Geografia

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,59 KB

Conques Hidrografiques: conjunt aquifers i terres q aporten aigues al curs del riu. Aquifers: formacio geologica porosa x la q passa aigua subterranea                                                                                                         Cabal fluvial, depenen quantitat aigua q rep la conca a l'any. Majoria rius espanyols son irregulars (amb crescudes i estiatges)

us aigua: ramader supera 80% xl regadiu millora vida agricultors provoca contaminacio aigua(ús adobs kimiks,pesticides..) utlitzen metodes x estalviar aigua ( reg x aspersio, x degoteig,x inundacio). Industrial menys demanda, pero aigua x usos domestics es prioritaria contaminacio aigua x abocaments industrials qe faran dels rius clavagueres hauran d'instalar depuradores.

Gestió aigua. 1. POLITICA TRANSVASSAMENTS conduccio aigua grans distancies pero x fer transvasaments necesaries obres xo societat soposa. 2.RECUPERACIO AQÜIFERS. pot reqerir + temps, dessecacio total o parcial, risc greu salinitzacio aquifers i fa aigua no apta xl consum, la societat a afavorit la rec. 3. DESSALINITZACIO AIGUA MAR molt car i consumeix + energia. 4. PLANS SANEJAMENT reduir mala qualitat aigua bon estat ecologic mes control sobre labocament industrial aigua. instalen plantes depuradores per convertir aigua bruta en neta.

Recursos enregetics fossils.
El carbó:Amb la Revolució Industrial, el carbó va substituir la forga de l'aigua per moure les maquines perqué oferia una energía mes cons-tant, mes eficag, i que no obligava a fer les fabriques vora els rius. A la segona meitat del segle XX el carbó va cedir el primer lloc com a recurs energétic ais hidrocarburs. L'interés per la producció de carbó depenia del preu del petroli. La qualitat del carbó espanyol en general es baixa, amb poca hulla per convertir-se en carbó de coc per a la siderurgia. A mes, el cost de la producció resulta elevat en comparació amb l'importat de Sud-áfrica, Indonesia, Polonia i Rússia; les causes principáis son: les vetes estretes i els terrenys molt fallats que im-pedeixen utilitzar grans maquines; el carbó que s'obté está barrejat amb altres materials i cal rentar-lo; una gran part del carbó extret es molt friable, es a dir, s'engruna fácilment, fet que en dificulta el transport i només es pot aprontar en centráis térmiques situades a peu de mina.
La zona mes important de piuducció de carbó es l'asturlleonesa.

El petroli: Després de la Segona Guerra Mundial el petroli va protagonitzar el creixement económic deis pa'isos industrialitzats, peí seu baix preu i el seu gran poder energétic. Tot i així la crisi del petroli el 1973 va posar en qüestió el possible esgotament d'aquest recurs, malgrat les reserves potenciáis disponibles.
Les variacions del preu deis carburants ha produ'it, en diferents moments, trastorns económics greus. Aixó es degut al fet que l'aug-ment del seu preu repercuteix a tot el sistema productiu, amb les corresponents seqüeles de disminució del consum de béns i servéis i d'augment de l'atur.
Respecte al petroli, actualment se segueix una política de diversificado de la procedencia del subministrament, a fi d'assegurar el provelment i d'evitar riscos. També es procura reduir costos amb el control del transport, amb flotes própies i fent el refinatge al nostre país; a Espanya hi ha nou refineries que teñen com a funció principal fabricar combustibles.

El gas natural: consisteix en una mésela de gasos, en proporcions variables, en la qual el meta es el que té un percentatge mes gran (70%). En proporció menor hi ha el nitrogen (fins al 20%), el dióxid de carboni (fins al 20%) i Teta (fins al 10%).Es una font energética d'importáncia creixent a Espanya davant de les dificultáis que plantegen altres energies i els avantatges quant a impacte ambiental, ja que produeix menys conta-ininació.


L'energia nuclear es la que s'allibera com a resultat d'una reac-ció nuclear. La gran quantitat de calor que desprén escalfa l'aigua i produeix vapor, que impulsa les turbines que mouen grans genera-dors eléctrics, capagos de produir fins a un milió de quilowatts. Avui la prodúcelo d'energia nuclear es fa peí procés de fissió nuclear, pero s'estudia una nova forma d'obtenció d'energia basada en la fusió nuclear, per la qual s'aconsegueixen grans quantitats d'energia que permetrien resoldre molts deis problemes de proveiment energétic.Els avantatges de l'energia nuclear son el seu gran poder calorí-fic i el fet de produir una energía neta.

L'explotació de recursos miners: Es molt lluny el temps en qué Espanya era considerada un important país miner. Com ha passat en el cas del carbó, les explotacions mineres que encara hi ha han seguit processos de concentració empresarial i han fet grans esfor$os en innovació tecnológica. El resultat de tot plegat ha estat la reducció de molta ocupado, que ha obligat a dures reconversions laboráis a províncies de tradició minera.La política minera espanyola té com a marc la de la Unió Europea, els objectius de la qual son: incrementar la competitivitat de la minería nacional, millorar el medí ambient i fomentar la investigació i el desenvolupament tecnología.Aquesta política minera ha determinat el tancament d'un gran nombre de jaciments metál-lics, a causa de l'existéncia d'altres de molt mes rendibles fora de la Unió Europea i deis problemes me-diambientals que generen, així com també del manteniment d'una important minería no metáMica i del creixement espectacular de les roques industriáis els últims anys.
Els recursos energétics i minerals: C&ialunya es un país amb pocs recursos energétics i miners, de manera que tquest camp ha tingut sempre una forta dependencia de la producció de l'estranger.En el sector energétic la mineria del carbó es limita a l'explotació d'algunes mines de lignit, que generalment s'aprofiten per a centráis térmiques El futur d'aquestes centráis es incert, ates que ocasionen molta contaminació.
Les centráis nuclears d'Ascó I i II i Vandellós II, totes elles a Tarragona, produeixen quantitats massives d'energia poc transportable .L energía hidroeléctrica aprofita els salts d'aigua d'un seguit d'embassa-isents ais cursos de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorgana i el Ter. Timbé s'aprofita la potencia del riu Ebre quan s'estreny per travessar els fc-rts de Beseit, al prelitoral. Les energies alternatives(eolica.solar, biomassa, geotermica) van guanyant pes, pero únicament té importancia com a recurs la biomassa, seguida a molta Estancia per l'energia eólica.Entre els minerals no metáMics la potassa i la sal gemma han perdut molt áe- pes i s'han hagut de tancar diverses mines. Es mantenen algunes explo-Qoons importants de potassa a Sallent mentre que les de sal ocupen pocs Breballadors albora que han de fer cara al problema de la salinització deis
aqüífers.


Entradas relacionadas: