Geriatria7

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,01 KB

 
VALORACIÓ GERIÀTRICA INTEGRAL La valoració geriàtrica integral consta de: Valoració clínica Valoració funcional Valoració mental i afectiva Valoració social Valoració d’infermeria Els principis bàsics A causa de la complexitat dels problemes, molts d’ancians necessiten una aproximació diagnòstica més àmplia i multidisciplinària. Hi ha una alta prevalença de malalties, de disfuncions i de dependències reversibles no reconegudes. Molts d’ancians poden respondre de manera espectacular al tractament. Cap pacient hauria de ser institucionalitzat sense una valoració completa. Els objectius de la valoració geriàtrica Millorar l’exactitud diagnòstica i la identificació de problemes. Establir uns objectius i assegurar un pla de cures racional. Conèixer la situació del pacient per tal que ens permeti predir la seva evolució i observar els canvis en el pas del temps. Assegurar una adequada utilització de recursos i de serveis. Determinar l’emplaçament òptim per al pacient i evitar la institucionalització. Aspectes de l’entrevista a les persones majors la nostra actitud ha de ser amistosa i respectuosa Cal demanar permís Evitar els interrogatoris exhaustius i perllongats Evitar les interrupcions dels familiars lloc tranquil i evitar les interrupcions. Emprar un llenguatge clar Assegurar-se que la persona dugui les seves ulleres, la pròtesi dental o
l’audiòfon si ho necessita. cal assegurar una il·luminació adient. Donar el temps necessari perquè contesti desenvolupar una entrevista estructurada i dirigida. Si presenta un deteriorament cognitiu, és imprescindible la presència d’un cuidador.
Valoració clí nica Presentació asimptòmatica i atípica de la malaltia (IAM sense dolor, pneumònia sense febre, etc.). Presència de malalties no diagnosticades. Símptomes d’una malaltia que en poden amagar una altra. L’alteració de la funció no sempre depèn de l’òrgan que més s’hi relaciona. El tractament d’una malaltia en pot empitjorar una altra. «Cascada de problemes»: el tractament d’una malaltia pot provocar un problema més gran «Cercle viciós»: la coincidència de malalties pot generar una influència recíproca i perpetuar les queixes del pacient.

Valoració funcional  La valoració funcional es defineix com la capacitat de la persona per dur a terme les activitats de manera independent i eficaç, tant les bàsiques de la vida diària, com les
instrumentals que li permeten adaptar-se als problemes de cada dia.
Activitats bàsiques de la vida diària (ABVD). Activitats instrumentals de la vida diària (AIVD ). Índex de Katz no da un valor numerico És una de les primeres escales d’avaluació de les ABVD i un patró de comparació de la resta. Consta de sis ítems: rentar-se, vestirse, manejar-se en el bany, mobilitzar-se, continència d’esfínters i alimentar-se. Cada activitat es valora en termes d’independència per a la seva realització i posteriorment es trasllada a un índex alfabètic jeràrquic que ens permet adjudicar una categoria global al funcionament. Es una escala jerarquica. Índex de Barthel Ofereix una informació addicional al de Katz i és igualment senzill i fàcil de passar. S’obté una puntuació final que és un agregat de les puntuacions individuals de les variables. Avalua deu activitats bàsiques de la vida diària: alimentació (10); rentar-se (5); vestir-se (10); arreglar-se (5); continència fecal (10); continència urinària (10); manejar-se a la cambra de bany (10); trasllat del llit a la cadira (15); deambulació (15); pujar escales (10). La puntuació total és de 100. Índex de Lawton i Brody Aquesta escala mesura, d’una banda, les activitats bàsiques de la vida diària i, d’una altra, les activitats instrumentals És senzilla, concisa i fàcil d’emprar. Avalua la capacitat per fer vuit activitats: fer servir el telèfon, fer les compres, preparar el menjar, fer les feines de la casa, rentar la roba, emprar mitjans de transport, manejar els medicaments i manejar els assumptes econòmics. Cadascuna puntua 1 o 0. Aquesta escala dóna molta importància a les tasques domèstiques, per la qual cosa en el nostre medi els homes solen tenir una puntuació menor; avalua la capacitat
per fer una tasca en una circumstància determinada, com pot ser la viduïtat. La disposició d’electrodomèstics i d’altres utensilis poden influir també en la puntuació.

Entradas relacionadas: