Historia del arte santa sofia de constantinopla

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,59 KB

 

COLUMNA DE TRAJÀ. Autor:Apol·lodor de Damasc. Cronologia: 107-113 Estil: romà imperial Tècnica: talla Material:marbre de Luni o de Carrara Formes: baix relleu Cromatisme: policrom Dimensions: 40 m (alt) x 4 m (diametre) Loc alització original i actual: centre del fórum de Trajà (Roma) Tema: feta per lloar les dues grans victòries militars de les legions de Trajà a la Dàcia. ANÀLISI FORMAL. Composició: gairebé intacte, columna cilíndrica (4m diametre) que s’aixeca sobre un pedestal en forma de dau. Base simple amb un fust format per tambors cilindrics coronat amb un capitell dòric. Damunt d’aquest, una estatua de bronze de l’emperador que va desapareixer Durant l’edat mitjana. El fust presenta una cinta helicoidal de 200 m de longitud plena de relleus. A la meitat inferior esta narrada la primera guerra dàcia i a la meitat superior, la segona. Els relleus mostren una seqüència narrativa de les accions bel·liques de Trajà. No es fa un us correcte de la perspectiva i la sensació de profundita tés produida pel joc de llum i ombres. Gran detallisme i realisme als personatges retratats. Per facilitar la visibilitat, l’alçada de la franja del relleu va aumentant a mesura que s’allunya del terra. Té una entrada a la cara principal de la base i és posible pujar fins a dalt a través d’una escala de gargol. El fust de la columna és format per 12 tambors de marbre que es cohesionen. Estil: No té antecedents però sí imitacions. Barreja una execució simple i directa amb convecions de l’escultura etruscoitàlica que l’apropen a l’estetica popular. Els personatges es superposen per donar profunditat a l’escena. Aquests relleus van servir d’inspiració per a artistas del Renaixement que van treballar a Roma (Rafael i Miquel Àngel). INTERPRETACIÓ. Contingut i significació: Inauguració l’any 113 (mateix moment en que s’obriren el fórum de Cesar i el temple de Venus Genetrix. Les victories militars de les que tracta la columna son les de la Dacia, actual romania. L’ultima escena recull a Victoria col·locada entre 2 trofeus. El relleu també exposa sentiments negatius com el dolor dels moribunds i la desesperació dels vençuts. Funció: triple finalitat: -conmemorar la conquista de la Dàcia, -guardar en una cambra mortuoria les cendres de l’emperador i de la seva muller –assenyalar fins on arribava el turó desplaçat pel fórum.



STA. SOFIA DE CONSTANTINOBLE. Arquitectes: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Cronologia: 532-537                 Loc alització: Constantinoble, avui Istanbul (Turquia) Estil: bizantí Material:maó i marbre Sistema constructiu: arquitravat i voltat Dimensions: rectangle de 69,70 m  x 80,90 m; 55,60 m (alt) ANÀLISI FORMAL. Elements de suport i suportats: Planta rectangular en el centre de la qual hi ha 4 pilars enormes que delimiten un quadrat de 31 m de costat. Aquests pilars son els encarregats de suportar una bona part del pes de la cúpula que corona el quadrat. Damunt dels pilars hi ha 4 gegantins arcs de mig punt ajudats per un enginyós sistema de petxines (triangles esférics). Cúpula semiesférica de dimensions inaudites: és a més de 54 m d’alçada i te un diametre de 31m. Hi ha una pressió desmesurada i es van col·locar a la part est i oest 2 mitges cúpules o semicúpules adjacents sostingudes per pilars disposats octogonalment. Aquests es contrarestaven amb nínxols que s’obrien en arcades entre ells. Tot aixo = EQUILIBRI (mitjançant la tensió contraposada del sistema de voltes).Molts problemas: la primera cúpula es va ensorrar i la van construir més alta i van vencer les tensions laterals amb dons grans contraforts externs a cada costat.Espai exterior i interior: a l’exterior el que + destaca és la gran cúpula, els grans contraforts i el mur estructural ple de finestres. La basílica és flanquejada per minarets i uns edificis annexos que contribueixen a acentuar la sensació de desori de volums. A l’interior trobem una amplíssima sala longitudinal coronada per la cúpula juntament amb les 2 semicúpules, tot això constitueix un eix longitudinal que va de l’entrada fins a l’abcís. A cada costat de l’eix hi ha una nau lateral (molt compartimentada i separada de la nau central per un doble plis d’arcades sobre columnas). És posible perque els murs no tenen funcio de suport. Les parets de la nau están perforades amb multitud d’obertures que contribueixen a crear una lluminositat única a l’interior. L’altra gran Font de llum es la cúpula ( a la base un tambor perforat amb 40 finestres genera l’efecte d’una anella de llum sobre la qual sura la cúpula. Cada element decoratiu esta pensat per fer + viva la llum i crear una sesnsacio d’irrealitat que la fa famosa. El paviment original era de mosaics i de marbres policromats, els murs les columnas i els capitells estaven coberts amb llloses de marbre. Mosaics = reflexio amb la llum que entra. Quan al segle XV la basilica pasa a mans turques, els musulmans iconoplastes tapen amb una capa d’estuc tots els mosaics i coloquen plafons amb inscripcions del Corà. Estil: respon a l’edat d’or de l’art binzantí. La planta, el suport i la gran escala del conjunt remet a una arquitectura voltada erigida durant l’Imperi Romà. En canvi, l’espai central de la cúpula ens porta a L’asia Menor. Es va usar per 1r cop el sistema de petxines a escala monumental (característica principal de l’arquitectura bizantina)INTERPRETACIÓ. Contingut i significació: construida sobre les restes d’un temple del segle IV que Constantí havia consagrat a la Saviesa Divina. Justinià, al segle VI el va aixecar amb la mateixa finalitat. Producte inusitat de bellesa, qui la contempla en queda maravellat.  Funció: funció religiosa. Lloc d’oració, espai sagrat pel món cristià i islamic (avui dia concepcionat com a museu pero es un punt de culte). Inspirat en el Panteó.

Entradas relacionadas: