Geriatria8

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,45 KB

 
Valoració mental i afectiva Són tres les àrees de la valoració mental: la cognitiva, l’afectiva i la del comportament. 1.Valoració cognitiva no estructurada Una valoració completa ha de recollir com a mínim els aspectes següents: l’aparença, el comportament, l’ànim, els sentits, el llenguatge, el pensament, la percepció, el nivell de consciència, l’orientació, la memòria, el capital informatiu, l’abstracció i el judici, la praxi i la gnosi, el càlcul i els símptomes somàtics de malaltia mental. Valoració cognitiva estructurada Una valoració estructurada mitjançant escales permet detectar deterioraments lleus que d’una altra manera passarien desapercebuts. El coneixement del grau de deteriorament permet: Valorar la qualitat de la informació que ens aporta el pacient sobre si mateix i la seva malaltia. Valorar la capacitat de comprendre la informació, ja sigui a l’hora de demanar consentiment per a un tractament o de decidir el grau de supervisió que necessita. Detectar els canvis del nivell cognitiu. Influir en les decisions diagnòstiques, terapèutiques i d’ubicació. 2.Instruments mé s utilitzats en la valoració cognitiva Tests breus o de detecció de problemes cognitius Escala de Blessed, Tomlinson i Roth (Information, Memory and Concentration Test) És la més antiga i existeix una versió reduïda de la mateixa validesa, s’empra en malalts d’Alzheimer i ha servit de base de moltes d’altres. Escala de Pfeiffer SPMSQ Desenvolupada als Estats Units i molt emprada, presenta alguns ítems d’importació difícil al nostre medi, com ara recordar el nom de fadrina de la mare. És fàcil, fiable i amb regles fixes adaptades al nivell cultural. Test de Shulman (test del rellotge) Consisteix a demanar al pacient que marqui una hora determinada en la circumferència d’un rellotge dibuixat, hi ha cinc graus d’errors. És un test breu i d’administració fàcil. Test d’avaluació de la funció cognitiva Test de Folstein Mini-examen cognitiu de Lobo Adaptat de l’anterior i validat en castellà, és l’única versió espanyola amb una sensibilitat i una especificitat semblats a l’anglesa.

3.Valoració afectiva El seu objectiu és la detecció de depressió, d’angoixa i d’alteracions del comportament L’escala de Yesavage és la més emprada per detectar la depressió en les persones majors. Consta de trenta preguntes de resposta sí/no i hi ha una versió reduïda de quinze ítems. Valoració social s’ocupa de la relació que hi ha entre l’ancià i el medi social en què viu, i estableix una via per tal que els recursos socials s’utilitzin de manera adequada. El benestar social millora l’estat de salut de l’ancià, afavoreix l’abordatge dels problemes plantejats per la malaltia i ajuda de manera important a preservar l’autonomia de l’individu. La funció social engloba totes les relacions i les activitats que estableix l’individu amb el seu entorn Kane i Kane divideixen la funció social en tres apartats: Relacions, activitats socials i recursos Benestar i adaptació personal al medi Entorn social Instruments més utilitzats en la valoració social Mesures d’interaccions socials i recursos: Salut familiar (APGAR, Smilkstein 1978) Disfunció social (SDRS) Test del cuidador (SBAS) Recursos socials (OARS) Mesures de benestar i d’adaptació: Índex de satisfacció (LSI) Escala de Filadèlfia (Lawton 1972) Adequació de l’entorn Història d’infermeria Respirar. Menjar i beure: dins d’aquesta necessitat cal fer una anàlisi de la dieta habitual, tant quantitativa com qualitativa, i una bona valoració de l’estat de la boca. Eliminació urinària i fecal: valorar els hàbits habituals i els episodis d’incontinència. Moure’s i mantenir la postura adequada: dificultats per a la mobilització, exercici físic habitual i necessitat de material auxiliar. Dormir i descansar: nombre d’hores de son i dificultats que té a l’hora de descansar. Vestir-se i desvestir-se: capacitat de fer-ho sense ajut i, en cas que en necessiti, en quin grau. Mantenir la temperatura corporal: si té habitualment sensació de fred. Evitar perills: mesures de seguretat que utilitza, antecedents de caigudes i causes possibles. Mantenir la higiene i la integritat de la pell: hàbits d’higiene habitual i grau d’ajut que necessita. Comunicar-se: presència de dèficits visuals i auditius i quins sistemes de suport utilitza, persones amb les qual conviu i amb les quals pot comptar. Viure d’acord amb els seus valors i les seves creences: creences religioses i
ritus que practica. Ocupar-se de la seva realització personal: rol que desenvolupa dins el seu grup familiar i social, satisfacció amb el rol que té. Participar en activitats recreatives: activitats d’oci. Aprendre: grau de coneixement de la seva patologia, dificultats per aprendre i sistemes més efectius per adquirir coneixements.

Entradas relacionadas: