Historia del arte

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB

 

ROMANTICISME-> Context històric i cultural: Característiques iguals que el neoclassicisme): revolució industrial, aparició del proletariat, revolució dels transports, l’Acadèmia i el Saló; Període de revolucions burgeses. La burgesia s’enfronta a les restauracions monàrquiques i absolutistes en les revoltes del 1820, 1830 i 1848. Hi ha un concepte genèric de poble com el conjunt de classes socials no privilegiades. En aquestes revoltes comptarà amb l’ajuda del proletariat i dels intel.lectuals; Aparició dels nacionalismes. Unificacions d’Alemanya i d’Itàlia. Independència de Grècia (en mans dels turcs) i de Bèlgica. Alguns intel.lectuals lluiten a Grècia (com Lord Byron, poeta romàntic anglès); Amplia difusió dels mitjans de comunicació (diaris, revistes). Les idees i modes artístiques es difonen amb rapidesa; Filosofia de Kant: sentiment com a vehicle de coneixement i de Fichte: no hi ha res fora del jo individual, tot el que existeix forma part de la consciència. Pensament de Rousseau: amor a la naturalesa i les passions// Característiques de l’art romàntic: En principi neoclassicisme i romanticisme són moviments oposats i contraris, però no sempre és tan clar. S’influeixen mutuament (com a la Marsellesa de l’Arc de Triomf de París). Ambdós moviments defensen un escapament de la realitat, la diferència és cap a on ho fan; Art estretament lligat a la literatura. De fet, el nom deriva de “roman” (novel.la en francés). Obres com Faust de Goethe o Frankenstein de Shelley representen molt bé l’esperit romàntic; És una actitud vital que afecta a tots els aspectes de la vida. L’artista romàntic viu com a tal. És una manera de concebre el món; El moviment romàntic gira cap al món exòtic i/o oriental, o cap a l’Edat mitjana i pre-renaixentista (l’anomenat Historicisme). Cap a un món de fantasia, luxe, exuberància. És una idealització d’aquests ambients, que la majoria d’artistes desconeixen.;

Hi ha un trencament amb la tradició clàssica i uniformadora de les Acadèmies en dos aspectes: temàtic, amb l’aparició de nous temes com l’històric, el revolucionari o el contemporani (curiosament és David qui introdueix aquests temes) i tècnic, amb les composicions complexes, punts de vista casuals, predomini del color damunt de la línia, pinzellada solta i lleugera, etc; Valora la diversitat en front de la uniformitat. Exaltació de l’individualisme i de les tradicions i costums nacionals, en comptes de buscar un únic model acceptable; Expressió de les emocions i del dolor; La bellesa no sempre és l’objecte principal de l’art; Valoració de l’enginy, de l’esboç no com a feina prèvia sinó definitiva; La natura és la font de inspiració on l’home es refugia en busca de la felicitat. De vegades s’entra en un estat místic en contacte amb la natura// Escultura i pintura romàntiques: Predomini del color sobre el dibuix; Tractament dramàtic de la llum: esfumats, clarobscurs, llums de tempesta, aurores, crepuscles; Dramatisme de les composicions. Preocupació pel moviment i per la complexitat compositiva. Importància dels gestos violents, dels escorços, dels detalls anatòmics. A vegades, personatges sobre una base inestable; Tècnica ràpida: pinzellades soltes i pastoses; Gran interès pel paisatge. Dos tipologies: anglès, natura que s’imposa a l’home. És una força descontrolada contra la que el home lluita (Turner) i l’alemany, paisatge espiritual, tractament místic (Friedrich). L’home entra en comunió amb la natura. A vegades se sent petit i sol davant de la inmensitat del paisatge; La pintura és l’art que millor reflecteix l’actitud romàntica. A l’escultura encara hi ha una tendència classicista i depenent dels grans encàrrecs oficials

Entradas relacionadas: