Historia del arte lo primero

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,89 KB

 

TIMPÀ DE ST. PERE DE MOISSAC:Titol:Timpà de Sant Pere de Moissac-Autor:desconegut-cronologia:1110-1115-Estil:romànic-Tècnica: talla-Material:pedra-formes:relleu-Cromatisme:policrom-Localització original i actual: església de Sant Pere de Moissac, al Llenguadoc (França)-Tema:el timpà representa una escena de l’Apocalipsi de Sant Joan i altres escenes bíbliques. L’espai central és presidit per Crist, que, en la seva caracterització en majestat, és envoltat pels símbols dels quatre evangelistes i pels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi. El missatge es clar: inexorablement arribarà el moment del judici final Anàlisi Formal:Composició:-A la part central hi ha representada la teofania que descriu sant Joan a l’Apocalipsi, els costats es decoraven amb escenes de l’antic testament, amb passatges de la vida de Crist. Te la mateixa disposició al Pòrtic de Santiago de Compostel·la. Al bell mig del timpà de Sant Pere hi ha el Crist en majestat acompanyat per la representació dels quatre evangelistes(el tetramorf). Hi ha deu dels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi, distribuïts a cada banda del conjunt (cinc i cinc); els altres catorze configuren una mena de fris a la part inferior del timpà. La llinda es decorada amb rosetes. El mainell, te tres parells de lleones rampants que foren esculpides en aquesta postura per tal que els observadors dirigissin la vista cap amunt. El ritme és marcat per la terrible quietud del Crist jutge, en el marc del fort contrast amb les actituds, exacerba el moviment d’aquests. La representació de Crist, es més gran que la de la resta dels personatges, també més plana i menys detallada, com si la seva grandesa no permetés subtileses. La figura divina assenyala amb la mà dreta cap amunt( al cel), mentre que la mà esquerra la mà esquerra la té dirigida cap avall(infern). Els vint-i-quatre ancians, tallats en un relleu ple, són més expressius i les seves faccions presenten més detalls. L’estil :s’inspira en les obres del beat de Liébana per expressar en imatges l’Apocalipsi, que presentava la doble dificultat de l’horror que narra i de l’hermetisme amb què és recollit a les Sagrades Escriptures, cada personatge és ubicat en un lloc preestablert segons la seva importància. Interpretació:Contingut i significació: Es va començar a decorar les esglésies amb escultures. L’objectiu no era només embellir-les, sinó reforçar en la ment dels feligresos l’ensenyament religiós. Les imatges tenien molt d’efecte. La disposició jeràrquica dels personatges relaciona amb els assumptes celestials, però també amb els humans. Funció: té una funció didàctica i religiosa, recorda els arcs de triomf romans, és el símbol de l’entrada al cel i a la casa de Déu. MAJESTAT BATLLÓ:Titol:Majestat Batlló -Autor:desconegut(bé que alguns teòrics l’atribueixen al taller de Ripoll)-cronologia:XII -Estil:romànic -Tècnica: talla -Material:fusta de xiprer i de castanyer formes:escultura exempta -Tipologia:crucifix -dimensions:1,56m x 1,20m -Localització original i actual:Museu Nacional d’Artde Catalunya(MNAC), a BCN -Tema: és la representació del Crist en majestat, sense signes de patir, amb els ulls oberts i una mirada llunyana i l’expressió serena. És la imatge de l’home-déu que ha triomfat sobre el dolor i la mort. Anàlisi formal: Va ser construïda a partir de vuit peces articulades i hi falten els peus. També s’han perdut els dits de la mà dreta i una part dels de la mà esquerra. La figura de Crist no manté un criteri proporcionalitat pel que fa a l’anatomia, la distancia que hi ha des de el cap fins als peus és la mateixa que la d’una mà a l’altra. Té una vocació de simetria que s’observa en tota la composició. Es veu alterada per una lleugera inclinació del cap de Crist. El cap, tallat d’una sola peça, no porta corona, la testa descoberta s’organitza simètricament a partir de la clenxa i de dos rinxols que es converteixen en una barba trenada a banda i banda del rostre. Va vestida amb una llarga túnica, modelada a partir de franges paral·leles (en sentit vertical) i dividida per un cenyidor nuat. Sobre el cenyidor, a l’alçada dels tors, les franges són més estretes i hi marquen una corba suau; per sota del cenyidor, les franges són més amples i formen solcs rectilinis. La talla va ser pintada al tremp, amb predomini del color vermell i del color blau. La decoració està basada en un seguit de cercles vermells, sobre el blau de fons, que contenen un únic motiu vegetal de vuit lòbuls de to verdós. El mantell acaba amb una sanefa que han estat interpretats com a caràcters d’escriptura cúfica. Al braç vertical de la creu, damunt de la figura de Crist, hi ha la inscripció(Jesús natzarè, rei dels jueus). Al revers de la creu hi queden restes d’un agnus Dei de color vermell i blau verdós. El fet que la figura fos concebuda en un repòs estàtic que defuig la realitat del dolor i del sofriment que comporta una crucifixió implica una clara voluntat d’eternització. Estil: Els crucifixos es van començar a fer a partir del segle IV, procedien d’Orient; la influència oriental explica que Crist vagi vestit amb una túnica llarga amb mànigues i cenyidor. Va ser concebut sota el signe del famós Crist siríac de Berit. Té factors de rigidesa, la frontalitat, la desproporció i la manca d’interès per treballar els volums del cos. L’antinaturalisme és, la tònica de les talles de l’època i contribueix a aconseguir el distanciament i l’aura d’autoritat que es volia fer arribar als seus destinataris. Un altre distintiu orientalitzant és la rica policroma, que empra colors molt vius. Interpretació: Contingut i significació: La majestat Batlló es va posar de moda al segle XII a Catalunya. És la representació del Crist solemne, en majestat i triomfant. La figura de Crist és tractada com un personatge viu, amb els ulls ben oberts i sense signes de patir, el símbol de un Déu que regna. L’Església, que acostumava a ser qui encarregava aquests obres i que tenia uns interessos ben clars per mantenir l’ordre feudal, decidia i imposava les temàtiques. Funció: Té una funció religiosa i didàctica. Record visual d’allò que es predicava a més d’exalçar la religiositat entre el poble.



MAREDEDEU DE NURIA:Títol:Marededéu de Núria -Autor:desconegut -cronologia:XII o XIII -Estil:romànic -Tècnica: talla -Material:fusta -formes:escultura exempta -Tipologia:grup -dimensions:58cm x15cm-18cm-Localització original i actual:Museu Santa Maria de Núria, a Queralbs(Ripollès)-Tema: marededéu sedent amb l’infant en actitud de beneir a la falda. El seu posat és hieràtic i mostra una marcada frontalitat. La imatge, de fusta policromada, conserva la pintura en perfecte estat. Anàlisi formal: Composició: Té l’infant a la falda, que es decanta cap al genoll esquerra. Asseguda d’amunt d’un tron flanquejat per uns pilars coronats amb un pom de bola, La imatge de la Mare de Déu porta una túnica, a més un mantell cordat al coll que li cau per sobre de les espatlles.. Es una imatge primitiva que no du ni vel ni toca i per això hi són visibles els cabells i les orelles. El nen no porta corona i també mostra els cabells. La frontalitat de totes dues figures es molt acusada. Els rostres són esquemàtics i simètrics(mostren un lleu somriure dibuixat en uns llavis massa gruixuts. La marededéu de Núria presenta ja una humanització. Te policromia. La roba que hi ha plasmada és de color vermell i blau està adornada amb estels daurats. Estil: Representacions de Crist en majestat, beneeix amb la mà dreta i amb la mà dreta i amb la mà esquerra aguanta el Llibre de la Llei. A mesura que el romànic va anar evolucionant, la imatge de la Mare de Déu es va humanitzar  fins a assumir el seu paper de mare de la humanitat paper de mare de la humanitat i d’intercessora davant Déu. L’origen d’aquest tipus d’imatges s’ha de buscar en la Theotokos. Interpretació:Contingut i significació: La representació de les seves veritats, i deixà de banda l’expressió dels sentiments i el realisme. El romànic es caracteritza pel rigor dogmàtic i per un hieratisme solemne. Les marededéus acostumaven a ser encarregades per l’Església: monjos, bisbes i capellans pagaven les obres i n’escollien els temes. Darrere de cada imatge de la Mare de Déu- les nombroses de la imatgeria romànica- hi ha una llegenda. Funció: Té una funció religiosa i didàctica,aquesta obra havia de servir per recordar al poble els ensenyaments de l’Església. També formava part de la litúrgia. CONJUNT ICONOGRAFIC DE ST. CLIMENT DE TAULL:Títol:Conjunt iconogràfic de Sant Climent de taüll-Autor:desconegut(probablement de procedència italiana)-cronologia:1123 es va consagrar l’església -Estil:romànic -Tècnica:fresc sec -Suport:mur -Localització original: Taüll, a la vall de Boí(Alta ribagorça)Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.-Tema:escenificació simbòlica d’un passatge de l’Apocalipsi de sant joan. El Crist en majestat, a l’interior de la màndorla i assegut sobre la volta celeste, fixa la mirada penetrant i inquisidora en l’observador. La seva figura està envoltada d’àngels i del tetramorf i, en un segon registre-situat en el cilindre en contraposició amb la volta-, per la presència de la Verge i d’alguns sants. Analisi formal:Elements plàstics: Els contorns de les figures són remarcats per un dibuix gruixut de traç enèrgic. A tot l’absis hi predomina la línia corba, bé que els personatges-especialment pel que fa a la roba- son definits preferentment per la recta. En aquest conjunt iconogràfic l’artista utilitzà uns colors excepcionals. La seva manera de treballar partia de colors purs, sense barrejar o de dues tonalitats com a màxim, molt de brillants i amb una preferència molt clara pels blaus. Composició: El primer, situat a la volta, amb les Maiestas Domini, els àngels  i els apòstol, representa el cel; i el segon, situat al cilindre, amb les imatges de la Verge i d’alguns sants, remet a l’Església. La simetria domina la pintura, tant verticalment com horitzontalment. La figura mateixa de Crist, veritable centre de tot el fresc, n’es un exemple clar. El seu rostre és el paradigma de la simetria i la seva figura també juga amb les formes geomètriques. La cintura constitueix un eix horitzontal; a la part superior, els braços, coberts per la túnica. Les linies imaginàries generades per genolls i peus donen com a resultat un trapezi regular. La resta de figures del fresc estan disposades en franges paral·leles a partir d’una estructuració juxtaposada. Hi ha una marcada preferència romànica per la frontalitat de les figures, que també tendeixen a l’allargament i a l’estilització. Estil: El bizantinisme, present en hieratisme, en la grandiositat de la composició, en la simetria gairebé obsessiva i, sobretot, en l’espiritualitat i la solemnitat que irradia el conjunt. En segon lloc, la presència de les miniatures mossàrabs, especialment en el fons, a base de franges de color. Interpretació: Contingut i significació: La figura del Crist en majestat, s l’interior de la màndorla o ametlla mística, assegut sobre una sanefa que representa la volta celeste. La imatge de Crist, d’una mida superior a la dels altres personatges, pren unes dimensions sobrehumanes en comparació de la resta de components del fresc. El personatge de Crist revela una notable càrrega simbòlica; el flanquegen les lletres alfa i omega, que signifiquen el principi i la fi de totes les coses. Als laterals de la volta hi ha quatre àngels que presenten les imatges simbòliques dels evangelistes- el bou (sant Lluc), l’àguila (sant joan), el lleó (sant Marc) i l’àngel (sant Mateu)-, que formen el tetramorf. Aquí es tanca el primer registre, dedicat al cel. La part inferior dóna pas al segon, destinat al representants de l’Església i la Verge. Hi destaca la Mare de Déu, hieràtica i de rostre simètric i especialment allargat, que sosté el graal o copa de llum. Funció: Té una funció didàctica: presenta unes imatges que recordaven a l’espectador les paraules de les prèdiques o sermons.

Entradas relacionadas: