Futurisme:Fou crat a Itàlia cap al 1909 per Filippo Tomasso Marinetti. Elogiava les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna en general.En poesia va introduir les anomenades paraules en llibertat.

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,21 KB

 
Les avantguardes: Va estar marcat l'art del sXX per elles. Pretenien començar de nou com si no hi hagués hagut res abans, elogiaven la novetat i la joventut, i volien escandalitzar el públic mitjà; només es dirigien a aquells minoria que compartia aquesta voluntat de canvi radical. Es van manifestar en arts plàstiques, la literatura i la música també. -Cubisme: Va néixer a França cap al 1907. Pablo Picassó, Georges Barque i Juan Gris (Pintors). Guillaume Apollinaire (cal·ligrames, poemes el text dels quals forma un dibuix que en visualitza el contingut). -Futurisme: Fou creat a Itàlia cap al 1909 per Filippo Tomasso Marinetti. Elogiava les màquines, el moviment, l'esport i la vida moderna. Va derviar cap a la defensa del feixisme. Va introduir les paraules en llibertat (ús de diferents cossos de lletra, absència de majúscules o de minúscules, i llibertat tipogràfica en general. -Dadaisme: Nascut a Zuric cap al 1916, per Tristan Tzara. El mov. Més radical. Provocació constant, falta de lògica i gust per l'abolició de totes les convencions. (Destrucció de l'art i cultura). -Surrealisme: Va apareixer a París cap al 1924, ideòleg André Breton. Allibera el subconscient i explora el món dels somnis. (Dalí, Miró). -Expressionisme: Va néixer a Alemanya de començament de segle, reflectia l'angoixa del moment a través de l'exageració. (els nazis el consideraven un art degenerat). Avanguardes catalanes, eren art plàstiques. Publicació del manifest groc de Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch l'any 1928. Cal·ligrames de Josep María Junoy o Joaquim Folguera. Dècades de 1920 i 1930: Amb el noucentisme acabat el 1923 i les avantguardes convertides en una experiència efímera. Hi va haver crisi del gènere novel·listic als anys 20, Raons: -Després de A la recerca del temps perdut, Ulisses, ja no podien seguir els esquemes realistes, naturalistes o modernistes. Calia un nou tipus de novel·la, que al principi no es va donar perqe el gènere s'identificava amb moviments ja liquidats. -En l'àmbit català, el noucentisme havia practicat gèneres breus, la poesia, el conte, l'assaig breu, en detriment de la novel·la, un gènere més populat i més menystingut pels noucentistes. Aquesta absència de novel·les va ser font de polèmica (La por a la novel·la, Una generació sense novel·la). Al 1930 va resorgir la novel·la (Judita, Laura a la ciutat dels sants, mort de dama, vida privada, terres de l'ebre, valentina, camins de frança. Moltes d'aquestes obres estàn escrites sota la novel·la psicològica. Obres de poesia (Segon llibre d'estances, imitació del foc). Eugeni d'Ors: Personatje més singular i complex del sXX. Nascut al Barcelona 1881, doctorà en dret, freqüentà els ambients modernistes i es dedicà al periodisme. Va escriure un article a la veu de Catalunya, al Glossari i signat com Xènius, comentava l'activitat política i cultural. Va ser director general d'instrucció publica de mancomunitat (1917) pero va ser destituit als tres anys Va morir a vilanova i La geltrú al 1954. Pensaments d'Eugeni d'Ors: -Exaltació del present,-Revisió del passat,-Imperialisme,-Arbitrarisme,-Classicisme i mediterranisme,-Exaltació de l'obra ben feta. Obra: La seva obra es la glossa, genere breu en la que l'autor opina sobre els temes polítics i culturals del moment. Es publiquen a La ben plantada, gualba la de mil veus o Oceanografia del tedi.

Entradas relacionadas: