Historia del arte

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,6 KB

 

Context històric i cultural:

-Característiques iguals que el neoclassicisme): revolució industrial, aparició del proletariat, revolució dels transports, l’Acadèmia i el Saló.

-Període de revolucions burgeses. La burgesia s’enfronta a les restauracions monàrquiques i absolutistes en les revoltes del 1820, 1830 i 1848. En aquestes revoltes comptarà amb l’ajuda del proletariat i dels intel.lectuals.

-Aparició dels nacionalismes. Unificacions d’Alemanya i d’Itàlia. Independència de Grècia (en mans dels turcs) i de Bèlgica. Alguns intel.lectuals lluiten a Grècia (com Lord Byron, poeta romàntic anglès).

-Amplia difusió dels mitjans de comunicació (diaris, revistes). Les idees i modes artístiques es difonen amb rapidesa.

-Filosofia de Kant: sentiment com a vehicle de coneixement i de Fichte: no hi ha res fora del jo individual, tot el que existeix forma part de la consciència. Pensament de Rousseau: amor a la naturalesa i les passions

Característiques de l’art romàntic.

-En principi neoclassicisme i romanticisme són moviments oposats, però no sempre és tan clar. S’influeixen mutuament (Marsellesa de l’Arc de Triomf de París). Ambdós moviments defensen un escapament de la realitat, la diferència és cap a on ho fan.

-art  lligat a la literatura., el nom deriva de “roman” (novel.la en francés). Obres com Faust de Goethe representen molt bé l’esperit romàntic.

-És una actitud que afecta a tots els aspectes de la vida. L’artista romàntic viu com a tal. És una manera de concebre el món.

-El moviment romàntic gira cap al món exòtic i/o oriental, o cap a l’Edat mitjana i pre-renaixentista (Historicisme). Cap a un món de fantasia, luxe, exuberància. Hi ha un trencament amb la tradició clàssica i de les Acadèmies en dos aspectes: temàtic, amb l’aparició de nous temes com l’històric, el revolucionari o el contemporani i tècnic, amb les composicions complexes, punts de vista casuals etc.

-Valora la diversitat en front de la uniformitat. Exaltació de l’individualisme i de les tradicions i costums nacionals, en comptes de buscar un únic model acceptable.

-Exaltació de l’imaginari i l’irracional, del món oníric. Gust per allò fantàstic, irreal. Religiositat propera al misticisme.

-Gust per l’aventura, pel risc i la lluita. Personatge insatisfet i sempre a la recerca d’una raó vital.

-Expressió de les emocions i del dolor.

-La bellesa no sempre és l’objecte principal de l’art.

-Valoració de l’enginy, de l’esboç no com a feina prèvia sinó definitiva.

La natura és la font de inspiració on l’home es refugia en busca de la felicitat.



 Context històric i cultural.

-Sorgeix a París de la segona meitat del XIX. Escenari de moltes revolucions polítiques, econòmiques i socials.//-Ciutat de grans canvis urbanístics: apareixen els grans boulevards i parcs, llocs per a passejar, veure i ser vist. També les exposicions universals que creen monument emblemàtics com la Torre Eiffel. L’especulació urbanística afavoreix l’aparició d’una burgesia de nous rics.

-Els artistes i intel.lectuals es reuneixen en cafès on discuteixen d’art, de política, de poesia, dels avenços científics, etc. Els artistes s’identifiquen amb la bohèmia, l’esquerra política, la crítica al poder.

-El món artístic encara gira en torn dels Salons, exposicions anuals organitzades per l’Acadèmia d’obres seleccionades. Preferència per un estil conservador.

-Importància més gran del marxant, que aconsella, dirigeix i ven l’obra d’artistes i els allibera de la dependència del Saló i les Acadèmies. La crítica d’art és present a la prensa. Creix l’interés per l’art.

-Teoria dels colors de Chevreul (classificació en primaris, secundaris i complementaris) que els impressionistes apliquen en les seves obres

-Preocupació pel temps: proliferació de rellotges i calendaris a edificis públics, gust per la història, difusió del darwinisme.

-Creació de pintures industrials que afavoreix la pintura a l’aire lliure (plen air). No cal preparació prèvia ni de la tela ni de la pintura

-Descobriment de la fotografia: allibera la pintura de la necessitat de referir-se a la realitat. La còpia de la realitat deixa de ser l’objectiu de la pintura. A més, la fotografia obreix el ventall de les possibilitats tècniques: congelar els gestos i analitzar el moviment, els enquadraments casuals.

-Moltes col.leccions reials i nobiliàries es converteixen en museus públics. Permet conèixer al públic en general l’art europeu

-Art japonés arriba a París. Els colors plans i el tractament de la llum interessen molt els artistes.

  Característiques de l’art impressionista.

Origen nom: al 1874 va organitzar una expossició a París a casa del fotògraf Nadar, al marge del Saló oficial. Eren rebutjats pels estaments acadèmics. “Saló dels refusats” És un moviment essencialment pictòric, l’interés per la llum, pel color i per allò sensorial i no racional.Es tracta especialment d’un grup relativament reduït de pintors francesos que desenvolupen la seva activitat entre 1870 i 1880. No comercialitzen el seu art. Pinten per pintar. Caracteristiqes:

-L’art perceptiu (basat en l’experiència visual) substitueix l’art conceptual. A la natura no hi ha formes, sinó llums i colors.

-Somet el paissatge a un procés d’abstracció

-Pinten a l’aire lliure amb una tècnica lleugera i ràpida, intuitiva.

-Agafa influències anteriors com els efectes de llum i moviment experimentats

-Influència de l’art japonés.

-Importància de l’aigua i els efectes que provoca en la llum

-Fan quadres de tamany relativament petit.

-Predomini del color sobre el dibuix. Les formes es difuminen. Colors brillants i contrastants. No negres ni grisos.

-No barregen els colors a la paleta. Els col·loquen junts i la retina de l’espectador ho barreja.

-Desinterès pel tema i per tot allò que no és pictòric. Per això prefereixen el paisatge

-Repetició dels temes en diverses circumstàncies de llum.

El post-impressionisme.

El terme post-impressionisme comprèn els diversos estils pictòrics que a França van succeir l’impressionnisme, aproximadament entre 1880 i 1905. El mot fou encunyat, a posteriori (1910), arran d’una exposició de pintures de Cézanne, Gauguin i Van Gogh. Aquests pintors, vinculats al moviment impresionista, desenvolupen una individualitat artística que els allunya dels principis del primer impressionisme. El post-impressionisme revisa alguns punts de l’impressionisme, recupera el dibuix i mira de captar, no tan sols la llum, sinó també l’expressivitat de les coses i de les persones. Igual que els impressionistes, basen la seva obra en l’ús del color, però rebutgen la representació fidel de la natura, per la qual cosa presenten una visió del món més subjectiva. També reaccionen contra la representació de la fugacitat que pregonen els impressionistes. Segons el crític Jean Cassou, “la pintura es bifurca per dues vies: un està marcat bàsicament per Cèzanne i per la seva voluntad de construcció intel.lectual, per la seva voluntad de reordenar la naturalesa; l’altra via és la que parteix de Van Gogh, amb ell la pintura esdevindrà un mitjà per a expressar-se, no una imitació de la natura”.

Entradas relacionadas: