Guillem de cabestany en la poesia trobadoresca

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,16 KB

 
SOCIETAT FEUDAL (XI a XIII): Nobles: manaven, no treballaven, vivien en palaus, administraven les seves extenses propietats. Serfs i serves: treballaven i obeïen, vivien en cabanes de fang i canyes, conreaven terres, criaven animals...
Els senyors feudals, per sotmetre als serfs i obtenir un alt rendiment, van formar un exèrcit de fidels, lligats de manera jeràrquica per un jurament de fidelitat i dependència.
Batlle: administrador i recaptador d’impostos d’un noble. Feudatari: noble que ha rebut una propietat del senyor feudal a canvi de jurar fidelitat i dependència. Castlà: petit noble que governava un castell i controlava els serfs que hi servien. Poesia trobadoresca: poesia de caràcter aristocràtic que reflecteix fidelment la vida, l’ambient social, i els valors de la noblesa. La dona és la font d’inspiració. Trobador: poeta que componia els poemes seguint unes normes mètriques establertes. Escrivien en occità i provençal. El tema més tractat era el amor cortès (concepte en el qual un home es declara a la dona del senyor feudal). Joglar: persona que cantava, ballava i feia jocs per les corts i castells. Cansó: parla de la cortesia i la bellesa de la dama, li manifesta el seu amor i li prega que l’accepti com a vassall. (Guillem de Cabestany) Senyal: nom o expressió que el trobador s’inventava per tal de no revelar el nom de la dama. Cortesia: qualitats que havia de tenir la persona educada a la cort feudal. Trobadors catalans: Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona. Albada: poema que parla de dos amants que s’han de separar al arribar el matí. Sirventès: poesia d’atac, de reprovació. (Guillem de Berguedà). Ausiàs March va començar a escriure la seva obra en català.


Ramón Llull (XIII i XIV) és el pare de la literatura catalana. Escrivia extens i en català. Noble que vivia a la cort de l’infant Jaume de Mallorca. Estava casat i amb dos fills, va veure Jesucrist 5 cops, i va comprendre que volia que estigués al seu servei. (Vida coetània: biografia dictada). Va aprendre àrab i es va dedicar a l’estudi i la pregària. Va viure d’ermità. Els seus propòsits eren convertir als infidels en cristians, escriure llibres per difondre les creences i crear escoles d’idiomes. Va escriure més de 250 obres, entre elles: Blanquerna (Llibre d’Amic e Amat) i el Llibre de Meravelles (Llibre de les Bèsties). El llibre de les bèsties parla de temes polítics, de vicis de la societat, etc. Va viatjar a Roma per tal d’aconseguir que es fundessin col·legis per a la formació lingüística dels missioners.
Les 4 grans cròniques (extenses i de valor 1200-1450, explicat amb tot detall): explicaven els fets heroics dels seus avantpassats mitjançant cançons de gesta (narracions en vers que explicaven fets històrics, llegendaris i fantàstics). -Jaume I el Conqueridor (sabia llegir, però no escriure) o Llibre dels Feits: memòries d’ell mateix. -La de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere: conquesta de Sicília i invasió de Catalunya pels francesos. -
La de Ramon Muntaner: comprèn 5 regnats (fa la pilota). -La del rei Pere III el Cerimoniós: justifica les accions dutes a terme durant el seu regnat.

Entradas relacionadas: