Idioma trobadors

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,45 KB

 

La poesia medieval: dels trobadors a Ausiás Març.Al llarg del s. XII es produeixen les primers testimonis escrits de les llengües ROMàniques, que certificaran la independencia del romanç de cada territorio respecte el llatí.  A `Edat Mitjana, les composicions poétiques estaven indissolublement unides al cant, amb acompanyament musical d`instrument. Els recursos del ritme eres sotmesos  a imperatius musicals que tenien encara una notació poc definida. A la península Ibérica, es coneixen dues tradicions: kharges mossárbs, dins de la poética àrab d`Al – Andaluz, i la trovadoresca, escritea en occità. L´àrea del Llenguadoc desenvolupa d´una manera espendorosa la primera producció literaria culta i diferenciada de la llatina. S`anomenarà lírica trovadoresca perquè trobadors són els creadors de les composicions. L`amor cortés del trobadors:Encara que es coneix una varietat de temes i subgèneres en les comosicions poètiques dels trobadors ( el sirventés, de crítica social o política la postorel·la, amb un forma dialogada; el plany, una elegia fúneabre; la dansa o la balada), la cançó, i el peculiar concepte de l´amor cortés, de un amor recreat en una cort, que trasllada les relacions de vassallatge medievals i la seua cerimònia a les relacions amoroses.L´estimada será la midons i el trovador enamorat, el seu vessall.  L´amor cortès es limita a una mena de jos literari galan, d´homenatge a la bellesa i a la noblesa d´una dama de palau. Les dames casades, tenen sempre una posició preeminant al Castell. La figura del marit gilós i gèneres com l´alba, en què el dos enamorats s´han de separar abans que es desperté el Castell, són motius poètics mólt emprats en los composicions.


Els trobadors i poetes de la Corona d´Aragó:Els poetes emprant sempre l´occità. Les raons que expliquen aquel entusiasme són el prestigi d´aquella llírica primera en romanç i les apariencies hegemóniques de els reis de la Corona tenien en terres d´Occitània. Per a conseguir ser els senyorsde les terres de l´actual miguida francés, no duptaren a asumir com a propia la cultura trobadesca dels vessallas i, una religiosidad imbuïdad´ideals mistcs cristians, el catarisme, que s´entenia per les terres occitanes. Es parla d´una época Alfonsina de la poesía trovadoresca durant els regnats d`Alfons i del seu fill Pere, els quals conrearen la poesía i es rodejaren permanentement de trobadors occitans i catalans. En la batalla de Muret (1213), va morir el rei Pere, i l´infant reaccions de domini dels reis catalans de Occitània, el final de la religiositat mística dels càters i l`ocàs de l`época durada dels trobadors.Cerverí de girona:Guillem de Cervera, anomenat literariàment Cerverí de Girona. Es tracta del darrer gran trovador, que produeix l´obra més prolífica de tots ells, entre 1259 i 1285. Cerverí fou un profesional adscrit a la cancelleria Reial com a joglar i poeta la servei de Jaume I, després al del seu fill Pere el Gran, i al del vescomte Ramón Folc de Cardona. Va escriure tant gèneres populars com: trovar lèu, como poemas d`una gran riqueza formal trovar clus.Els certàmens, els tractats i els reculls poetics:Des del s XIV Consistori de Tolosa, s´institucionalitza la poesía cortesana amb l´orgacizació de certàmens poètics, el més premiat dels quals fou el Consistori de Barcelona i les seus fastes de la Gaia Ciència. El guayador era reconegut com el millor poeta, i rebia com a premi una flor d´or. Paral·lelament als certàmens, apareoixen cançoners que recullen y difonen antologies de poemes trovadorescos, com ara l´important Cançoneret de Ripoll, en què hi ha models per a imitar. La llengua occitana de les composicions siaga una impostura més i més artificiosa, la redació del Llibre de concordance apellat diccionari, de Jaume Març; o el Torcimany, de Luís d´Averçó. La llengua del poetes anirà impregnant-se més i més de català que parlaven quotidianament, lá expresió de la Corona per la Mediterrània fa que comencen a conéixer-se i imitar-se tímidament models culturals i literaris italians.

Entradas relacionadas: