Grup social al qual es pertany per naixement

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,15 KB

La burgesia aportava a la societat la innovació, les noves formes jurídiques i polítiques que articulaven lEstat, el dret i la propietat. Sovint aportava també els diners. La noblesa aportava el passat, el prestigi i el reconeixement públic. Els nous rics van intentar aconseguir un títol. El poder econòmic va definir la nova societat liberal i lostentació daquesta riquesa va definir el nou gust burgès. Les grans cases, les recepcions, els carruatges o els vestits mostraven la jerarquia i eren símbol de lascens social. Les formes doci van canviar. Es va constituir la Societat del Liceu (1844) i els jardins desbargiment que acollien les persones segons la seva categoria. El passeig de Gràcia va ser el passeig de moda de la societat elegant de Barcelona. LEsglésia catòlica va continuar tenint pes a la societat dominant determinats aspectes de la vida social. Les festes religioses van ser una part important de la vida social i manifestaven la influència de lEsglésia.

Les classes populars eren: antics artesans, camperols pobres i jornalers sense terres i el nou proletariat. Les classes baixes urbanes es dedicaven als serveis, sobretot al domèstic, un quarta part de les quals eren noies. La pervivència del món Artésà i gremial va continuar essent important al s. XIX. A Catalunya, els menestrals constituïren un grup de petits artesans i comerciants que estalviaven i criticaven el model liberal. Molts van constituir el Partit Demòcrata. El creixement urbà i la nova estructura de lEstat liberal van concentrar a les ciutats uns treballadors de serveis que eren assalariats, però que imitaven models socials i culturals de les persones amb les quals es relacionaven.
La situació de la pagesia va ser variada. Al 1860 representava un 62,5% de la població. A Catalunya i a València, gràcies a les desamortitzacions i desvinculacions, molts arrendataris emfitèutics, pagesos o burgesos enriquits van accedir a la propietat formant un grup de petits i mitjans propietaris. Així, la terra es va tornar a concentrar en poques mans. El nombre de jornalers (persones que treballaven jornades al camp a canvi dun salari) va anar augmentant. Això, va ser a causa de la progressiva transformació dels anteriors propietaris i arrendataris que, Arrúïnats es convertien en assalariats. Al final del s. XIX era difícil distingir entre el petit propietari amb una petita quantitat de terra, larrendatari o el jornaler sense terres assalariat. Es va mantenir un sistema en què el pes, el poder i la influència del ric, del cacic, eren enormes, a canvi de protecció en forma de salari, terres o gestions administratives.
A Catalunya, no va existir la polarització grans propietaris-jornalers. El contracte demfiteusi permetia disposar lliurement de la terra i fins i tot deixar el seu dret en herència. També, hi havia poca diferència entre el propietari real dun mas i larrendatari emfiteuta. Les lleis desamortitzadores oferiren la possibilitat a lemfiteuta de redimir el cens (adquirir el domini directe i convertir-se en propietari). Només la institució de lhereu que permetia traspassar íntegre el patrimoni, i una vida austera, feien possibles les seves explotacions. Però, aquesta va donar lloc a lexistència de pagesos sense terra. Hi havia molts pagesos sense terra pròpia que conreaven altres amb contractes de masoveria, parceria o rabassa morta. En la masoveria el pagès rebia una casa i terres per treballar i havia dentregar una part de la collita i servir la família dels propietaris. En la parceria els contractes eren limitats però renovables, i havia de repartir els fruits amb lamo. I en la rabassa morta sestablia el contracte lligada a la vida dels ceps.
La classe obrera i una nova organització del treball van aparèixer amb la industrialització. El nombre de treballadors va incrementar concentrant-se en les principals àrees industrialitzades. Hi havia noves regles. El patró, propietari dun establiment industrial, comprava el treball dun obrer durant moltes hores al dia a canvi duns diners, dun salari. En la primera fase de la industrialització no hi havia cap llei sobre el treball. Els treballadors rebien salaris molt baixos per jornades de 12 a 14 hores. Dones i nens, a partir de 7 anys, tenien un salari molt inferior. Les condicions de vida eren molt dures i qualsevol queixa significava lacomiadament. Vivien en barris densament habitats i degradats on incidiren moltes malalties infeccioses.

Entradas relacionadas: