Granados mirall trencat

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,77 KB

 

I Un Matí
Ens explica com es va desa rollant el esmorzar de la Teresa amb lArmanda, en el esmorzar arriba MasDèu dien que el seu para havia mort, Masdéu es va posar una corbata vermella per celebrar-ho encara que estava molt trist . També ens marca una mica com el jardí poc a poc es va deteriorant i per el seu color que hi tenia al principi.                                                                                                                                                                                                    II Joventut
Es el record de la Teresa, recorda del primer dia en que es va enamorar de Masdéu, ens explica pas a pas com es van conèixer, al peu dun fanal, veia un retrat a terra sajupí a collir-lo: era de un noi vestit de vestit que apuntalava un fusell amb la baioneta calada en un tambor, sentí una veu ¿li agrada? Es gira i es troba al davant el soldat del fusell que era en Masdéu.
Tmb ens expliquen com el amor de aquell dos es va desenvolupar fins a un punt en que la Teresa es va quedar embarassada i no es podia casar amb ell perquè estava casat.                                                                                                                             III Mort de Teresa 
Finalment mort la protagonista de la novel·la. Ens explica pas a pas com es va debilitan, es queda sense força, i va recordant el moment mes intens que havia viscut, com ara les tres penes mes grosses que havia tingut en la seva vida: el fill de Masdéu, la mort den Jaume i la mort de la María. EN LA PAGINA 328 LES 8 ULTIMES Línies EXPLICA EL SENTIMENTS QUE VA TENIR LA TERESA EN VERS ALS HOMES.
IV les habitacions tancades
La Sofia te records de tots els seus familiars morts i vol entrar a les habitacions per poder veure com estan, però estan tancades, demana les claus i les obre i comença a mirar-les. De la única persona que no volia més records era de la filla de lEladi. Va manar que no hi agüessin portes tancades a casa seva. Sen va anar a duxar i quan ja sortia li van avisar que en senyor Fontanills havia arribat. Va baixar la Sofia i van començar a parlar de tots els problemes de les diferents cases i mana arreglarles, en Fontanills li diu que si li dona temps perquè potser que hi haguin conflictes amb generals del nord de lÀfrica.


V torni aviat doña sofia
No quedava ningú de servei a la casa: només la Miquela i lArmanda. La Sofia havia decidit danar-sen a lestranger. Tot sanava embolicant. El senyor Fontanills estava esveradíssim. Les cases no tenien propietari i a pagès els parcers deien que les finques eren dells. La Miquela estava molt preocupada perquè ella i lArmanda shavien cosit unes joies i temia que abans darribar a Andorra les atrapessin.
Una nit la Sofia Marxà i li donà a lArmanda diners perquè els gastes quan ella no estigués i li donà una ampolla de xampany per aquella nit. LArmanda es quedà sola a casa. Va agafar el mirall de mà de la senyoreta Sofia i es va passejar per la casa amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Baixà lescala del primer pis al vestíbul i al últim esglaó, caigué. El mirall shavia trencat. Quan sajupi per agafar els trossets de mirall veia la seva vida passar en cada un. Saixecà trasbalsada amb el mirall a la mà. Havia arribat lhora del xampany. Deixa el mirall damunt la taula. Alçà la copa i Veíé tots els seus diners sota terra, crida [duna manera rara que no semblava la seva veu] perquè damunt dun tros de mirall, llarg i estret hi havia una maneta de calavera, era una mà de adult. Es fregà els ulls i desaparegué.

VI la torre
Dormiria a lhabitació del senyoret Valldaura.
Una veu perduda en la nit cridava un nom [no sentenia quin nom era]. Enllà del mar, de cada casa lluent sortí un àngel vermell, una tropa dàngels baixava a saludar-la i en venien de tots bandes de llevant i de ponent tropes i tropes; amb la punta de les ales li fregaven la cara més dolces que la mel, més fresques que un brot de julivert. Els àngels no tenien cara, no tenien peus, no tenien cos. Eren ales amb una ànima vaporosa com una boira enmig de tanta ploma damor.
Al dia següent es passaren la tarda canviant mobles de lloc i entrant taules de despatx, armaris i classificadors. Pel balcó veu com entren els mobles... I ve també al Masdéu. Ell no parava de donar ordres als demés... LArmanda li demana que no modifiques res de les habitacions de la Teresa, María...

Entradas relacionadas: