Imperi d'octaví august

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 51,66 KB

 

Títol: Colosseu o Amfiteatre Flavi

Autor: Desconegut (encarregat per l’emperador Flavi Vespasià)

Cronologia: s. I (72-80)

Estil: ROMà imperial

Tipologia: Amfiteatre

Materials: blocs de marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc.

Context històricPeríode Imperial. A partir de la segona meitat del segle I aC. L’expansió territorial provoca la crisi de la República. Hi havia conflictes i guerres civils a Roma. Després de la mort de Cèsar, assassinat per part dels partidaris del la República, el seu besnét Octaví va vèncer els seus rivals a la Guerra Civil. L’any 27 aC el senat li va concedir el títol de August “Escollit pels deus”. Octaví August va inaugurar un nou sistema de govern, l’Imperi (30 aC – 14 dC). L’emperador concentrava tots els poders en la seva persona.
Al llarg dels segles I i 2 dC l’Imperi va arribar a la seva màxima expansió i prosperitat, és el període conegut com el de la “pax romana” en el qual hi va haver pocs conflictes.
Pel que fa a l’art, entre els segles I i III dC es pot considerar com l’època del classicisme ROMà, amb una revifada de les influències gregues.
Aquesta obra pertany al segle I, per tant dins d’aquesta etapa de pocs conflictes que permeten els emperadors destinar recursos a la construcció d’obres públiques. Colosseu encarregat per Flavi però inaugurat per Tit i acabat per Domicià.


Anàlisi formal
Material : marbre, pedra, tova...
Sistema constructiu : arquitravat i voltat als tres primers pisos
Elements de suport: podi (estilobat), pilars, columnes adossades als pilars (que tenien funció decorativa). També arcs de mig punt i contraforts.
Elements suportats : Els entaulaments que fixen el límit de cada un dels tres pisos, voltes de canó i voltes d’aresta.
Espai exterior : Cada pis és d’un ordre diferent:

  • Primer pis: d’odre dòric toscà amb columnes sense estries i té base. Té 80 arcades.
  • Segon pis: d’ordre jònic i es compon de base. El fust més esvelt i un capitell de volutes que li confereix un aire més delicat. Té 80 arcades.
  • Tercer pis: d’ordre corinti. És el més elaborat de tots tres i destaca pel capitell amb fulles d’acant. Té 80 arcades.
  • L’àtic massís: decorat amb lesenes d’estil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquesta part del Colosseu es va afegir posteriorment. En aquest quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per subjectar el “velarium” que tenia la funció de protegir el Colosseu de la pluja i del sol.

    Espai interior : Als intercolumnis del segon i el tercer pis tenien escultures. La graderia envoltava l’arena que era l’espai circular on es feien les celebracions. Sota l’arena hi havia un subsòl ple de passadissos interns on hi havia els muntacàrregues per pujar
    les feres a l’arena. Aquest subsol estava cobert amb un empostissat fàcilment desmuntable. Tenia un sistema impermeabilitzat per inundar l’arena i fer una piscina per a les batalles navals. La càvea (graderies) com que no es van utilitzar els desnivells del terreny per construir-la sinó que es construïen superposant diverses voltes superposades sobre pilatres que formen passadissos interiors. A l’interior hi cabien uns 50 mil espectadors. Els accessos es deien vomitoris, que eren escales i rampes que estaven sota les arcades per anar cap amunt.

Anàlisi estilístic
Estil : ROMà imperial. L’amfiteatre va ser una innovació romana que consisteix en la uníó de dos teatres. Els grecs únicament edificaven de teatres, és a dir, la meitat d’un amfiteatre. ús també de l’arc, la volta de cançó i la d’aresta que no utilitzaven els grecs
Antecedents : Els teatres grecs.
Influències : El Renaixement. Copiarà i utilitzarà molt la superposició d’ordres (que també s’havia utilitzat en època hel·lenística) .
El colosseu també ha servit de model i inspiració fins i tot per a la construcció de molts estadis esportius actuals

Funció i significat
Funció : Lúdica, és a dir, per entretenir ja que s’hi feien jocs, Gladiadors, lluites d’animals i batalles navals. També simbolitza i glorifica a l’emperador Vespasià amb una clara intenció propagandística.
Tipologia : amfiteatre
Interpretació : Fou situar en el llac Dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró. El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Era un regal de rei Vespasià al seu poble. Tenia el caràcter públic d’edifici civil on s’oferien espectacles gratuïts.
La gent s’asseia segons el seu estatus social.


maison carrée

Autor: Desconegut

Cronologia: 16 aC

estil:Roma imperial

material:pedra calcaria

tipologia:temple

Localització: Nimes (França)

context historic

Pertany a principis del període Imperial.

A partir de la 2ª ½ s. I aC.

Es tracta de la època de “pax romana”.Hi ha pocs conflictes i els diners que tenien els podien destinar a fer obres publiques, ja que era una manera de demostrar la seva superioritat davant dels altres territoris conquerits i així poder expandir la seva cultura i la seva llengua arreu del seu territori que no es restringia a la Península Itàlicasinó a tot l’Imperi ROMà.

Per altre banda no nomes van fer obres públiques a Roma sinó que també les van fer arreu de l’Imperi ROMà, com a eina romanitzadora i unificadora.

Aquesta obra es situa a Nimes (França) i es va edificar en època del 1r emperador, Octaví August. Va ser encarregada per Agripa, gendre i mà dreta de l’emparador.

Anàlisi formal:

Material: Pedra calcària blanca

Sistema constructiu: Arquitravat

Elements de suport: Columnes corínties, que envolten el temple, adossades al mur de la cel·la. Les columnes adossades comparteixen la funció de suport amb el mur. Al pòrtic les columnes soles sostenen l’entaulament.

Elements suportats: l’entaulament format per l’arquitrau, el fris i la cornisa.

El frontó triangular i la coberta a dues aigües

Espai exterior: Aspecte molt semblant als temples clàssics grecs tot i que té característiques pròpies com per exemple el Pòdium elevat

Planta rectangular

Columnes laterals i del darrere adossades (20 columnes) pseudoperípter

pòrtic Hexàstil (6 columnes al pòrtic) i 2 laterals per cada costat (exemptes)

Columnes corínties estilitzades : Fulles d’acant i ornaments florals als capitells, fust acanalat El sostre interior del pòrtic és horitzontal i té cassetons quadrats

L’entaulament està format per: Arquitrau (amb 3 platabandes), fris amb decoració floral i cornisa. Frontó, amb timpà sense decoració. Tot al damunt d’un podi amb Escalinata només al davant.

Donen molta més importància a la façana principal que a la resta

Espai interior: Només té una cel·la, sense cap divisió, tot i que podia haver estat dividida en parts per honorar diverses divinitats.

només s’hi accedeix pel davant

Estil: Roma imperial, es una barreja de característiques gregues: arquitravat, columnes.... I de característiques romanes (podi i no es simètric) els romans no li donen importància ni al ni al darrere ni els costats.


Interpretació:Aquest temple fou dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets d’August i fills de la seva filla Júlia i d’Agripa, i s’erigí en honor de l’emperador i la seva família. No hi ha però ni escultures ni relleus que en facin referència, en canvi ornamentació floral carregosa. Aquest temple el feu construir per Agripa, mà dreta d’August, el qual s’encarregà d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia .

Estava situat a l’àntic fòrum de Nimes.

Funció August va voler romanitzar tot el seu Imperi, i una forma de fer-ho era construint tot tipus d’edificis. També era una forma d’impressionar als pobles conquerits, un hàbil instrument de propaganda per demostrar la força i la grandesa dels seus nous amos i alhora unificar els territoris conquerits. Després de la mort d’August, l’Imperi es va omplir de temples dedicats al seu culte, ja que fou divinitzat. Els romans, arreu dels seus territoris també van fer construir altres obres arquitectòniques com teatres, infraestructures, etc... Per exemple el Pont du Gare, de Nimes.

Antecedents: Estil grec clàssic

Influències posteriors: Renaixement i neoclassicisme


Obra:Aqüeducte ROMà de les Ferreres
Autor: Desconegut
Cronologia: probablement segle II
Localització: Tarragona
Context històric: A partir de la segona meitat del segle I aC.
L'expansió territorial va provocar la crisi de la República. Conflictes i guerres civils a Roma. L'any 48 aC Juli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i va assumir tots els poders però va ser assassinat pels republicans i els patricis.
El seu fill adoptiu, Octaví, va venjar la mort de Cèsar en una Guerra Civil i l'any 27 aC el senat li va concedir el títol d'August i va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi.
Al llarg dels segles I i II va ser anomenat pax romana ja que hi va haver poc conflictes. Però entre els segles II i III dC es va difondre el cristianisme dins l'Imperi i va començar una crisi deguda als atacs dels bàrbars que finalment va acabar amb la caiguda de l'Imperi ROMà.
- Aquesta obra pertany per tant al segle II, període encara de pax romana, hi havia pocs conflictes, podien dedicar-se a encarregar obres públiques, infraestructures....Aquestes construccions donen prestigi als emperadors que les encarreguen i serveixen també com a eina romanitzadora.
Material: blocs de pedra tallats de la mateixa forma aguantant-se sense morter.
Sistema constructiu: voltat
Elements de suport: pilars; els de dalt tenen forma rectangular i els de sota triangular. Troncopiramidal o de piràmide escapçada
Elements suportats: arcs de ½ punt i cornises
Espai exterior: Construït amb carreus regulars col•locats en sec. De cada pilar en neixen dos arcs cosa que enforteix l’estructura. Sobre la 2a fila d’arcades hi ha un canal que estava recobert de calç i fang per tal de fer el canal impermeable i poder transportar l'aigua fins a un dipòsit on a partir d'aquest es distribuïa l'aigua per la ciutat. S’adapta al terreny i als desnivells (càlculs matemàtics)També càlculs matemàtics per buscar el recorregut més curs i amb una mica d’inclinació perqué l’aigua circulés
L'aqüeducte tenia dos pisos, el pis de sota tenia 11 arcs i el de sobre 25 que es feien a partir de càlculs matemàtics per adaptar-se al desnivell. Eren molt bons enginyers.
Estil: ROMà imperial
Característiques: sentit pràctic, monumentalitat, complexitat tècnica, austeritat, etc.
Funció: Tenia doble funció:
• Portar l'aigua (suministrar aigua a la ciuatat de Tarraco) Es construeix l’aqüeducte per superar un desnivell)
• Romanitzar l'Imperi: la construcció d’obres públiques com ara aqüeductes, xarxes de comunicació.... Eren una eina de propaganda, romanització, i unificació del territori
Tipologia: civil, concretament aqüeducte.
Significat: No té un significat contret però al voltant dels aqüeductes i ponts ronden diferents llegendes d'origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador comú: hi ha un pacte amb el diable i una ànima en joc. La llegenda del Pont del Diable de Tarragona comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades. Un fort temporal van fer caure el viaducte i el constructor en veure aquell desastre va invocar el diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de l'anima de la primera persona que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte.
L'endemà el pont estava construït però el constructor va fer beure a un ase la primera aigua del pont i el pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satanàs.
Antecedents: estil etrusc, tot i que l'aqüeducte és un invent ROMà.
Influències posteriors: Renaixement i Neoclassicisme.


TÍTOL: Casa del poeta tràgic de pompeia

AUTOR: Desconegut

CRONOLOGÍA: S.I a.C

ESTIL: ROMà imperial pompeià

MATERIALS: Varis

SISTEMA CONSTRUCTIU: Arquitravat

LOCALITZACIÓ: Pompeia

CONTEXT HISTÓRIC:Pompeia estava habitada per un poble preromà, els Oscs.

La ciutat va ser fundada el s.VII i va ser conquerida per els romans durant la república i la van convertir en una colónia romana (Colonia Veneria Cornelia Pompeiarum). Posteriorment És va convertir en una ciutat d’estiueig, en la qual hi havia tots els serveis d’una ciutat romana va arribar a tenir 20.000 habitants.

L’erupció del Vesubi va destruí completament la ciutat que va quedar sepultada per les cendres fins al Segle XVIII quan es van iniciar les excavacions. L lava i la cendra va permetre mantenir pràcticament intacta la ciutat.

ANÀLISI FORMAL:

És una típica domus romana, el nom de la qual ve donat per el mosaic que es va trobar en els seu interior, el qual es d’estil hel.Lenístic. Els elements de suport són els murs i els suportats les cobertes de la casa, la qual tenia dos pisos tot hi que el segon pis no s’ha conservat.

ESPAI EXTERIOR:Correspon a el típic de les domus romanes, eren cases molt tancades, sense finestres per preservar l’intimitat i resguardar-se dels lladres. La llum arribava gràcies a els dos patis interiors.

ESPAI INTERIOR:S’entrava per un corredor, el vestibulum, fins a la porta; el passadís continuava fins a l’atri, que era un espai buit amb una obertura en el sostre, compluvium, que es corresponia a terra amb un espècia de pila rectangular, l’ impluvium, destinada a recollir l’aigua de la pluja. acontinuacií trobavem el tablinium (habitació on l’amo rebia els clients) i seguidament El peristylum era un jardí envoltat d’un pórtico sostingut per columnes: en ell s’obrien una sèrie d’habitacions, alae, com la cuina, el menjador (triclinium) altres habitacions privades i també el lararium, una mena de capella petita on es veneraven els déus de la casa (lars) Les dependències de servei, es situaven on quedaven espais lliures, com la cuina, el bany i les latrines.

També és important comentar que a l’interior no hi havia gaires mobles però sí una rica decoració pictòrica de les parets.

ANÀLISI ESTILÍSTIC
-Estil: ROMà imperial pompeià; primacia dels aspectes tècnics i pràctics per sobre dels estètics, anotnimat de l'autor, sobrietat, senzillesa en la decoració, etc.Influència grega pel que fa a l’atrium, el peristil i els mosaics, tot i que el mosaic ROMà és més desenvolupat.

L'estil del mosaic és l'hel·lenístic (tema quatidià; gos...) i l'estil de la pintura és el 4rt estil Pompeià o il·lusionista. (característiques del 4t estil: arquitectura teatral / escenes mitològiques/ composicions fantàstiques / inclusió de nus / sensació de profunditat)

-Antecedents i influències: Les domus romanes partien, tant en estructura com en decoració de les gregues, les quals des del segle III aC ja que és decoraven amb mosaics i pintures.
El model i la tècnica dels mosaics i de les pintures van ser també heretades del mon grec.
L'art del mosaic ROMà influí en la decoració de les esglésies paleocristianes i les esglésies bizantines.
Influències posteriors: com que les runes es descobreixen al Segle XVIII va influir en el Neoclassicisme

FUNCIÓ I SIGNIFICAT
-És un edifici civil, concretament una domus (casa familiar on hi vivien famílies de nivell econòmic alt. Aquesta concretament era l'habitatge d'una classe mitjana alta i feia també la funció de comerç ja que tenia les dues botigues (tavernae) als costats.
En la domus del Poeta Tràgic, es representa un mosaic a l'entrada, d’un gos subjecte amb una cadena amb una inscripció que posa (et saludo a casa meva, cura amb el gos,) els gossos estaven lligats de dia i sueltos a la nit per defensar la casa. L’altra mosaic representa un assaig teatral d’una tragedia , es troba al tablinium i és el que dóna nom a la casa.
La pintura de la domus també s'ha conservat malgrat una erupció volcànica a la ciutat. En el pòrtic del peristil de la domus es troba un quadre anomenat El Sacrifici d'Ifgènia.

Aquesta obra representa un episodi de la guerra de Troia, Ifgenia era filla del rei Micenes, Agamèmnon i de la seva dona Clitemnestra. Agamèmnon en el transcurs d'una cacera va matar un cérvol irritant la deessa Artemisa qui, ofesa, el va castigar impossibilitant la sortida de la seva flota cap a Troia, per resacatar a Helena, dona del seu germà que havia estat segrestada per París. L'endeví Calcant envià un missatge a Agamèmnon dient que ha de sacrificar a la seva filla Ifgènia per calmar la ira d'Artemisa. Amb l'excusa de què es casaria amb Aquil·les Ifgenia es trasllada a Aulide, però en l'últim moment la deessa substitueix la jove per una cérvola. Posteriorment es va convertir en sacerdotessa d'Artemisa en la regió de Tauride.



Títol: August de Prima Porta

Autor: desconegut

Estil: ROMà imperial

Cronologia: 19 aC (còpia en marbre 14dC)

Tipologia: escultura exempta

Materials: original de bronze; còpia de marbre

Temàtica: commemoratiu

Localització (original i actual): Roma, vil·la de Gallina Banca
Context històric:La còpia en marbre de l’August de prima Porta va ser feta durant període Imperial, durant la “Pax romana”. Època durant la qual es van aturar les campanyes militars i disposaven de diners per fer obres públiques i romanitzar els territoris conquerits. Aquest és el temps en que l’Imperi va arribar a la seva màxima expansió territorial i prosperitat.
Aquesta escultura es va trobar a les excavacions fetes a Prima Porta, tot i que se sap que hi va haver una escultura original feta en bronze.
la imatge esculpida de l'emperador, encarregada pel Senat de Roma, solia ser portada a les províncies de l'Imperi per reforçar en els ciutadans el sentiment d'obediencia al sobira. Aixo que soposauna mostra evident de conquesta i de submisio, es alhora un exemple perfecta de campanya política, de propaganda, com ho eren també, pero per un altre via, les monedes o altres realitzacions artístiques.

Anàlisi formal:

Material: l’original era de bronze i la còpia va ser feta en marbre.

Forma: exempta.

Tècnica: l’original era fosa i la còpia era una talla.

Tipologia: dempeus.

Descripció: home descalç vestit amb una túnica que li passa per davant de la cintura i la recull amb el braç esquerra i amb cuirassa, i presenta el braç dret alçat. Sota la cama hi ha un dofí i un cupido que a l’origínària no hi és.

Composició: oberta. Predomina la verticalitat, a més podem veure una diagonal del peu esquerra al braç dret. Va ser feta per ser vista frontalment. Hi ha contraposto. Podem observar la tècnica dels draps molls i a més hi veiem el cànon de bellesa de Policlet. La cara no està idealitzada com feien els grecs, l’escultura té la cara jove però és la del model (l’emperador August). Intenta ser realista i també és molt detallista. Estava policromada.

Expressivitat: reflecteix l’actitut de l’emperador, sobretot confiança amb ell mateix. Veiem com el seu rostre mostra seguratat i a més podem apreciar que no està idealitzat, sobretot es veu el Realisme en els cabells.

Llum: trobem clarobscurs a la capa, tot i que la resta de l’escltura té la llum repartida uniformement.

Anàlisi estilístic:

Estil: ROMà imperial

Característiques:  eclecticisme (barreja d’influències) que mostra una gran influència etrusca al mostrar l’intent d’assemblar-se al model, frontalitat, ús de materials nobles, monumentalitat, ús del cànon de bellesa.

Antecedents: l’estatuària funerària etrusca i l’escultura grega, concretament amb el Dorífor de Policlet.

Influències: l’August es va convertir en un model a seguir per la representació dels altres emperadors

Funció i significat

Funció: política, propagandística i estètica. Se suposa que va ser encarregada per la dona d’August.

Tema: August vestit de militar. Està descalç perquè la còpia va ser feta quan ell ja estava mort i per tant ja estava divinitzat, cosa que també es veu amb el dofí i Cupido, que ens recorda a Venus.

La cuirassa que porta té uns relleus que poden ser interpretats ja que hi surt Tiberi rebent trofeus que representen la rendició de les zones pacificades, a la part dreta la Gàl·lia i a l’esquerra Hispania, territoris representats per dones. Tiberi va acompanyat per la Lloba Capitolina. A la part superior podem observar Apol·lo portant un carro i a la part inferior hi ha Diana, déus protectors d’August.

Els romans el que volien era deixar constància dels seu actes reglorificant-lo.


La estatua ecuestre de Marco Aurelio, es una estatua de bronce, de aproximadamente 3 metros de altura. Data del siglo II, concretamente del año 176 d.C.

La escultura que me dispongo a comentar es el retrato ecuestre de Marco Aurelio. Aunque se desconoce el autor de la obra original, se sabé que data del siglo II, concretamente del año 176 d. C. época en la que se realizaron numerosas estatuas ecuestres de las cuales solo nos ha llegado la de Marco Aurelio debido a una confusión. Actualmente la podemos encontrar en el museo Capitolino de Roma.

Se trata de una obra escultórica ecuestre que representa al emperador a lomos de un caballo en actitud de revista militar, práctica que numerosos autores realizaban a los emperadores interesados por su hazaña y quese le representaba como símbolo de la grandeza de Roma, como podemos observar en el primer texto. La obra original está realizada en bronce dorado, material que le proporciona a la obra una sensación de compacidad y dureza. Además la escultura nos produce sensación de movimiento ya que el autor ha utilizado la técnica de contrapposto para adquirir el movimiento del cuerpo del caballo y del emperador. Para potenciar su movimiento, la composición de la obra es abierta, ya que se abre hacia el exterior por medio de la expresividad del emperador que se encuentra sobre el caballo extendiendo el brazo en su saludo al pueblo y al ejército. Por lo contrario, el caballo muestra una composición cerrada y equilibrada ya que la cola y la cabeza señalan hacia abajo al igual que las patas, también marcadas por direcciones hacia el centro de la composición, como podemos observar en la imagen. Al igual que las demás esculturas romanas, los autores seguían un canon de proporcionalidad para que sus obras alcancen un mayor grado de Realismo y naturalidad. En cuanto a la masa, esta obra escultórica transmite sensación de pesadez a causa de los
materiales utilizados para realizar la obra. Además de transmitir una sensación pesada, el bronce permite por su naturaleza que la luz resbale sobre la pieza, lo que se aprobecha para transmitir sensaciones de mayor dinamismo. Por lo tanto, según de donde provenga la luz solar, la escultura tendra un efecto visual diferente.

descripci.O Aunque en ésta el emperador Marco Aurelio se presenta a lomos de un caballo, guarda muchas similaridades con las estatuas propias de Augusto. El tema central de la estatua es el poder y la grandeza divina, con el emperador agrandado con respecto a su talla real y tendiendo su mano, en un gesto muy característico de los retratos de Augusto. En este caso, el gesto puede también significar clemencia hacia, según algunos historiadores, un enemigo caído a los pies del caballo (según algunos historiadores basados en relatos del medievo que especifican que en la estatua se mostraba también un cacique bárbaro en cuclillas ante la pata derecha delantera del caballo). Esta imagen tenía como finalidad mostrar al emperador como un señor de la tierra siempre victorioso y conquistador. Sin embargo, al no llevar armas o armadura, Marco Aurelio parece transmitir más una imagen de paz que de héroe militar, tal y como él se percibía a sí mismo y a su reino.También cabé señalar que Marco Aurelio monta sin estribos, debido a que el estribo no había Sidó introducido aún en el Mundó occidental.

Historia:Anteriormente, existían numerosas estatuas imperiales ecuestres, pero pocas sobrevivieron debido a la práctica usual de fundir las estatuas de bronce para reutilizarlas como monedas o para construir nuevas estatuas (por ejemplo, como ocurrió durante el periodo tardío del Imperio, tras la aparición de las iglesias cristianas de Roma). Es por este motivo que muy pocas estatuas de bronce sobrevivieron, y mucho menos las que mostraban emperadores. Los cristianos medievales también las destruyeron bajo la creencia de que eran ídolós paganos. De hecho, esta estatua es la única estatua de bronce de un emperador romano de la época pre-cristiana que ha llegado a nuestros días.Durante la Edad Media, fue una de las pocas estatuas romanas que permaneció a vista pública, debido a que se creía, erróneamente, que se trataba de una estatua ecuestre del emperador pro-cristiano Constantino. Estaba en el Palacio de Letrán en Roma, y en 1538 fue trasladada a la Plaza Capitolina, en la Colina Capitolina, durante el rediseño de la colina realizado por Miguel Ángel. Aunque el mismo Miguel Ángel no estaba de acuerdo con su posición central, diseñó un pedestal especial para la misma. Actualmente, el pedestal y el bronce original se encuentra en una nueva sala de exhibición, construida especialmente para albergarlo, en el Palacio de los conservadoresdel Museo Capitolino, sustituyéndolo por una replica en la plaza.

Significat i funcióA diferència del que faran els escultors renaixentistes, l'artista aquí no falsifica la relació entre el genet i la muntura, no es tracta d'un gran cavall que meravelli pel seu volum o corpulència; tot al contrari, les cames de Març Aureli sobresurten per sota del ventre. Es tracta de donar protagonisme a l'emperador que es manifesta amb una gran noblesa, però una noblesa humana i veritableUna de les obres més importans de l'escultura romana. L'única eqüestre conservada



Ara Pacis Augustae.Autor:desconegut.Cron:13-9,tipologia:altar,material:marbre de carrara,mides:3,68m x 11,60m x 10,65,estil imperial, tema:commemoratiu localitz:museo dell'Ara Pacis (Roma)

CH:L'Ara Pacis(altr de la Pau) es un monument commemoratiu de l'epoca de l'Imperi Roma. Es troba a Roma i va ser construït entre el 13 i el 9 a.C per decisió del Senat, en acció de gracies pel retorn de l'emperador August després de les seves victorioses campanyes a Hispania i Gal.Lia, on hi havia hagut un període de revoltes constants. Durant 3 anys Augut havia estat fora de Roma i finalment aconseguí imposar la Pau. Esta dedicat a la deessa de la Pau i aixecat a Roma, al Camp Mart, on cada any els sacerdots i vestals havien de sacrificar un moltó i dos bous. El conjunt del monument va estar molts segles desaparegut i quan es decobrí s'interpreta erroniament

descripció:Monument de planta rectangular. Forma un recinte murat, sense sostre, i conté un altar, on es sacrificaven animals. Està alçat damunt un podi força elevat, amb una rampa esglaonada al davant i dues portes d’accés. La porta principal està orientada a l’oest, i era utilitzada per el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici. L’altra porta, orientada a l’est, era per on s’introduïen els animals que havien de ser sacrificats.L’altar ocupa l’espai central, el qual està situat damunt un pedestal esglaonat. Pel que fa a les cares exteriors de les parets, estan cobertes per relleus escultòrics. Són relleus amb voluntat narrativa. El seu nivell marca la perspectiva i el sentit de profunditat ve donat per la juxtaposició de les figures.

Anàlisi formal:

Material: marbre.

Forma: els tres tipus de relleu: baix relleu, mig relleu i alt relleu.

Tècnica: talla.

Descripció: recinte rectangular sense coberta amb dues portes, una a l’est i l’altra a l’oest, s’hi accedeix per una escala i a l’interior hi ha una altra escala que porta a un altar en forma de U. Les parets estan decorades amb relleus sobre el marbre blanc amb motllures, té capitell corinti.

Composició: als murs de l’exterior hi ha dues parts de relleus, la part inferior és una decoració vegetal amb fulles d’acant, al de dalt hi ha comitives (escenes mitològiques relacionades amb l’emperador August). Als laterals hi ha pilastres amb fulles d’acant, separades per una franja esvàstica. A l’interior veiem com la part inferior presenta una empallissada i a la part superior hi ha caps de toro units per garlandes de flors i fruites.

Llum: està repartida irregularment formant clarobscurs a causa dels plecs de la roba de les comitives, aconseguint donar profunditat.

Anàlisi estilístic:

Estil: ROMà imperial però presenta algunes característiques orientals.

Característiques: retrat de personatges concrets, la voluntat de perdurar, per glorificar els emperadors, ús de materials nobles com el marbre, monumentalitat, eclecticisme...

Antecedents: fris de les Panatenees de l’Altar de Zeus a Pèrgam.

Influències: Renaixement i Neoclassicisme.

Funció i significat

Funció: religiosa, altar on es feien sacrificis en honor als déus que també servia per donar les gràcies als emperadors, i document històric que ens mostra part de la història romana.



 Características formales:
· Antinaturalismo: desconexión de lo representado con el Mundó real. Carácter simbólico y alegórico. Se busca a expresión del contenido religioso.
· Las figuras se deforman intencionadamente buscando el impacto emocional.
· Simplicidad y estilización. Geometrismo y abstracción.
· Rehusa la representación del cuerpo humano desnudo, todas las figuras se cubren con vestiduras. No hay canon de proporcionalidad, ni equilibrio entre masa y peso.
· Las figuras son rígidas, hieráticas. Solemnes y alargadas, para acentuar su carácter espiritual. Técnicamente aparecen como primitivas, con un cierto aire arcaico.
· Ausencia general de movimiento.
· Las composiciones y escenas se yuxtaponen en un mismo plano, sin formar grupos.
· Falta volumen, las composiciones son planas y simétricas, con un Claró predominio de la frontalidad.
· Es una plástica que se dirige a la mente, de una gran carga intelectual, dado que transmite contenidos ideográficos con una evidente afán didáctico.

Entradas relacionadas: