Hyujklm

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,09 KB

 

Ausiàs march-plena de seny: El poema representa el diàleg amb una dona, march presenta un neguit perquè necessita estimar i ser estimat, el poeta es mostra agressiu i exigent perquè te la por de no ser entès.
Ausiàs march-colguen les gents ab alegria: Tema universal l'enamorat, desesperat d'obtenir l'amor de la dama, es veu abocat a la mort. Mort simbòlica, expressió extrema del seu amor recurs teòric per aconseguir la pietat de la dama.
Jacint verdaguer-los dos campanars: El poeta invoca a abadies de marcèvol, serrabona, sant miquel de cuixà i sant martí del canigó, importants centres religiosos medievals, lamentant-se que la seva esplendor passada hagi esdevingut ruïna i oblit. A la sisena estrofa el poeta presenta els campanars de Sant miquel i Sant martí, que inicien una conversa nostàgica sobre els temps passats. Al final de lepíleg aquet sentiment de nostàlgia es transforma en esperança i fe en el futur per obra de la força renovadora de la natura.
Miquel costa i Llobera-El pi de formentor: L'arbre és el motiu triat pel poeta, és una imatge que comunica bellesa amb una clara ressonància clàssica. Per a Miquel Costa i Llobera el pi es converteix en una presència humanitzada que proclama un missatge d'afirmació vital i crida espiritual.
Guillem de bergueda-cansoneta leu e plana: Es tracta d'una composició contra Ponç de Mataplana, en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte físic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat.
Anselm Turmeda-elogi dels diners: El tema es sobre com influeixen els diners en la nostra vida, les conseqüències que pot tenir. Consta de 9 estrofes de 4 versos, de 8 síl.labes i 4 síl.labes. Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant, el quart, és de rima lliure, a-a-a-b. És un poema d'art menor.
Jordi de sant jordi-presoner: En la primera estrofa ja ens mostra la solitud en la que es troba i els seus pensaments. Al tercer vers de la segona estrofa trobem una personificació la Fortuna que representa un personatge al·legòric, en els tres últims versos cal remarcar les característiques de que l'autor estava a la cavalleria. Està format per 5 estrofes de 8 versos, distribuides en rimes cadenoencadenades i capcaudament(las de la 2n part de cada estrofa és repeteixen a la primera següent.
Jacint verdaguer-vora la mar: El poema te versos de 10 i 6 síl·labes amb rima assonant entre el primer i el tercer i el segon i el quart. Està dividit en estrofes de quatre versos. Verdaguer relata com se'n va a meditar vora la mar a l'hora que s'amaga el sol. Contempla la mar, el cel, les estrelles i comença a recordar. Fa una reflexió poètica sobre la poesia i la creació poètica.
Josep carner-cançoneta incerta: A Cançoneta incerta Carner utilitza la cançó d'arrel popular. Aquesta composició lleugera contrasta amb el tema abordat: la interrogació general sobre l'enigma de la vida i els seus riscos. El sentit de la paraula camí és vida. Els elements del paisatge des d'una mirada ciutadana, des d'algú que es malfia de la natura.
Josep carner-Belgica: el poeta hi reflexiona sobre el país que l'acull els darrers anys de la seva vida, amb un punt de distanciament ús del verb en condicional. El dolor, la melangia, la soledat de l'home cansat que, al final de la seva vida, es mostra fidel a la seva terra i la seva llengua. Apunta l'ideal de país europeu, modern i civilitzat, i culte, que és en primer terme Bèlgica, però que esdevé la transposició de la ciutat ideal imaginada i projectada durant el primer terç del segle XX per a Barcelona i Catalunya, un somni que la guerra civil havia destruït. Combina majoritàriament els versos alexandrins (6+6) i els decasíl·labs, amb alguns octosíl·labs, i el vers 40, de 4 síl·labes.

Entradas relacionadas: