La imatge digital

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,05 KB

 

Ar i poder: artistes sotmesos a la pressió d'un regim totalitari. L'artista treballa sota les pautes que el dictador imposa. No hi ha creativitat ni enginy, totes segueixen les ordres que imposen. Les obres es focalitzen en el contingut polític, econòmic, social i cultural. La intenció és preservar la ideologia política d'un partit polític. Tema de posicionament i d'educar les masses d'una ideologia determinada. La mirada de l'artista ha de ser contextualitzada i enfocada en ell. Dadaisme: creien en el poder de l'art per salvar la humanitat. Creen una estrategia de xoc i s'inventen artilugis com tipografia, collages, fotomontatges... Imatges reivindicativa i antiestètica. Vinculat al stalinisme. Belinsky: "Parla d'art dirigit on l'artista no es pot desvincular mai de seus deures socials. Diuen que abans de ser artista o poeta han de ser ciutadans, per tant, han de barrejar les seves aspiracions amb les de la societat. Substitueixen l'esperit absolut del mestre per l'esperit objectiu: la socialització".

Aïllacionisme: contemplen una imatge com un exercici de formes pures. No necessitem anar acompanyats a cap bagatge de coneixement mundans. No és necessari consultar fets històrics, biogràfics o de cap altra mena. Clive Bell: "Per apreciar una bona obra d'art no cal bagatge". Raymond Bayner: "L'obra d'art només és una obra d'art. No cal res més". Contextualisme: els coneixements enriqueixen l'anàlisis de l'obra. Una imatge s'ha de considerar en el seu context o Març total. La imatge ha de ser estudiada formant part d'una compleza xarxa de comunicacions.

Entradas relacionadas: