Historia del Art

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,21 KB

 

1. Aspectes preliminars
1.1. Fitxa tècnica

- Títol: Al·legoria de la pintura
- Autor: Jan Vermeer (Delft 1632 1675)
- Datació: 1666 - 1668
- Técnica i suport: oli sobre tela: 120 x 100cm
- Localització actual: Kunsthistorisches Museum de Vien
a
- Tema (gènere): Al·legoria
- Estil. Lloc d'origen
: Barroc
1.2. Context històric: La pintura holandesa i flamenca cal situar-les dins la situació política europea del nord dEuropa. Les guerres de religió entre catòlics, protestants, calvinistes van concloure al segle XVII amb la partició dels Països Baixos que fins ara incloïen la zona dHolanda i Flandes. Holanda , calvinista, va aconseguir la independència, mentre que Flandes, catòlica, va restar sota la submissió de la Corona Hispànica de Felip II. Per aquest motiu les característiques de lestil de la pintura flamenca seran les pròpies dels països catòlics: teatral, exuberant, de colors intensos i formes contundents i dinàmiques. En canvi Holanda, convertida majoritàriament al Calvinisme, la versió més puritana del protestantisme, prohibia el culte públic a les imatges religioses, daquí labsència de temes mitològics. Aquesta prohibició va portar als artistes a buscar altres temes: paisatges, retrats, natures mortes, escenes costumistes, que van tenir mol dèxit entre la nova classe ascendent burgesa. La riquesa dHolanda va ser deguda a la seva tradició mercantil, les seves manufactures de luxe que eren venudes arreu dEuropa. Gràcies a la seva independència política va poder continuar el seu creixement econòmic que va enriquir la seva burgesia. En canvi Flandes va continua amb una economia agrarista, en mans duna noblesa catòlica, lligada a la Corona Hispànica.
1.3. Context cultural:
En l'Holanda del segle XVII hi ha una àmplia demanda de paisatges ja que el grup social dominant, la burgesia, demanava aquest tipus de temàtiques per adornar les parets de casa seva. Aquest tipus de treballs arribava a un elevat preu al mercat, hi ha una àmplia escola dedicada a aquest gènere, en què destaquen Van Goyen, Hobbema i Ruysdael. Vermeer no va renunciar a aquests paisatges i en els primers anys de la dècada de 1660 va realitzar la Vista de Delf, excel ·lent llenç, que Vermeer va vendra a un alt preu.

1.4. Autor: Jan Vermeer (Delft, 1632 - 15 de desembre de 1675) fou un pintor neerlandès especialitzat en interiors domèstics, retrats i vistes urbanes. Dorigen protestant es va convertir al catolicisme després de casar-se. Va ingressar a la Confraria de St. Lluc de Delft lany 1653 i malgrat que no se li coneix el mestre, alguns investigadors el relacionen amb Carol Fabritius, el millor deixeble de Rembrandt. Pintor molt meticulós i lent, avui només se li atribueixen 35 obres. La major part són de caràcter quotidià, interiors domèstics amb grans semblances entre ells i només hi ha dos pintures dexteriors. Malgrat això, les referències a un univers més ampli es tradueixen amb mapes que decoren les parets de les estances, mercaders i atributs de navegació o simplement cartes que comuniquen figures sovint femenines- amb un entorn més ampli. Linterés per la ciència també es fa palesa en els títols de les obres i en la seva pròpia tècnica pictòrica.Jan es casa amb Catharina Bolnes, era filla de Maria Thins, dona que gaudia d'una acceptable posició econòmica, que en un primer moment es va oposar al matrimoni, tant per motius financeres com religioses, ja que ella i la seva família professaven el catolicisme mentre que els Vermeer eren calvinistes. Van tenir els seus quinze fills.
1.5. Encàrrec: Vermeer pintava per gust, no per encàrrec.

2. Estil
Pintura del Barroc:
- És una de les manifestacions artístiques més riques del segle XVII
- Les temàtiques són molt variades: mitologia, religió, al·legories...
- Apareixen diverses tendències pictòriques: Classicista, naturalista, realista, academicista
- Els retrats de monarques tenen un doble objectiu: decoratiu i d'autoafirmació
- Es retrats de grups seran molt apreciats entre la burgesia.

3. Aspectes formals i tècnics
3.1. Descripció i composició: El quadre, a nivell compositiu es divideix en tres parts, seguint les proporcions de la secció àuria. D'esquerra a dreta, el primer tram està presidit per l'ampli cortinatge i la taula; al centre hi veiem la imatge de la model, i a la dreta la del pintor. El pintor situa el punt de fuga sota de la mà dreta de la model, aconseguint, així, que la mirada de l'espectador s'adreci a la figura femenina. Vermeer ens ofereix una composició que individualitza les figures i els objectes, encara que, a través de la llum, les unifica. El mapa, penjat a la paret frontal ,no està molt cuidat té esquerdes i una d'elles no correspon a la frontera entre les províncies catòliques i les protestants sinó que passa per Breda, important cruïlla en les guerres dels Països Baixos. Tècnicament, Vermeer utilitza pinzellades diferents, gruixudes en els cortinatges, cadires i llum, i més diluïdes a la resta del quadre. En el seu conjunt, l'escena és d'una gran teatralitat, però a la manera d'un teatre sense públic en el que l'espectador es converteix en voyeur, és a dir en algú que mira sense ser vist. En aquest sentit, es pot dir que el diàleg es converteix en monòleg, en la mida en que els personatges representats són aliens a la realitat de ser vistos. Aquest oli mostra el típic interior que tant li agradava pintar al famós pintor barroc holandès. Utilitzava la càmera fosca i per això les seves pintures ens resulten tan perfectes i minucioses. Vermeer es converteix així en el pintor de la intimitat, del recollit i assossegat, del tranquil i el suggerent. La seva llum és màgica: daurada i sensual, aconsegueix subratllar l'atmosfera i l'aire, amb una mica d'imaginació podríem veure les motes de pols flotant visibles a la llum lateral de la finestra.
3.2. Característiques formals plàstiques
- Dibuix:
- Color:
l'ús de colors brillants. Els colors utilitzats són el groc llimona, el blau, el gris perla, el negre i el blanc que, barrejantse, creen una atmosfera intimista.
- Llum: La intensa il luminació ressalta la brillantor de les tonalitats, destacant els blaus, grocs, negres i blancs, en un estil que recorda a Rembrandt. Veermer mostra l'impacte de la llum filtrant per les finestres sobre diversos elements de la pintura.La llum il·lumina l'estança des d'una finestra que no veiem, però que intuïm la llum és l'elemene més destacat d'aquesta obra
.
3.3. Iconicitat: Figuratiu /realista
3.4. Tècnica: Pintura a l'oli: Tècnica pictòrica que consisteix a dissoldre els - pigments-colors en un aglutinant com l'oli de llinosa. Aquesta tècnica
permet gran varietat d'efectes pictòrics i rectificacions.

4. Interpretació
4.1. Temàtica
- Tema : La plasmació de l'estudi del pintor ha estat un tema recurrent en la història de la pintura. A Holanda, Gerard Dou, Rembrandt i altres artistes van repetir aquesta temàtica. Velázquez i Goya es van autoretratar pintant els personatges reials i, a mitjans del segle XIX, el realista Courbet ho va fer envoltat dels seus models, dels clients i els crítics en el quadre El taller del pintor. Finalment, sense fer ara un recull exhaustiu, també Picasso realitzà múltiples versions del Pintor i la model. Tots tenen en comú la defensa i lexaltació de la pintura en la figura de lartista, tanmateix, allò que diferència el quadre de Vermeer dels altres, és que en aquest cas, la figura és una al·legoria.

- Iconografia: A nivell iconogràfic, identifiquem la figura femenina com a Clio, musa de la Història. Vermeer segueix la descripció de Cesare Ripa en el seu tractat Iconologia, que descriu Clio com unadona amb el llibre de Tucídides a una mà, una trompeta a l'altra i coronada de llorer. El significat del conjunt és clar: vol representar el desig del pintor d'assolir la fama i la glòria i de perpetuar-se en el llibre de la Història.

4.2. Significat i funció: Al fons del quadre shi veu un mapa dels Països Baixos, que s'ha identificat amb el mapa de Vischer, amb les disset províncies sota la dominació espanyola, abans del Tractat de Münster (1648), el tractat que atorgà la independència a Holanda. Si a això hi afegim l'àguila bicèfala dels Habbsburg, i el vestit del pintor a la moda borgonyona del segle XVI, podem concloure que el pintor fa un homenatge a la monarquia en el seu interès de ser pintor d'un rei abans que d'un burgès adinerat. Tanmateix el vestit, el mapa i la llum els trobem en altres obres de pintors holandesos i del mateix Vermeer, cosa que dificulta la veracitat daquesta interpretació. Sobre la taula veiem una màscara i un llibre obert que poden ser entesos de diversa manera. La màscara com a símbol de la imitació, és a dir de la pintura; en referència a l'escultura o a la màscara teatral de Talia; el llibre, com un llibre de traces arquitectòniques o com a partitura musical. Així el significat del quadre pot ser referit a la pintura com paragone, és a dir, en comparació amb les altres arts, esdevé superior; com un homenatge a les Belles Arts o com a homenatge a les arts en general, incloent teatre i música Podem concloure que el quadre pretén, imitant el més quotidià, crear una nova realitat a mig camí entre el que és físic - taller del pintor - i el metafísic: el quadre. Johannes Vermeer va ser un precursor en aplicar la geometria a la composició. Va plasmar situacions complexes de manera senzilla i amb pocs elements. Vermeer emprava la llum de manera que gairebé arribava a donar la impressió que pintava a l'aire lliure. A més, no feia servir tons grisos per representar ombres.  Aquest era el quadre favorit de l'artista. Vermeer va evitar vendra aquest llenç i la seva vidua també el va conservar un temps.

5. Models, influències i valoració

5.1. Models i influències: La influència de Pieter de Hooch i Jan Steen, que vivien tots dos a Delft, va ser evident en Vermeer
5.2. Valoració: Vermeer fou mestre a l'escola de pintura de Delft des de l'any 1653 i, més tard, escollit degà (1662-1663). Va ser altament considerat en vida i redescobert al segle XIX i, sobretot per alguns surrealistes durant el segle XX. El primer a redescobrir a Vermeer va ser el crític francès Thoré Bürger, el 1866. En 1940, Adolf Hitler va comprar Al·legoria de la pintura per 1.650.000 reichsmark als austríacs Eugen i Jaromi Czernin.
Els impostos d'uns 500.000 reichsmark també van ser pagats per Hitler. Anteriorment ja havia hagut diverses ofertes, entre altres, una de més de sis milions de dòlars del secretari d'estat d'EUA Andrew Mellon, però no es va donar el permís d'exportació. El quadre va ser comprat per al museu d'art que tenia planejat en Linz i, després de la seva compra, el quadre va quedar temporalment a Munic. Cap a finals de la Segona Guerra Mundial va ser amagat a la mina de sal de Altaussee i després de la guerra va ser pres prestat pels estadounidenses.Estos entregaronel quadre al Museu d'Història de
l'Art de Viena.

Entradas relacionadas: