Futbol de ribera

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,19 KB

 

9. Els delfins

Aquest conte és un Soliloqui d’en Miquel. Comença explicant quina bona feina ha fet en el dia D’avui. Segons ell, és un home important i tota la vila estava pendent dels Seus actes. En Miquel està molt satisfet de la feina que fa, per tant, creu que ningú Podria fer-la millor que ell i aquesta és la seva màxima preocupació. Al Protagonista d’aquest conte el preocupa que quan ell sigui l’enterrat hagi algú Que sigui capaç de fer la seva feina tan bé com ho faria ell, tot i que té tres Candidats no creu que siguin capaços de fer-ho mai tan bé com ell.A l’arribar l’hora de donar dol als familiars del Mort, ho ha sabut fer amb classe: paraules justes i gestos acuradament Escollits. I és que ell es mereix ser el primer, encara que l’acusin de no Deixar als altres ser primers a l’hora de donar el dol. Tan és així que està Preocupat per qui ocuparà el seu lloc un cop ell mort, ja que es tracta de una Tasca importantíssima.

10. Un enigma i set Triconis

A Finals dels anys 60, els guàrdies vigilaven els vilatans. Aquests no parlaven De temes que els poguessin comprometre. Encara d’estar vigilats els homes Continuaven caçant sense lliçència. Les tripulacions de llaüts aprofitaven els Viatges per fer negocis il·legals.

Diu que a Molts cafès de la vila es jugava al pòquer. També parlaven de tres veïns de la Vila que havien estat apallissats. Parlen de l’equip de futbol de la vila. Al Camp, a una banda seien els socialistes i a l’altre els republicans d’esquerra. Els guàrdies civils detenien a moltes persones. Hi havia una persona a la que Li deien “àrbitre pirata” que feia d’àrbitre. Això originava conflictes al Camp. L’àrbitre pirata se sent culpable dels seus fets i es confessa al mossèn de La vila, se sentia angoixat. El futbol era una manera D’entretenir a la gent perquè no pensessin en els problemes socials de la vila. Aquest home podia decidir el futur de l’equip, impedint que baixés la Categoria, i per tant, el de la vila, del país i del món. L’àrbitre pirata Tenia por de ser enxampat. El mossèn va demanar ajuda al narrador de la Història i li confessa qui era l’àrbitre pirata. El narrador desvela el seu nom, es diu CristòFOL Vallcorna i Reconeix que ell i el capellà van estabornir el guardià Broca per evitar que Acudís a l’últim partit de lliga per protegir el sergent comandant de post de La vila, l’àrbitre pirata. El capítol acaba amb preguntes que es fa el narrador De com reaccionaria la gent si ho sabés, tot això.




Entradas relacionadas: