Historia del arte

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,72 KB

 

FP->Nom: Esmorzar a la gespa, primer El bany/ Autor: Manet/ Data: segona meitat XIX/ Estil: impressionisme francès/ Ub.original: Saló dels Rebutjats, no va ser acceptat al Saló oficial./ Ub.actual: Museu d'Orsay, París// D->Tècnica:oli/ Dimensions: grans dimen/ Suport: tela/ Figurativa/ Breu descrip: en un parc de París, un grup de persones conversen entre elles. Els homes són vestits, però la dona és nua, al darrera, una altra dona sembla desconnectada del grup. En primer pla, la roba de la dona i l'esmorzar.// AF->Dibuix/color: color/ Colors: colors plans, sense barrejar (verds predominants)/ Llum: no clarobscurs, utilitza els colors per fer efectes de llum/ Pinzellada: lleugerai ràpida/ Eixos de composició: lleugera asimetria, desordre en la situació no en les postures dels personatges, equilibri entre verticalitat (arbres) i horitzontalitat (humans)/ Línees compositives: piràmide en els humans/ Centre pictòric: dona despullada o mà de l'home de la dreta/ Perspectiva: trenca lleis perspectiva, la dona del fons sembla flotar i més gran que el bot que té a la vora. La distància no difumina les formes/ Plans: tres plans: restes menjar (efecte repoussoir), grup principal, dóna fons i paisatge/ Anatomia i proporcions: proporcionats, anatomia dona segons cànons estètics època/ Vestits: segons l'època, a la manera burgesa/ Expressió: indiferents els uns als altres, la dona nua sosté la mirada a l'espectador/ Moviment: escàs i equilibrat/ Temps: mitjà/ Realisme excepte dona nua que causa efectisme/ Detallisme,elements secundaris: no gaire detalls ni elements secundaris, excepte restes menjar.//

AiEP: Rel.amb altres obres de l'autor: L’Olímpica també va ser un escàndol a l'època, una dona nua, una prostituta normal i corrent, mira desafiant a l'espectador/ Rel.amb altres obres de l'èpo o estil: Le moulin de la Galette de Renoir, Impressió, sol ixent de Monet i els impressionistes en general/ Caract de l'estil (xuleta realisme)/ Innovacions: ruptura tècnica pictòrica habitual. Colors plans, rebuig clarobscur, figures sense relació entre elles/ Influències: pintura japonesa (colors plans), Velázquez.// CiI->Gènere: costumista, vida quotidiana/ Sign iconogràfica: representació d'un costum habitual a l'època, un esmorzar a un parc de París. S'inspira en dos quadres de tema mitològic: el Concert campestre de Ticià i el Judici de Paris de Giorgione. En ells la representació de dones nues en mig d'homes vestits resulta del tot natural per la història que expliquen/ Sign iconològica: Manet no representa ja una història de la mitologia. Són homes i dones de París, per la qual cosa el quadre escandalitzà a la societat del moment. També va escandalitzar per la tècnica pictòrica que trencava amb tota la tradició. Manet va utilitzar com a models el seu germà, el seu futur cunyat i la seva model favorita.// FiF->Finalitat: estètica, trobar nous camins en les tècniques pictòriques/ Relació de l'obra amb l'època: moviment que surt a París, època i ciutat de grans canvis. Apareixen bulevards i parcs on passejar, veure i ser vist. El món artístic gira en torn dels Salons. Importància del marxant per aconseguir clients. Teoria dels colors de Chevreul. Influència de l'art japonès que ara arriba a París/ Aportacions: iniciarà el moviment impressionista, aquest quadre influirà molt en Picasso, que va fer vàries versions.

FP-> Nom: Els primers freds/ Autor: Miquel Blay/ Clients: exposat a Madrid i va ser comprat per la Diputació de Bcn/ Data: 1891/ Tipus d’obra: escultura exempta/ Estil: realisme-modernisme/ Ub.original: Exposició Nacional de Madrid/ Ub.actual: Museu Nacional d´Art de Catalunya/ Rel.amb un conjunt: hi ha una altre obre de bronze mes petita del mateix autor (però van vestits)// D-> Material i blocs: un bloc de marbre blanc/ Dimensions: naturals/ Cromatisme: monocroma/ Tècnica: talla/ Posició: sedent/ Figurativa/ B.descripció: Un home vell i una dona molt joveneta són asseguts en un banc amb un evident sofriment, l’ancià consola a la noia// AF-> Volum: obert, ja q s’integra l’espai buit com a part d la figura i s’expandeix cap en fora/ Proporcions: proporcionat a la realitat, tot i les seves grans dimensions/ Anatomia i prop.: home vell i feble (tot i això les seves espatlles, com l’amplitud del pit i la musculatura de les cames delaten una força anterior), la noia té una anatomia molt tendre i poc marcada/ Llum: interna i difusa (efectes d llum i ombra creats pr la pròpia figura)/ Movimnt: molt mesurat i reposat/ Temps: llarg,mitjà/ Eixos de composició: simetria, ordre, verticalitat i línies predominants (pel q fa a la nena, diagonals en forma de S i el vell, verticals i hieràtiques)/ Expressió: produeixen sentiments d pena i compassió. La noia té una mirada furtiva cap al vell i busca la protecció del vell)/ Vestits: van despullats pr mostrar les seves anatomies i pel valor universal/ Punt d recolzamnt: estan recolzats sobre una base rugosa, en contrast amb unes figures molt polides/

Espectador: visió multifacial tot i q la frontal es la predominant// AiEE-> Rel.amb altres obres dl autor: va fer una obra escultòrica igual però de bronze i amb unes dimensions mes petites ames del Palau de la Musica Catalana./ Rel.amb altres obres d l’època o estil: Desconsol d Llimona (posició de desconsol semblant) i L´Èdip a Colonna de Hugues/ Caract. de l’estil: (xuleta)/ Innovacions: a la seva època fou considerada com una escultura q trencava amb l’academicisme i evoluciona fins al simbolisme i modernisme/ Influencies: del seu mestre Henri Chapu, també de Rodin (en la forma del cap del vell i el seu detallisme anatòmic)// CiI-> Tema: figura humana/ Sign.iconogràfica: es una escultura on apareixen una nena i un vell asseguts en un banc i son 2 personatges anònims. El vell amb la barba s’encara al espectador i mostra, tant per la seva expressió com pel seu posat, la voluntat d superar el seu propi patiment pr protegir la nena/ Sign.iconologica: contrast entre la part realista (vell toca de peus a terra) i la noia en canvi de puntetes molt mes somiadora.// FiF->Finalitat: estètica i vol introduir la modernitat a l’art català/ Rel.d l’obra amb l’època: el modernisme era un moviment plenament burgés. Aquest corrent intentava trobar un estil propi català, coincidint amb un moment en q, el sentiment nacional era fort, q donés continuïtat a la Renaixença per`o q incorporés les noves tendències i avantguardes europees/ Aportacions: avenç al modernisme.

Entradas relacionadas: