Grau d'escalfament de l'aire

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,97 KB

 

8.- Explica com sorigina el vent (pots posar lexemple de la brisa marina)
Pots triar una d'aquestes respostes:
Resposta 1
El vent és aire en moviment. El vent va sempre dels llocs on hi ha més pressió
fins els llocs on hi ha menys pressió. La diferència de pressió ve determinada
sovint per les diferents temperatures. Si la temperatura d'un lloc és més alta
que la del seu voltant, l'aire és més lleuger i té tendència a pujar (hi ha menys
pressió). Aleshores el lloc que deixa buit l'aire que puja l'ocupa aire més fred
procedent dels voltants.
Resposta 2
A la costa als matins la terra s'escalfa més ràpidament que el mar. L'aire que
hi ha sobre la terra té tendència a pujar, i el seu lloc l'ocupa aire que ve del
mar. Al vespre la terra es refreda i el mar encara reté l'escalfor del dia. Això
fa que l'aire que hi ha sobre el mar pugi i el seu lloc l'ocupi aire procedent de la
terra. Aquest vent suau que els matins va del mar cap enterra cap el mar rep
el nom de brisa marina.

10.- Explica breument els tres factors que determinen el clima d'un lloc.
La latitud.- És la distància d'un lloc a l'equador. Com més a prop s'estigui de
l'equador més altes seran les temperatures, i com a prop s'estigui dels pols més
baixes seran les temperatures.
L'altitud i el relleu.- Les zones altes i de relleu muntanyós solen tenir climes
amb temperatures baixes i abundants precipitacions.
La proximitat al mar.- El mar regula la temperatura i fa que a les zones
costaneres no hi hagi canvis bruscos de temperatura. A l'Empordà, per
exemple, com que som a la costa, els estius són menys calorosos i els hiverns
són menys freds que a Lleida, que és a l'interior.
11.- Explica què és l'efecte hivernacle. A què és degut?
Un hivernacle és un espai cobert, amb el teulat i les parets fetes de vidre o de plàstic, és a dir, de material que deixa
passar la llum. Quan la llum que ha entrat a l'hivernacle incideix amb el que hi ha a l'interior es transforma en calor. I
la mateixa estructura de l'hivernacle, que permetia que entrés la la llum, ara reté la calor al seu interior. D'aquesta
manera es poden conrear a l'hivern hortalisses o flors que d'altra manera només s'obtindrien a l'estiu.
L'atmosfera terrestre fa un efecte semblant al d'un hivernacle. D'entrada, no
tota l'energia solar que arriba al nostre planeta incideix sobre la superfície,
perquè l'atmosfera fa de filtre i no la deixa passar tota. Si no hi hagués
atmosfera a la Terra s'assolirien temperatures extremes que farien impossible
qualsevol tipus de vida.
Per altra banda, a la nit, en no haver-hi radiació solar, la temperatura podria
baixar fins a límits extrems, com passa per exemple a la Lluna, on no hi ha
atmosfera. Però la mateixa atmosfera que abans impedia que tota la radiació
solar arribés a la superfície, ara impedeix que s'escapi l'escalfor i que baixi de
cop la temperatura.
L'efecte hivernacle, doncs, impedeix que a la Terra s'assoleixin temperatures
extremes que farien impossible la vida.
Els responsables de tot això són els anomenats gasos d'efecte hivernacle, el
principal dels quals és el diòxid de carboni (Ço2)
12.- Sovint es parla de l'escalfament del planeta. Què vol dir això?
El Ço2, el principal dels gasos d'efecte hivernacle, és un gas que es desprèn de
les combustions. Com que el animals cremem aliment, desprenem diòxid de
carboni. També se'n desprèn a la cuina de casa nostra quan quan cremem gas
per cuinar, a les erupcions volcàniques, al tub d'escapament dels cotxes, a les
xemeneies de les indústries...
Com que cada vegada emetem més Ço2, resulta que cada vegada hi ha més
efecte hivernacle, i això vol dir que la temperatura del planeta augmenta, amb
totes les conseqüències negatives que això comporta.
13.- Què és el forat de la capa d'ozó? A què és degut?
La capa d'ozó (O3) es troba situada a l'estratosfera, aproximadament entre els
30 i 40 km d'altura, i en aquesta zona s'hi troba la major part de l'ozó
atmosfèric. La capa d'ozó protegeix la Terra de la radiació ultraviolada, que és
perillosa per als éssers vius.
Ja fa anys els científics varen detectar que sobre l'Antàrtida s'havia produït un
aprimament d'aquesta capa, de manera que en aquesta zona havia hi havia
ments concentració d'aquest gas, la qual cosa suposava una major radiació
ultraviolada.
Es va descobrir que els principals responsables d'aquesta destrucció de l'ozó
eren uns gasos anomenats CFC's (clorofluorocarbonats) emprats en els aerosols
i també en els aparells de refrigeració. Finalment es va aconseguir implantar a
nivell mundial una normativa que prohibeix l'ús d'aquests gasos.
14.- Explica com es formen els núvols i la pluja.
Quan el vapor d'aigua de l'atmosfera es troba a temperatures baixes es
condensa i forma els núvols. Els núvols estan formats per petitíssimes gotes
d'aigua líquida. Aquestes gotes solen formar-se al voltant de nuclis de
condensació (pols, pol·len...), i no cauen perquè estan en suspensió. Quan n'hi ha
moltes xoquen entre elles i es formen gotes més grans que ja tenen prou pes
per caure, i aleshores es produeix la pluja.
Si la temperatura està per sota dels zero graus, en comptes de gotetes d'aigua
hi ha cristalls de gel, que quan s'ajunten formen flocs de neu.

Entradas relacionadas: