Geologia: Estratigrafia, Datació, Ones Sísmiques i Estructura Terra
Clasificado en Geología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,58 KB
Estratigrafia i Estrats
Estratigrafia
És la branca de la geologia que s'encarrega de la interpretació dels estrats, indagant en l'origen dels sediments, esbrinant el tipus d'ambient en què es formaren i deduint l'evolució de la conca sedimentària.
Estrat
Capes en les quals es disposen les roques sedimentàries. Es distingeix la superfície inferior, el mur, i la superior, el sostre. Indiquen les interrupcions en la sedimentació o canvis en la composició dels sediments.
Seqüència Estratigràfica
És una successió de dos o més estrats.
Sèrie Estratigràfica
És una successió de dos o més seqüències estratigràfiques que estan separades per discontinuïtats estratigràfiques.
Discontinuïtats Estratigràfiques
Discordança angular i erosiva: Quan s'interromp el dipòsit, la sèrie més antiga es deforma i s'erosiona i queden els estrats a la intempèrie; després s'hi disposa damunt una sèrie estratigràfica nova.
Datació Geològica
La Datació
És l'ordenació dels esdeveniments geològics en una escala de temps.
Datació Relativa
Permet ordenar en el temps els esdeveniments de la història de la Terra en una sèrie estratigràfica, però no és possible precisar el temps que va transcórrer o quant de temps varen durar.
Datació Absoluta
Mesuren el temps que ha transcorregut des que va succeir un esdeveniment geològic.
Mètodes de Datació Absoluta
- Biològics: L'anàlisi de ritmes biològics relacionats amb intervals de temps.
- Sedimentològics: Es basen en els dipòsits cíclics de sediments.
- Radiomètrics: Utilitzen elements radioactius que poden ser continguts en les roques, en els fòssils o en les restes arqueològiques.
Estudi de l'Interior de la Terra
Mètodes Directes
Es basen en l'estudi directe dels materials terrestres. Tenen moltes limitacions, ja que ni els sondatges més profunds han aconseguit accedir al mantell.
Mètodes Indirectes
Es basen en diverses investigacions:
- L'anàlisi de les roques magmàtiques.
- L'estudi dels meteorits.
- El coneixement de les propietats físiques de la Terra.
- L'anàlisi de la propagació de les ones que es produeixen en els terratrèmols.
Ones Sísmiques
Ones Longitudinals
Es produeixen quan s'allarguen o s'escurcen. Es poden transmetre pels sòlids, líquids i gasos.
Ones Transversals
Es formen quan s'agita lateralment i vibra perpendicularment a la direcció de propagació del moviment ondulatori. No es transmet per líquids.
Ones P
Es propaguen en sòlids i líquids, però disminueix la velocitat. Són ones longitudinals perquè produeixen compressions paral·leles a la direcció en què es propaga el front d'ones sísmiques.
Ones S
Són més lentes que les P, només es propaguen en medis sòlids. Són ones transversals perquè fan vibrar les roques de l'interior de la Terra en sentit perpendicular a la direcció de la propagació del front d'ones sísmiques.
Discontinuïtats Sísmiques
Discontinuïtats Sísmiques
Són canvis de velocitat que experimenten les ones P i S quan recorren les zones profundes de la Terra.
Discontinuïtat de Mohorovičić
És el límit entre l'escorça i el mantell. Les ones P i S sofreixen un increment de velocitat.
Discontinuïtat dels 670 km
Separa el mantell superior de l'inferior. Les ones P i S incrementen la velocitat.
Discontinuïtat de Gutenberg
Separa el mantell del nucli i se situa a 2900 km. Les ones S deixen de propagar-se i les P disminueixen la velocitat.
Discontinuïtat de Lehmann
Separa el nucli extern de l'intern. Les ones P augmenten la velocitat.
Estructura de la Terra i Plaques
Litosfera
Capa superior de la Terra que està formada per l'escorça terrestre i la part superior rígida del mantell.
Les Plaques
Són lloses àmplies de litosfera amb forma de casquet esfèric, que es desplacen lentament damunt el mantell superior de comportament plàstic.
Tipus de Límits d'Unió de Plaques
- Límits divergents: S'hi produeix la separació de dues plaques.
- Límits convergents: Hi col·lideixen dues plaques tectòniques.
- Límits neutres: Les dues plaques es desplacen horitzontalment al llarg d'un pla.