Humanisme a la corona d'arago

l'humanisme a la corona d'aragó: va arribar a través dels contactes polítics i comercials amb Itàlia i també x lestreta relacio amb la cort papal d'Avinyó. la influència dels autors Italians es manfesta només en el camp de la prosa. durant el regnat de Pere el Cerimoniós es van comensar a fer traduccions importants de textos classics. també va arribar gracies a la cancelleria Reial perque arribaven textos italians. cancelleria reial: Pere el Cerimoniós va reorganitzar la Cancelleria Reial, era la gran secretaria del Palau Reial, on treballaven escritors, notaris, protonotaris... es on s'escribien tots els documents de la cort. Els ffuncionaris dominaven 3 llengües: català, aragonès i llatí. els escritors i els concellers van ser els primers traductors seriosos d'obres clàssiques al català a partir de textos originals. gracies al contacte que aquests funcionaris mantenien amb Itàlia, van comensar a redactar els seus escrits imitant l'elegancia d'una prosa que els fascinaba. la cort papal d'Avinyó: va ser un canal important x la introducció de l'humanisme a la corona amb la qual els reis d'Aragó manetenien un stret contacte. la influencia Italiana x aquest canal va arribar x l'autor: Juan Fernández de Heredia. Bernat Metge: un membre de la cancelleri molt important, perque és l'humanista català per exelencia i es un humanista universal. Vida: va neixer a bcn al 1340 o 1346. el seu pare morí quan B.M. era molt jove. La mare es va tornar a casar amb un home culte, bon coneixedor del llatí. va tenir molta influencia en B.M. ja que va ser ell qui el va iniciar a la lectura i al domini del llati. B.M. ho va tenirfacil per accedir al carrec de canceller, ja que el seu padrastre ho era. 1. ajudant de registre a la cancelleria de la reina Elionor. 2. escriví de Joan I comptant sempre amb la confiança del rei. el rei Joan I el va tenir com a mestre i confident i n una situacio de provilegi i aixo va fer que l'acussesin de malversacio de diners publics que mai no van ser probades. al cap de dos mesos de la mort de Jaum I es va obrir un procès contra 38 membres de la cancelleria, entre ells B.M.  acusats d'haber aconsellat malament al rei i haver acceptat soborns. tambe el van acusar d'haver mort a Joan I. B.M. va ser empresonat - Lo Somni que es la defensa contra aqestes acusasions. el germa de Joan I, Martí, va absoldre a tots els acusats. obres en vers: sermó: parodia dels sermons dels predicadors medievals. son una satira dels valors etics del cristianisme i mostren ironia i una actitud poc escrupulosa. la medicina apropiada a tot mal. obres en prosa: valter e griselda: novel·la, traducció d'una peistola de Petrarca. L'apologia: dialeg filosof a l'estil de Ciceró i Plató. quan el van empresonar va deixar inacabada aquesta obra, que es pot considerar un esbós de Lo somni. Fortunata i Prudencia. Lo somni: obra literaria universal. un cop habia sortit de la presó lliure de carrecs permet a B.M. posar tota la destresa literaria a quedar lliure de qualsevol rastre de culpabilitat i aconseguir el favor del nou rei. caracteristiques: els recurssos clàssics dels dialegs, la presensia de personatges mitologics, i el model dels autors mes coneguts del Trecento Italià. obra estructurada en 4 llibres: 1 llibre: l'autor tancat en la preso rep la visita de l'anima de Joan I amb qui inicia un dialeg sobre la inmortalitat de l'anima. en aquest llibre apareix el B.M. mes autentic, que mostra una actitud racional i esceptica propia de l'humanisme. 2 llibre: es coneix la identitat dels acompanyants del rei i Joan I explica les circumstancies de la seva mort i el desti actual de la seva anima. 3 llibre: orfeu explica la seva vida i inclou una descripcio de l'infern. Tirèsis fa una dura condemna dels amors il·licits de B.M. i fa una diatriba contra les dones. 4 llibre: lautor algia a les dones . hi ha una ironica critica contra les dones. lo somni acaba despertanse lautor. lo somni es la mes bella prosa del seu temps. es d'estil mesurat i de sintaxi imparable. B.M. fou el 1r en llengua catalana que va escriure amb una finalitat literaria.