Gramatica catalana connectors

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,55 KB

 

3. Del Renaixement al s.XVIII- Actituds i usos lingüístics durant els segles XVI i XVII.a) Factors políTicó-socials: S'intenta imposar la llengua de la cort com a llengua única de tots els súbdits. Progressiva disminució de la personalitat política dels Països Catalans. Amb el casament d'Isabel I Ferran el català deixa de ser la llengua de la cort i, per tant, la llengua habitual de conreu literari. Els catalans quedaren exclosos dels guanys del descobriment d’Amèrica. L'aristocràcia es trasllada a Castella. Els únics escriptors que trobem en terres catalanes són els autors bilingües de la cort de Germana de Foix. La guerra de Germanies afavorí els interessos de les classes altes. Atorgament de càrrecs públics a funcionaris castellans. Abusos de la Inquisició, introducció de la censura. Expulsió dels moriscos, que va provocar una populosa immigració castellana. Guerra dels segadors (1640-2). Inici del desmembrament territorial dels Països catalans. Les terres del Rosselló foren cedides a França pel Tractat dels Pirineus. B) Factors econòmics: Descobriment de la impremta. Fins el 1530, publicar llibres en català era un negoci, però, amb els temps, les obres d'ambició literària passaren a ser escrites en castellà. C) Factors culturals i literaris: Llengua i societat. A principis del XVI, el Principat i les Illes eren monolingües; al País Valencíà el català coexistia amb el castellà i amb l'algaravia. La castellanització es va produir bàsicament a la classe dominant. L'escola anava adreçada a l'aprenentatge en llatí. Els escriptors catalans es veieren estimulats a escriure en castellà. La disminució de la producció literària va pertorbar la naturalesa de la llengua , sobretot en l'apartat de lèxic. El Decret de Nova Planta  i la política lingüística oficial:La guerra de Successió porta com a conseqüència la instauració del Decret de Nova Planta, que implica la destrucció de les institucions autònomes i una violenta repressió, sobretot en l'àmbit lingüístic. Paral·lelament als decrets prohibitius, apareixen documents reivindicatius de  les llibertats transgredides (Memorial de greuges). Continuïtat en l'ús oral i escrit de la llengua: La llengua catalana va continuar sent l'única usada en els àmbits populars. L'actitud agressiva contra el català condicionava negativament els futurs escriptors en aquesta llengua. L'ús del castellà privava d'imaginació verbal els escriptors catalans. 4. De la Renaixença al 1936 - Renaixença: ideologia i usos lingüístics: El desvetllament de la llengua literària ve conduït per moviments de caire patriòtic arrelats a tota Europa i plantejat a través de les idees del Romanticisme. La llengua havia de recuperar els àmbits d'ús que havia perdut. La societat catalana anà potenciant lentament la consideració de la seva llengua com a llengua culta. Normativització: Antecedents: Necessitat de trobar un model de llengua escrita comuna. Hi havia una anarquia absoluta potenciada per les quatre modalitats de català escrit. Campanya lingüística  de "L'Avenç" (1890-2), portada a terme per P. Fabra, Massó i Torrens i Casas i Carbó. Antoní M. Alcover. Promotor del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i del Diccionari Català-Valencíà-Balear. Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. (1906) Va representar un vot  de confiança a la tasca que estaven duent a terme els especialistes.

Pompeu Fabra: - Extraordinari lingüista i lexicògraf. Publicacions editades, promulgades per l'IEC: Normes ortogràfiques, Diccionari ortogràfic, Gramàtica catalana i el Diccionari general de la llengua catalana. Es va proposar fer una llengua de cultura, apta per a totes les funcions altes. La seva reforma es basa en una sèrie de criteris. La llengua havia de ser: clara, escrita, continuadora de la llengua parlada, harmònica amb la resta de llengües de cultura, supradialectal i moderna. Per aconseguir tot això es va basar en: la descripció sistemàtica de la pronúncia de la llengua, l'etimologia,  la tradició medieval, la necessitat de claredat i de precisió en les solucions. L'IEC: Va ser fundat l'any 1907 per Enric prat de la Riba. Tenia la finalitat de regular i de sistematitzar els estudis de qualsevol aspecte de la cultura catalana. Amb la creació de la Secció Filològica es va dur a terme la publicació de les Normes ortogràfiques de Fabra, que van posar fi a l'anarquia ortogràfica, tan nociva per a la literatura durant tot el Segle XIX i principis del XX. Oficialitat de la llengua:A partir de la II República es recuperen les institucions catalanes i aquest fet va facilitar la presència del català en els àmbits oficials: en l'administració pública i municipal, i en la normativa legislativa. El 1932 s'aprova l'Estatut d'Autonomia que regularà la cooficialitat de la llengua. Àmbits en els quals el català assoleix avançar considerablement: ensenyament, mitjans de comunicació i món editorial. Els avenços es veuran estroncats per la Guerra Civil espanyola. 5. De la dictadura franquista a la situació actual - Franquisme: Rebel·lió militar (1936-1939), Ideologia totalitària. Llei 1938. Prohibició de la llengua catalana en àmbits públics. Etapes: 1939-1959, 1960-1975. Substitució idiomàtica en tots els camps. La resistència cultural i lingüística: Del 1939 al 1945. Els catalans exiliats actuen amb més llibertat. Literatura i editorials clandestines dins el país. Del 1945 al 1959. Triomf dels aliats. S'atorguen unes concessions mínimes. Organització d'actes que evidencien una consciència nacional reprimida. Del 1960 al 1975. Publicacions, revistes, autors. 1961 Setze jutges. 1975 mor Franco. 1977 Tarradelles és nomenat president de la Generalitat. 1979 Estatut. Situació actual: Març legal: 1978 Constitució espanyola : el català és la llengua pròpia dels respectius territoris. Lleis de Normalització Lingüística. Estat de la situació a Andorra. Actituds davant la llengua: Actualment es constaten una sèrie d'actituds que entorpeixen la recuperació de la llengua: Grups que no volen reconèixer el fet diferencial i que encara arrosseguen els pòsits del franquisme. El Març legal és restrictiu i també frena la recuperació de l'idioma. Pervivència d'actituds, com el sentiment d'inferioritat i l'actuació a la defensiva, que dificulten l'apropament dels immigrants a la llengua. Ús en els diferents sectors: Malgrat la recuperació en els diferents àmbits d'ús  en la vida pública i oficial, la normalització lingüística és encara una problemàtica no resolta. Avenços notables en l'ensenyament. Actual Sentència contra l’Estatut del Tribunal Constitucional. Desfasament entre l'ús oral informal i l'ús oral formal i escrit en les administracions de l'Estat i en l'administració de Justícia.


Entradas relacionadas: