G8 168x160
Clasificado en Química
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,54 KB
Classes mitjanes: constitueixen una franja intermedia entre els grans burgesos i els assalariats. Representaven menys del 5% de la població i en ell trobem a mitjans propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris publics. Els seus ingresos depenien de la marxa dels negocis.Classes populars: són la major part de la població i agrupen un ventall de sectors socials que en la revolució liberal eren el grup social desfavorit: antics artesans, llauradors pobres, jornalers sense terra i el nou proletariat industrial.Classe social: forma d’estratificació o organització social en què els individus s’agrupen segons característiques econòmiques, no jurídiques. Hi havien dos classes antagoniques segons el pensament marxista: burgesia i proletariat.Terratinents agraris: grans propietaris de terres, nobles i burgesos, que vivien dels beneficis de les terres. Per la desamortització es va consolidar la propietat latifundista. El fet que les terres es vengueren per subhasta va fer que molts pocs pogueren accedir a la propietat. Els unics que pogueren comprar-les foren els nobles i el clero.Proletariat: classe social formada per obrers industrialitzats i camperols sense recursos que fenen el seu treball a canvi de un salari. Naixen a partir de la Revolució Industrial del s XIX, la qual va llevar les terres als camperols. Els seus enemics no eren l’antic regim contra el que lluitaven juntament amb la burgesia, sino la propia burgesia. Eren la ma d’obra assalariada que va formar la clase obrera al s XIX.Jornalers: pagesos sense terres que treballaven a jornal en les propietats dels terratinents agraris. Van sorgir per la desamortització i la reforma agraria liberal, ja que la majoria es van quedar sense terra. El jornaler era un assalariat agrari. A la primera meitat del segle XIX van anar en augment degut a la transformació dels camperols en assalariats.Utopisme: pensament filosofic que preten la creació de societats igualitaries, basades en la propietat col·lectiva i en el repartiment equitatiu de la riquesa. Te una visio positiva de la historia i del esser huma que es considerat bo per naturalesa. Van plantejar el internacionalisme, intervencionisme de l’estat, la lluita armada revolucionaria, la transformacio del model social. Son socialistes utopics: Saint Simon, Proudhon, FourierSocietats mutualistes: societats de socors mutus entre obrers, que asseguraven ajuda en cas de desocupacio, malaltia, mort a canvi d’una petita quota. Eren associacions d’ajuda mútua. Fou el primer tipus d’organització obrera. Les societats de socors mutus actuaven com a societats de resistència i provenien, a vegaes, d’antigues formes de protecció dels artesans per oficis.Anarquisme: doctrina politico-social que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’Estat i de la propietat privada. Proudhon i Bakunin son els dos teorics de l’anarquisme mes importants del s XIX. El bakuninisme exigeix la col·lectivització dels mitjans de producció, condemna
tota mena d’Estat, que considera instrument d’opressió social. També a Espanya es produí una escissió i mentre un nucli internacionalista de Madrid adopta el pensament marxista fou el nucli inicial del PSOE i de la union general de trabajadores.Socialisme: ideologia politica que propugna un sistema economic basat en la socialització dels mitjans de producció, que passen a ser controlats per l’Estat. Preten destruir la societat capitalista i construir un nou ordre caracteritzat per l’emancipació de la classe obreera. En el manifest del partit comunista (1848), Marx i Engels subratllen la importancia capital de l’antagonisme entre burgesia i proletariat dins la nova societat de la producció apoderant-se de l’estat modern i abolint el mode de producció capitalista i les relacions de propietats burgeses. Dues fases de la seva doctrina: fase socialista i fase comunista. Despres del fracas de la Comuna de Paris el rapid desenvolupament de la industrialitzacio i de la urbanitzacio a l’Europa Occidental afavori una gran expansió del socialisme.Luddisme: moviment d’origen angles contra el nou sistema industrial, que es manifestava en una accio espontania i violenta que incloïa la destruccio dels instruments de producció, considerats responsables de l’atur.AIT: sigla de l’associació internacional de treballadors, organització de treballadors fundada a londres, coneguda com a primera internacional. La formaven seccions o federacions de diversos països i la dirigia un Comité central. Defensava l’emancipació obrera i la conquista del poder politic per alliberar-se de l’opressió economica i aconseguir la transformació social. Va donar lloc a socialistes, anarquistes i sindicalistes.FRE: Federacio regional espanyola de l’AIT fundada en 1870 al congres de Barna, establerta i dirigida per anarqistes adeptes a Bakunin, 60000 afiliats. Foren declarats il·legals al 1872, s’alinearen als anarquistes, finalment tingueren que passar a la clandestinitat.PSOE: partido socialista obrero espanyol, fundat a Madrid. D’orientació obrerista i partidari de la revolucio social, el seu programa de reformes incloïa el dret d’associació, reunió i manifestació, el sufragi universal, la reducció de la jornada de treball, elimiinació del trebll infantil... el nou partit s’implanta en els medis obrers de Madrid, el País Basc i Astúries.CNT: confederació Nacional del treball. Sindicat fundat el 1910 a Barna, amb l’objectiu d’estendre’s per tot Espanya. La seua ideologia es basava en la independència del proletariat respecte a la burgesia i a l’estat, la unió sindical dels treballadors i la voluntat d’enderrocar el capitalisme per l’expropiació.FTRE: federacio de treballadors de la republica espanyola. Tendencia bakuninista, davant la necessitat d’adaptar-se a la nova llei que prohibia organitzacions de caracter internacional dirigide des de l’estranger.
tota mena d’Estat, que considera instrument d’opressió social. També a Espanya es produí una escissió i mentre un nucli internacionalista de Madrid adopta el pensament marxista fou el nucli inicial del PSOE i de la union general de trabajadores.Socialisme: ideologia politica que propugna un sistema economic basat en la socialització dels mitjans de producció, que passen a ser controlats per l’Estat. Preten destruir la societat capitalista i construir un nou ordre caracteritzat per l’emancipació de la classe obreera. En el manifest del partit comunista (1848), Marx i Engels subratllen la importancia capital de l’antagonisme entre burgesia i proletariat dins la nova societat de la producció apoderant-se de l’estat modern i abolint el mode de producció capitalista i les relacions de propietats burgeses. Dues fases de la seva doctrina: fase socialista i fase comunista. Despres del fracas de la Comuna de Paris el rapid desenvolupament de la industrialitzacio i de la urbanitzacio a l’Europa Occidental afavori una gran expansió del socialisme.Luddisme: moviment d’origen angles contra el nou sistema industrial, que es manifestava en una accio espontania i violenta que incloïa la destruccio dels instruments de producció, considerats responsables de l’atur.AIT: sigla de l’associació internacional de treballadors, organització de treballadors fundada a londres, coneguda com a primera internacional. La formaven seccions o federacions de diversos països i la dirigia un Comité central. Defensava l’emancipació obrera i la conquista del poder politic per alliberar-se de l’opressió economica i aconseguir la transformació social. Va donar lloc a socialistes, anarquistes i sindicalistes.FRE: Federacio regional espanyola de l’AIT fundada en 1870 al congres de Barna, establerta i dirigida per anarqistes adeptes a Bakunin, 60000 afiliats. Foren declarats il·legals al 1872, s’alinearen als anarquistes, finalment tingueren que passar a la clandestinitat.PSOE: partido socialista obrero espanyol, fundat a Madrid. D’orientació obrerista i partidari de la revolucio social, el seu programa de reformes incloïa el dret d’associació, reunió i manifestació, el sufragi universal, la reducció de la jornada de treball, elimiinació del trebll infantil... el nou partit s’implanta en els medis obrers de Madrid, el País Basc i Astúries.CNT: confederació Nacional del treball. Sindicat fundat el 1910 a Barna, amb l’objectiu d’estendre’s per tot Espanya. La seua ideologia es basava en la independència del proletariat respecte a la burgesia i a l’estat, la unió sindical dels treballadors i la voluntat d’enderrocar el capitalisme per l’expropiació.FTRE: federacio de treballadors de la republica espanyola. Tendencia bakuninista, davant la necessitat d’adaptar-se a la nova llei que prohibia organitzacions de caracter internacional dirigide des de l’estranger.