Història i Evolució de la Comèdia Grega Antiga: De Dracó a Menandre

Situació Política a Atenes fins a Dracó

A Atenes, el govern estava en mans del rei, que actuava com a sacerdot i jutge, i era responsable de la guerra. Posteriorment, el poder militar va cedir al polemarc i el judicial a l'arcont. Els càrrecs, inicialment vitalicis, van passar a ser decennals i, finalment, anuals. A més, hi havia sis legisladors o tesmòtetes, encarregats de recollir i conservar les decisions amb força de llei.

Al segle VII a.C., el poder atenès estava dominat per l'aristocràcia. No obstant això, l'expansió del comerç va donar lloc a una nova classe de ciutadans que no podien accedir a llocs de responsabilitat política, fent les reformes inevitables. L'any 621 a.C., Dracó va ser nomenat legislador per innovar en la legislació. El seu codi va ser abolit per Soló a causa de la severitat de les seves normes.

Les Reformes de Soló

El poble exigia canvis, ja que els deutors insolvents pagaven els seus deutes sent esclaus. Soló va ser nomenat arcont i va dur a terme reformes principals:

• Va abolir el codi de Dracó.
• Va alliberar els propietaris endeutats i va anul·lar els deutes amb la sisàctia.
• Va revisar el sistema polític, establint la constitució soloniana.

Els ciutadans es van dividir en quatre classes segons la seva riquesa:

• Els de 500 mesures de gra o líquid.
• Els de 300 mesures, també anomenats cavallers.
• Els de 200 mesures, els zeugites.
• Els més pobres, els tets.

Les magistratures es van dividir en tres classes, i tots tenien poder a l'Heliea o tribunal popular. Podien deliberar a l'assemblea popular, l'Ekklesia, i per preparar el treball de l'assemblea, es va crear el Consell dels 400.

Les Reformes Democràtiques de Clístenes i Efialtes

Les reformes no van calmar els ànims, i l'agitació social va continuar fins que Pisístrat va arribar al poder. Molt popular, la seva tirania va durar del 561 al 528 a.C.

Pisístrat va crear festivals cívics en honor a Dionís i va impulsar la recopilació de textos homèrics. Els seus fills, Hípias i Híparc, el van succeir. Després de l'assassinat d'Híparc, Hípias va fugir.

Amb el partit democràtic al poder, Clístenes va dur a terme una reforma total. Va crear els demos i els va agrupar en deu tribus, formades cadascuna per tres tríties: una de ciutat, una de costa i una d'interior. Cada tribu enviava 50 representants, i el govern estava a càrrec d'una de les 10 tribus, que decidia totes les qüestions.

Al front de l'exèrcit hi havia 10 estrategs, elegits pel poble. Clístenes va crear l'ostracisme per evitar la tirania: un ciutadà considerat perillós podia ser desterrat durant 10 anys.

L'evolució democràtica va continuar fins a Efialtes, que va desposseir l'Areòpag de les seves atribucions per convertir-lo en un tribunal de crims de sang. Pericles va permetre a tothom l'accés a les magistratures mitjançant el pagament d'un sou a qualsevol ciutadà que exercís un servei públic.

Orígens de la Comèdia Grega

La comèdia neix de processons fàl·liques i burlesques en honor a Dionís. Els membres del cor es disfressaven amb el fal·lus i feien sàtires contra el públic. Una altra opció és que provingui d'antics festivals agraris.

Deriva del nom grec kōmōdía ("cant del seguici"), que ve de kōmos ("festa de cants i danses pels carrers"), en referència a les processons. Es representava en les festes Lenees i Dionísies, i va florir durant la tirania de Pisístrat.

Etapes de la Comèdia Grega

A tota Grècia, del segle V al III a.C., es distingeixen tres etapes:

• Comèdia Antiga (Arxaia): Des dels orígens fins al 400 a.C.
• Comèdia Mitjana (Mecn): Del 400 al 323 a.C.
• Comèdia Nova (Véa): Del 323 al 250 a.C.

Comèdia Antiga

De la Comèdia Antiga, Aristòfanes n'és el màxim representant. Va néixer a Atenes cap al 445 a.C. i va morir cap al 385 a.C. Va tenir tres fills que també van ser poetes còmics. La seva tendència era conservadora, però no rebutjava la democràcia. Va viure al segle de Pericles, quan Atenes va assolir la seva esplendor i hi havia un fort sentiment panhel·lènic per la victòria a les Guerres Mèdiques.

Va escriure 44 comèdies, de les quals se'n conserven 11:

• Els Acarnesos
• Els Cavallers
• Els Núvols
• Les Vespes
• La Pau
• Els Ocells
• Les Tesmofòries
• Lisístrata
• Les Granotes
• L'Assemblea de les Dones
• Plutos

Característiques de la Comèdia Antiga:

• Satiritza temes actuals com la Guerra del Peloponès, els tribunals de justícia, els polítics corruptes, els déus, els poetes i el sistema educatiu.
• A Els Acarnesos, un atenès cansat de la guerra fa un pacte de 30 anys amb els lacedemonis.
• A Els Ocells, es ridiculitzen els déus: el fum dels sacrificis no els arriba, i els déus pacten amb els ocells.
• A Els Núvols, es culpa Sòcrates i els sofistes de ser mals educadors, fent triomfar els arguments injustos sobre els justos.
• Eurípides és objectiu de les crítiques a Les Tesmofòries, on les dones, ofeses pel seu tracte, el condemnen.
• El cor té molta importància, amb personatges singulars (ocells, granotes, núvols) que sovint donen títol a l'obra. Les danses, la vestimenta i les màscares de colors vius deformen la realitat.
• L'acció és viva i variada, amb elements reals i fantàstics, i molta caricatura. S'utilitzen paraules vulgars, i el cor es mou a un altre nivell. Es parodia el llenguatge dels poetes tràgics, especialment Eurípides.
• El final és alegre i feliç, sovint amb noces, festes i danses.

Comèdia Mitjana

Es diferencia de l'Antiga, influenciada per la derrota atenesa a la Guerra del Peloponès. Les dues darreres obres d'Aristòfanes en són un exemple.

Característiques de la Comèdia Mitjana:

• La sàtira política desapareix.
• Abunden els temes eròtics i les intrigues.
• La paràbasi desapareix i es redueix el paper del cor.
• Se suprimeix el fal·lus.
• Els personatges són nous (prostitutes, soldats, cuiners, esclaus) i representen la realitat quotidiana.
• El final és feliç.

Poetes destacats: Antífanes, Alexis i Anaxàndrides.

Comèdia Nova

Manté els temes de l'etapa anterior, però perd interès per la sàtira política, centrant-se en aspectes més reals. Les obres, localitzades a Atenes, provenen d'altres ciutats i representen l'evolució final de la comèdia antiga.

Poetes destacats: Filemó, Dífil i Menandre.

Característiques de la Comèdia Nova:

• Els personatges representen escenes de la vida privada de la classe benestant, allunyades de la política, i expressen obertament els seus sentiments.
• Només volia entretenir, amb temes centrals com els amors romàntics, situacions amb equívocs i aventures.
• El llenguatge és refinat, sense expressions grolleres.
• El final és feliç.

Parts de la Comèdia

• Pròleg: Exposició prèvia de la situació inicial.
• Pàrode: Entrada del cor i presentació.
• Àgon: Debat verbal amb els arguments clau de la comèdia.
• Paràbasi: El cor talla l'acció i el corifeu es dirigeix al públic en nom del poeta per interrogar els espectadors sobre temes actuals; a continuació, escenes dialogades representen el que ha passat fora d'escena durant la paràbasi.
• Èxode: El cor surt d'escena, la comèdia acaba bé, amb elements rituals.