La Gran Depressió: Expansió Mundial de la Crisi de 1929
Clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,07 KB
L'Expansió Mundial de la Crisi de 1929
Els Mecanismes d'Expansió
Entre 1922 i 1929, les inversions i els préstecs nord-americans havien estat el motor de la prosperitat europea. La crisi nord-americana va arrossegar amb ella molts països europeus i de la resta del món.
En primer lloc, el descens dels preus dels productes americans va comportar greus dificultats per a les empreses de la resta del món, que no hi podien competir. La reculada de la demanda nord-americana va reduir dràsticament les seves importacions, i amb això van perjudicar els països exportadors de la resta del món. Els problemes de la banca americana van comportar un dràstic descens dels préstecs i de les inversions a Europa. Els inversors nord-americans van repatriar molts dels seus capitals i amb això van provocar l'extensió de la crisi bancària al vell continent.
La crisi bancària va ser el primer símptoma de la recessió. Algunes entitats financeres europees s'havien vist obligades a tancar l'any 1930. La situació va empitjorar el maig del 1931, amb la fallida del Creditanstalt, el banc principal d'Àustria.
La gravetat de la recessió va ser molt diferent segons els països, però a tots va disminuir el nivell de producció i va augmentar la desocupació. La crisi va ser greu a Alemanya, que ja vivia una situació crítica després de la Primera Guerra Mundial i on la inflació va pujar fins a nivells insospitats.
Al Regne Unit, la recessió no va ser tan greu, però la impossibilitat per mantenir la lliura com a moneda central del sistema monetari davant l'atractiu superior del dòlar va provocar la fallida del sistema monetari internacional. Molts països van fer el mateix per abaratir les exportacions i mirar de contrarestar l'augment de la competitivitat. D'aquesta manera, es va anar produint una situació de successives devaluacions de les monedes i de grans fluctuacions en la seva cotització.
França és un exemple dels països anomenats del “bloc or”, que van mantenir els seus tipus de canvi fixos en relació amb aquest metall.