Hinduisme lloc sagrat

Clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,46 KB

 

1.1. La religió com a cultura
Anomenem món antic un període extens de la nostra història i sens presenten diverses dificultats alhora dapropar-nos al seu estudi: la seva extensió geogràfica, les diferents cultures que han estat desenvolupades al llarg del temps i que mantenen les seves pròpies manifestacions, el període extens des de la prehistòria i els pels primers imperis agraris d'Egipte i Mesopotàmia, la diversitat de tècniques, funcionalitats, símbols i, en definitiva, la varietat de cultures del període i territoris. També convé recordar que shan perdut les manifestacions artístiques de les societats prehistòriques i protohistòriques que utilitzaven materials no perdurables en el temps o les creades sense suport material (dansa, música, expressió oral).1
A tot això cal afegir la dificultat en establir una definició concreta de què és lart, quins criteris seguim alhora de classificar un objecte, o situar una imatge, o una construcció, com també establir quines relacions existeixen entre les estructures de poder i les manifestacions artístiques.
Tanmateix observem que els individus que formen una societat interactuen dacord a una manera de fer, a una cultura. Aquest fer dona lloc a lexistència de funcions religioses, estrats socials y estratificació com apunta A.De Waal2. Però lindividu és capaç de pensar, actuar amb individualitat, i constituir-se com entitat independent a la seva cultura i a la seva societat. Daquesta manera es produeixen els canvis socials i també culturals. Dins de la capacitat de reflexió de lhome existeix la possibilitat de transcendir el seu entorn físic a través de la simbolització. Los seres humanos no necesitan experiencia física para adquirir conocimientos de algo3 i aquest fet li permet interactuar amb allò que perceben i al que li donen un poder sobrenatural. Segons E.Durkheim (1961:52)4 lhome classifica les coses en dues categories oposades: allò que és sagrat al que és profà. Dallò que és sagrat i que conforma un conjunt de doctrines, rituals i fins i tot costums, neix el concepte de religió, generalment associat a lactivitat déssers sobrenaturals, i justificació de valors, institucions i creences.
La religió com a motor de creació artística Amb larquitectura lhome també sapropa a lo diví. Dalguna manera recrea el mite 5 creant un espai on, com diu Mircea Eliade, entendrem el mite com a tradició sagrada, revelació primordial i model exemplar6 i que, suposadament, dona explicació i a lorigen o gènesi del món i de lhome. Els mites ens permeten recrear amb una narració lactuació dallò sobrenatural en el món. En principi mythos y logos no eren mots oposats. Eliade ens comenta que lestudi del mite designa una història veritable, dinapreciable
valor perquè és sagrada, exemplar i significativa. No obstant això, la història posterior donarà una mirada diferent al plantejament de la Història i als plantejaments dels fets. Heròdot comença a distanciar-se del mite i a atribuir la tradició i les llegendes als poetes. Als grecs de lèpoca els preocupa viure i actuar dacord a una orientació en el seu món, el coneixement el vincularen a lacció. Els temples, les tombes, ... Les construccions religioses, en definitiva, tenen un sentit simbòlic amb el que es vol explicar i representar: la perfecció del món i la seva transcendència. Els elements també tenen el seu simbolisme: la orientació, el sol on subiquen, la planta, la verticalitat, lhoritzontalitat, etc. La orientació del temple te un significat simbòlic: l orientació cap a lest simbolitza el començament del dia, el naixement del sol, linici i font de la vida; la orientació oest -est simbolitza el pas de lobscuritat a la llum i consegüentment, la mor a la vida eterna.
Es construeixen en llocs on sha practicat ritus i cultes primitius que pressuposa un estat de força natural en el sol triat. La planta sovint representa el cos humà. La creu llatina dels temples cristians simbolitza a Crist crucificat.
Linfinit està expressat amb la verticalitat, com si fos un intent dabastar el cel que representa un nou inici, tenen relació amb la rigidesa, la decisió, la força i amb el sosteniment (columnes, pilars, ...). Les corbes donen sensació duna major flexibilitat i constitueixen sovint elements ornamentals. Lhoritzontalitat es relaciona amb els elements racionals i lentorn. Les formes helicóïdals simbolitzen lascensió, de lalliberament de la matèria terrenal, levolució de la humanitat. El cercle i lesfera tenen relació amb lequilibri i la perfecció.
Espai sagrat: Temple El terme temple designa ledifici destinat a allò que és sagrat. La interactuació de lhome amb la seva societat i amb la seva dimensió personal, li fa construir un espai destinat a observar i ritualitzar allò al que li dona el valor de sobrenatural. El Temple serà aquest espai sagrat, el terme prové del grec templum i designa un edifici normalment consagrat al culte públic duna divinitat7 . Orientats sempre cap a llevant, simbolitzen el centre del món, on el cel, la terra i el món subterrani suneixen. Lespai interior del temple és considerat sagrat, pur i sovint existeixen rituals de purificació per diferenciar-ho de lespai de lhome. Els temples són els espais on els fidels poden dur a terme rituals i cerimònies. El sacrifici és, normalment, el motiu principal del ritual i en funció de la importància del mateix els temples adquireixen més o menys notorietat i protecció als fidels. El conjunt cerimonial de pregàries, danses, peregrinacions, etc. és possible gràcies a lexistència daquests centres.

Entradas relacionadas: