Generes poètics de tradició culta

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,37 KB

 

Joan Roís de Corella S.XV

Nascut a Gandia, d’una família aristocràtrica. Es dedicà a l’Església. Tot y això, tingué una intensa activitat amorosa, es casà i van tindre dos fills i altres amors més tempestuosos, un del quals, am l’anomenada Caldesa, tingué una clara transcendència literària.  

Llengua als segles XVI, XVII i XVIII.

El Segle XV havia contemplat dos fets decisiud que influïren poderosament en l’inici d’un procés de substitució lingüística: introducció de la dinastía castellana i la uníó amb Castella. En el Segle XVI, es viu una situación de diglòssia sense bilingüisme. Pel que fa a la literatura, la nostra lleguna es va especialitzar en el gèneres populars i populistes, mentre que era desplaçada pel castellà en el gèneres cultes.

La Decandència del Segle XVI. Va ser quan la literatura culta va decréixer en quantitat, qualitat i originalitat al mateix temps que la literatura castellana apareix representant la modernitat i n’augmenta la producción i edició.     Aquesta Decadència va afectar a la literatura culta i no a la literatura de carácter popular. I aquesta Decadència va segui fins al S. XVIII. A principis del S.XVIII, la nostra literatura segueix ancorada en Segle XV. Les novetats fruit de ñla influencia de la poderosa literatura castellana.

Característiques de la Decadència.

L’escassa literatura culata feta en catañà es caracteritza per: -Imitació del grans autors(Garcilaso, Góngora i Quevedo). –Influència de la figura d’Ausiàs Març. –Presència de castellanisme i dialectismes. –Imitació de formes mètriques pròpies de la poesía castellana.

Renaixement

El Renaixementen del S.XVI te una visió més (antropocèntica) del món havia de reflectir en la literatura l’equilibri i l’harmonia clàssics, el vitalisme i l’alegria de viure. L’estil literari fa que el renaixentistes van valorar la inspiració popular y la van elevar a la categoria de literatura culta: estil senzill, formes mètriques de tradició popular. Açò va triomfar entre el nostres autors. Hi ha que destacar l’autor: Pere Serafí, seguidor d’Ausiàs Març i de Garcilaso. També  va conrear la poesía d’inspiració popular i de temática religiosa. Normalment s’utilitza el sonet que és un poema format per dos quartets i dos tercets (14 versos).   L’absència de novel·les en català. Pero contra, el renaixementistes van conrear el gèneres assagístics.


Joan Timoneda S.XVI, Timoneda és l’autor mes conegut d’aquesta época pero la quantitat d’obres produïdes i la varietat de gèneres que va conrear. La seua obra poética apareix en cançoners com Cancionero llamado Flor de enamorados, 277 poemes seurs, que 54 són  en catalàns, i imita les poesies de tradició popular.

Barroc S.XVIII, es  caracteritza per la severitat, l’exageració, el pessimisme i el tenebrisme. Els temes dominants del Barroc són: -La visió distorsionada de les realitats, con si foren miratges o il·lusions. Per a aconseguir-ho subtilitza el canvi de punt de vista i la metaliteratura(literatura dins de la literatura, com quan el personatge principal escriu un llibre).

Des  del punt de vista forma, cal destacar: -Ús d’antítesis, per remarcar el contrast entre conceptes com la vida i la mort, la llum i l’ombra, aigua i seca, etc. –Ús d’hipèrboles, apòstrofs i interrogacions retoriques per acentuar el dramatisme i el pressimisme. – Complexitat oracional i hipèrbatons per donar la sensació de deformació i artificiositat. –Jocs de paraules, ironies, etc.

Francesc Vicenç García, que imita a Francisco de Quevedo, va conrear el gèneres poètics del autors castellans. El tees més freqüents són el del Barroc(desengany, temps que passa…) I aparareixen d’una manera òtica religiosa i espiritual. També escriu poesía burlesca.

Literatura popular i populariste S.XVI-XVII.

Caracterìstiques de la literatura popular: - Autor anónim. – Transmissió oral. – Llenguatge planer i col·loquial. –Temàtica festiva. – Amorosa i vunculada a les vivències del poble. –Molt abundant. //// 4 gèneres populars més representatius són els romanços, les cançons populars de carácter festiu i laboral o les relaciones amb la vida religiosa com les nadales i el goigs, les naracciones de tradició popular i les representaciones.  I destaquen el Misteri d’Elx./// 5 característiques de la literatura populista són: -Difusió escrita o manuscrita. –Eleborades per autors coneguts. –Un llenguatge viu i col·loquial. –Versos d’art menor. – Recursos retòrics repetitius.

Entradas relacionadas: