Ilerda

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,73 KB

 
ILERDA: Les restes mé s antigues de construccions romanes só n datades a finals del segle II a.C., però la fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I a.C. A l'è poca d'August va obtenir el tí tol de municipium i, va ser monumentalitzada.
Diverses fonts clà ssiques es referereixen a Ilerda, en especial a propò sit de la batalla que s'hi va produir entre
Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 a.C.), descrita pel mateix Cèsar en el De bello ciuile. No obstant això , fins a les excavacions arqueolò giques de les ú ltimes dè cades, la ciutat romana, soterrada sota les construccions posteriors, no ha començ at a sortir a la llum. De tota manera les estructures descobertes fins ara a diferents punts de la ciutat encara no permeten arribar a unes conclusions segures sobre el traç at urbà . La muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola, amb una extensió total de 23 hectà rees. La difí cil topografia del nucli urbà , amb una part alta escarpada -molt poc coneguda- i una part baixa enclavada en el marge entre el promontori i els dos rius, va condicionar en gran mesura la seva estructura, allunyada per forç a dels cà nons de les fundacions romanes.


El sector mé s dinà mic de la ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat, on s'eixamplava el terreny pla. Allà era on hi devia haver la cruï lla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus en la qual s'alç aven unes grans termes públiques bastides al segle II d.C., l'edifici mé s notable descobert fins a aquest moment i que, tal vegada,va mantenir la seva funció , d'una manera o altra, fins a la Lleida musulmana. Tot i això el fòrum estaria situat, segons les hipò tesis formulades fins ara, cap a l'altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic (potser a l'actual plaç a de Sant Joan). Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus i d'algun altre carrrer, mentre que d'altres estructures excavades no se n'ha pogut determinar amb certesa la naturalesa.
Durant el segle III d.C. Ilerda degué patir una forta crisi, atè s que, segons demostra l'arqueologia, s'abandonaren molts edificis. El 449 els sueus i bagaudes van atacar la ciutat, que, tanmateix, es va refer.

Entradas relacionadas: