Historia t8

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,08 KB

 
catalanisme cultural: persistencia de la identitat catalana: ús del català com a llengua quotidiana i escrita en textos, cançons i romanços populars i religiosos. Manteniment de costums i tradicions pròpies. Cnsciencia particularista dins la monarquia espanyola. La renaixença(moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes): -Culta: va promoure el català com a llengua literaria, s'inicià amb Aribau i Rubió i Ors, i va promoure els Jocs Forals, ús del català arcaic. -Popular: reivindicà el català "que es parla", va promoure corals, premsa i teatre popular: Clavé, Pitarra... La unió dakests dos corrents: popularitat de J.Verdaguer,A.Guimerà, N.Oller...
Origens del Catalanisme: dos arrels:
Arrel progressista: moviments de protesta populars contra el centralisme de l'Estat Liberal: bullangues. -FEDERALISME: representat pel Partit Republicà Democratic Federal (PRDF) de Pi i Maragall, defensa d'un Estat descentralitzat i federal (pacte entre les regions), durant el sexenni va promoure la Republica federal, i durant la Restauració va proposar el primer projecte de Constitució de l'Estat Català(1883). -VALENTÏ ALMIRALL: fundador del catalanisme polític, va defensar la creació de partits polítics d'àmbit català, fundà un partit polític interclassista am un programa reivindicatiu catalanista: Centre Català, Va promoure el Memorial de Greuges.
Arrel conservadora: LLIGA de CATALUNYA: separació del Centre Català, de caracter mes conservador, va promoure el Missatge a la Reina Regent. Catalanisme d'inspiració religiosa: Vigatanisme, Torras i bages: catalanisme tradicional fonamentat en la familia, la propietat i la religió. Unió Catalanista: Federació d'entitats catalanistes, volia difondre el catalanisme i l'elaboració d'un programa comú, va elaborar les Bases de Manresa, tensions entre partidaris i detractors de participar en la vida política a través dels partits catalanistes. Lliga Regionalista: resultat de la fusió:Unió Regionalista(industrials)-Centre Nacional Català(polítics), primer gran partit catalanista am presencia electoral i am una amplia base social, defensa de l'autonomia catalana.
Altres nacionalismes i regionalismes:
N.Basc: com a reacció a l'abolició dels furs i al canvi de la societat tradicional. fundat x Sabino de Arana. creació del PNB.
Galleguisme:x reivindicar la llengua i la cultura gallegues, no adoptà un caire polític fins al S.XX
Valencianisme:REnaixença (reivindicacio de la llengua i cultura)
Aragonisme: reivindicació del passat i de les tradicions aragoneses, regeneracionisme de Joaquin Costa.
Andalusisme: Impulsat x Blas Infante: Assamblea Regionalista de Ronda.

El federalisme (1840). Al 1868 va aparèixer el Partit Republicà Democràtic Federal i les idees federals van tenir una expansió important. va comptar amb el suport de la petita burgesia. Francesc Pi i Margall, el principal teòric del federalisme, defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la península. La caracterització de com havia de ser un Estat federal es van concretar durant la Primera República.

Valentí Almirall defensava el catalanisme polític i un dels dirigents federals més destacats a Catalunya, que va trencar amb Pi i Margall. va promoure el Primer Congrés Catalanista. Es va acordar la formació d’un partit, el Centre català (1882), encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme).

La Lliga de Catalunya
les discrepàncies dins el Centre Català havien conduït a una escissió i a la formació de la Lliga de Catalunya (1887) tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall, va sintonitzar millor amb una burgesia.

El catalanisme tradicionalista Aquí hi va tenir un paper important el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat en gran manera pels membres de les institucions.L’apropament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per J.Collell i J.Morgades en un intent de cristianitzar aquest moviment. La tradició vigatana va entroncar amb Josep Torras i Bages (bisbe de Vic), que va defensar un catalanisme d’arrels cristianes.


La formació de la Unió Catalanista (1891) es va constituïr la Unió Catalanista amb l’objectiu que fos una federació de tots els grups i que propagués les idees regionalistes i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes. La Unió va tenir un suport important a la Catalunya rural. Propietaris mitjans, però també comerciants, professionals liberals i intel·lectuals formaven la seva base social. La nova organització va tenir un paper important en el desvetllament de la consciència catalanista.


La fundació de la Lliga Regionalista L’èxit electoral de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: La Lliga Regionalista, un partit que va fer del diari La Veu de Catalunya el seu òrgan de difusió principal i que va consolidar la força electoral del catalanisme.
A partir d’aquell moment, el joc polític a Catalunya ja no passaria per conservadors i liberals, sinó que l’hegemonia electoral es disputaria entre republicans i catalanistes, que esdevingueren les opcions polítiques majoritàries. A més, la Lliga fou la primera formació política moderna de l’Estat espanyol.

Entradas relacionadas: