Historia

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,98 KB

 
- Les brigades internacionals: la guerra d'Espanya va tenir un res`p emocional molt important entre les persones d'idees democratiques i avançades, i van ser nombroses les persones d'arreu del mon que s'oferien voluntaries per lluitar al costat dels republicans. Les Brigades internacionals, van ser constituides per la Internacional Comunista i per la Internacional Sindical Roja a Praga el juliol de 1936. En l'ambit emotiu va representar la soidaritat de diversos pobles del món, ja que la immensa majoria de govenrs i estats havien abandonat la Republica a la seva sort.
5. Reflexió final: per què, tot plegat?
5.1. Les causes remotes o de llarga durada
- La mnera com es va fer la revolucio liberal a Espanya. Típica de les revolucions liberals al segle XIX, a Espanya adoptà la forma d'enfrontament bèl.lic civil. L'exercit va intervenir sovint en la designacio dels governs mitjançant pronunciaments, i que la revolució liberal va quedar estroncada amb la Restauració, en que el sufragi era desvirtuat pel caciquisme i els moviments emergents eren marginats o perseguits.
- L'actitud i la mentalitat de l'exercit. A partir de la crisi de 1898, una part de l'exercit espanyol canvià de mentalitat. Aquest sector evolucionà des del liberlisme fins a posicions conservadores, i fin i tot, reaccionaries, especialment pel qe fa als nacionalistes emergents català i basc. Un dels objectius de la insurrecció militar era suprimir l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, perseguir l'us oficial de la llengua catalana i anorrear qualsevol símbol de la identitat catalana.
- El retard en l modernitzacioideologica i economica del pais. La revolucio Industrial es produí tard i nomes afectà Catalunya i al Pais Basc. El predomini al pais d'una economia agraria, amb un repartiment injust de la terra, demanava amb urgencia una reforma agrària.
- Les consequencies d'aqusts fets. El retard de la modernització també es notava en l'alt grau d'analfabetisme de la societat espanyola, la feblesa de l'Estat, l manca d'infraestructures educatives i el predomini ideologic de l'Esglesia en l'ensenyament, a causa de la manca d'inversions en escoles publiques i laiques.
- La mentalitat i les ideologies internacionals dominants. Cal afegir les esperances que va generar entre les calsse obrera i camperola mes desfavorides, i fins i tot entr els intel·lectuals, la Revolucio sovietica de l'any 19717. El mite de la revolució possible i del govern proletari i camperol , que ignorava els excessos a la Unio Sovietica i el fet que era una dictadura sagnant, va arrossegar moltes mentalitats durant el periode de 1917-1936. Aixo explica la radicalitat del moviment obrer i la seva negativa a participar en governs democrtics, que titllava de burgesos.
5.2. Les causes proximes o de curta durada
- El reformisme democratic, que preveia el sufragi universal, els partits de masses, la millora de les ralacions laborals.
- La reaccio feixista, caracteritzada pel nacionalisme agressiu, el capitalisme a ultrança, la negacio de la llibertat i el culte al cabdill i al partit unic.
- La revolucio comunista, songs el model de l'URSS. La republica es va trobar amb la necessitat de canalitzar els canvis socials per la via del reformisme. La societat espanyola fou incapaç de resoldre els conflictes. Cap grup politic o social no va saber conduir la transformacio global de la societat. Per això s'ha parlat d'un equilibri d'incapacitats per resoldre els conflictes.

Unitat 8: El franquisme (I) (1939-1975)
1. La naturalesa i els suports del règim franquista
1.1. El pensament politic del general Franco
Militar africanista d'un catolicisme elemental, que professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. Considerava les virtuts (jerarquia,disciplina i ordre) com a essència dels valors nacionals. Els seus sentiments religiosos es van intensificar gràcies al suport de la jerarquia de l'Esglesia, que va qualificar la insurrecció militar de croada. Franco va aribar a intensificar-seamb un personatge providencial elegit per Déu per salvar la pàtria. Catlocisme i pàtria van esdevenir per a ell, la mateixa cosa. El nacionalisme agressiu del general Franco es basava en una interpretació heroica de la historia d'Espanya. Els models del passat que calia imitar eren l'epoca dels Reis Catòlics, la conquesta d'America i l'imperi de les Àustries.Considerava que la decadènciad'Espanya i la frustració del destí imperial es devien a les influències de la Il.lustració i del liberalisme, que representaven ideologies alienes a la tradició del país. Segons Franco, els enemics naturals que conspiraven permanentment contra Espanya eren a part dels liberals, els maçons, els anarquistes, els jueus, els socialistes i els comunistes. La seva idea d'Espanya s'identificava amb Castella sense admetre cap altra diferència nacional, considerava que eren separatistes i que calia combatre i eliminar.
1.2. La naturalesa de la dictadura franquista
Els trets més característics i permanents del franquisme vans er aquests:
- El caràcter de dictadura personal per damunt de grups i estaments.
-L'unipartidisme que mitjançant la repressió i una legislació severa, impedia qualsevol mena de pluralisme polític i sindical.
-la imposició de la divisió permanent del país entre vencedors i vençuts.
El franqusme va ser la versió espanyola del feixisme. Es tractava de la construcció d'un Estat nou, antidemocràtic i totalitari, sorgit de la crisi del sistema liberal de la dècada del 1930. Aquest Estat es caracteritzava per la submissió a un cabdill, la repressió total dels sectros considerats desafectes, la negació de les llibertats bàsiques, la pràctica de l'arbitrarietat jurídica, la retòrica anticaapitalista i anticlassista i anticapitalista pseudorevolucionària i l'organització de moviments de masses, acompanyats d'una litúrgia pròpia. Com que la dictadura franquista va durar 30 anys més que els altres feixismes europeus, es va haver d'anar adaptant a les noves circumstàncies internacionals i socials. Va esborrar progressivament els aspectes externs més cridaners i va adquirir un to de respectabilitat i de tolerància més aparent que el real, encara que mai va renunciar als seus principis bàsics. A diferència del nacisme alemany i del feixisme italià, el règim de Franco no va tenir un partit únic tan cohesionat. l'exèrcit va tenir una influència més gran, i la presència del catolicisme en les formulacions doctrinals va ser molt més important. No va formular ni practicar els principis racistes que caracteritzaven els primers, tot i que invocava la aça i malparlava dels jueus.
1.3. Els suports de la dictadura franquista
Els suport de la dictadura franquista foren l'Exèrcit, l'Esglesia, la Falange, els tradicionalistes o carlin i la dreta més conservadora. Cap d'aquests grups no va tenir prou força per imposar-se als altres, i fins i tot hi va haver discrepàncies i tensions entre ells. Franco distribuí astutament els càrrecs polítics, amb la qual cosa va arbitrar amb eficàcia el joc polític de les diverses families del regim, sense comprometre's mai del tot amv cap i fent els ulls grossos a la corrupció.
Els militars foren el suport més decidit i fidel de la dictadura franquista. Molts ministres, governadors civils i alts càrrecs burocràtics del regim eren militars. .

Entradas relacionadas: