Gramatica catalana connectors

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,03 KB

 

Renaixença: Moviment cultural, recuperació de la cultura i la llengua.

La nostra llengua es trobaba en minorització lingüística i que els escriptors tractaren de solcuinar.

Jocs Florals - 1859.

Normalització de l'us de la llengua.

Els autors renaixentistes fou el model que havien d'utilitzar, ja que no hi havia unregistre estándard adequat per als ámbits cultes..

Llemosí: Molta acceptació en renaixença Valenciana, era un nom que servia per a identificar la llengua de tots els territoris del domini ligüistic sense remetre a un lloc geográfic concret pel que poguera ferir susceptibilitats. Servia per a distingir la llengua culta de la col.Loquial.

Prove de la zona geográfica de Llemotges i remet de l'origen occitá de la llengua.

Normativització: Al final del S.XIX i començament del S.XX, nou moviment modernització, renovació i normalització de la llengua: el Modernisme.

Els modernistes foren els primers en fer un intent de fixar la llengua.

El primer congres internacional de la llengua:

1906 - Es va organitzar el I con. De la llen.

Objectiu principal: Fixar les bases de la normativització de l'idioma.

1907 - La fundació de l'institut d'estudis catalans.

1910 - La creació de la secció Filológica de l'institut.

Finalitat, establir unes normes ortográfiques i gramaticals.

Primera conseqüéncia - L'augment del prestigi de la llengua.

Segona conseqüéncia - L'aparició d'una figura cabdal per a la llengua, Pompeu Fabra.

1913 - l'institut d'estudis Catalans aprová les normes ortogréfiques i la gramatica de Pompeu Fabra, 1932 - va aprovar el seu Diccionari general de la llengua catalana.

En el congres participaren més de 3000 congresistes de tot el món, representants valencians.

Teodor Llorente, Faustí Barberá, l'associació Lo Rat Penat i alguns altres representants de la vida religiosa i cultural.

Les normes de Castelló: Les normes ortográfiques de Pompeu Fabra i de l'Institut d'Estudis Catalans tingueren una gran acceptació de tots els racons de la llengua i la cultura, les van subscriure a Castelló de la Plana en 1932 i aquest fet va ser molt important.

En realitat aquestes normes no són normes escrites d'us, sinó una quía ortográfica que te la facilitat d'adaptar-se a cada varietat dialectal de la llengua.

Hi havien dos bandes: (Els escriptors valencians de carácter populista) i (els escriptors que pertanyien a la Renaixença).

Entradas relacionadas: