Indeterminisme teologic

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,97 KB

Determinsime econòmic: Els factors econòmics determinen la nostra conducta. Tot es pot comprendre si analitzem el funcionament de l'economia. El marxisme defensa la influència dels factors econòmics en la conducta humana. Determinisme teològic: Tot el que fem estàa ja previst i ficat per un fat o destí o bé per ua voluntat superior o divina. L'homes és un titella en mans del fat o la divinitat, li queda ser respresentant tan bé com pugui un drama que ja està escrit. Per a la teologia reformista si déu es omniscent ha der ser perquè el que encara no ha succeït ja està establert.. Existència de llibertat: Els determiniistes confonen factors condiciionats amb factors determinats. Factors condicionats: Casuses de l'acció. El comportament humà es  conseqüència inevitable de factors que l'ésser humà no controla. Factors condicionats: motius de l'acció. El comportament humà està influit per factors externs, però no se'n considera resultat. //La defensa de llibertat comporta ua defensa de l'indeterminisme, les nostres accions i decisions estan condicionades. Afirmar l'indeterminisme en l'actuació humana no significa afirmar la indiferència. La nostra elecció es indiferent a qualsevol factor representaria pensar que la nostra acció és aroitaria i irracionall. L'indeterminisme nega factors determinats de la conducta, però no nega que la conducta estigui condicionada i influenciada per motius i raons. L'evidència de la llibertat: La llibertat no necessita demostració. La creença que actuem d'una manera lliure i voluntària és una veritat evident per ella mateixa. No es demostra, però és la base en la qual se sustenen moltes de les nostres creences sobre l'home. Indeterminisme teològic: La teologia catòlica accepta l'omniscència divina sense negar la capacitat d'elecció de l'ésser humà- Per a la religió catòlica, Déu i la llibertat són compatibles. Sant Tomàs d'Aquino diu que l'ésser humà té llubertat d'elecció. Lla llibertat d'elecció es basa en un judici de l'enteniment que mostra què és preferible d'acord amb el bé que desitgem assolir. Enteniment que mou la voluntat a triar una cosa o una altra-  Llibertat i moralitat: si l'ésser humà no té llibertat d'elecció, no es possible parlar de responsabilitat ni de moralitat. Podem fer a algú responsables dels seus actes si ha actuat conscienment, voluntàriament i lliurement.  Kant defensa que la llibertat és un postulat de la raó pràctica, encara que la llibertat resulta indemostrable, cal suposarse-la perquè la moral sigui possible.

Entradas relacionadas: