típicament Barroc. Se l’ha relacionat sovint amb el conceptisme de Francisco de Quevedo.

Jacint Verdaguer

És l’autor més important de la literatura catalana del s XIX. Va ser capaç d’escriure una poesia enormement ambiciosa en català modern i assequible sense altres precedents que els escriptors medievals.

Obra

Verdaguer va ser un autor popular. Destaquem el Canigó. Un dels grans clàssics de la literatura catalana de tos el temps, consiteix en una exaltació m de tall llegendari i clara influència ROMàntica, dels orígens cristians de Catalunya a l’Edat Mitjana. S’hi barregen alguns personatges històrics- Gifré el pilós, l’abat Oliva- amb nombrosos elements llegendaris i fantàstics- com ara les fades-. Canigó suposa un cant d’amor a la geografia catalana.

Entradas relacionadas: