L'infern de marta personatges

Sebastià:hi ha una relaciÛ arrauxada i masoquista que, en el cas díella, es tradueix en un doble impuls díatracciÛ i repulsiÛ. De fet, na Marta apareix durant tota líobra com un personatge indefens, torturat per aquesta situaciÛ. Líargument, entorn del triangle sentimental esmentat, Ès un plantejament molt tÚpic en la literatura i, en aquest cas, tota la seva forÁa i gr‡cia recau b‡sicament en el personatge de líamo, en Sebasti‡, i en la propietat que exerceix sobre na Marta, que encara que alguns personatges la vegin com a material, Ès realment sexual i moral. I Ès que na Marta Ès utilitzada per en Sebasti‡ com a objecte de plaer. A mÈs, i Ès que en Sebasti‡ Ès líamo de tot i tÈ sota el seu domini tots els personatges: na Marta, els germans Perdigons Ö i tot pel poder que li dÛna la possessiÛ de la terra. Tot Ès díen Sebasti‡, líhereu propietari de la terra i de la gent que líhabita, com diu na Marta, de tot un ìmÛnî, del mÛn de la terra baixa. Les persones no sÛn mÈs que una propietat mÈs díen Sebasti‡, i aixÚ Ès vist com a normal per tots ells, i no gosen revoltar-se, ja que líamo en reprimeix qualsevol intent. Per aixÚ intenta coaccionar la gent del llogaret per allunyar en Manelic del costat de na Marta. Aquest conflicte sense sortida nomÈs podia dur un desenllaÁ tr‡gic com el que passa. Aquesta propietat díen Sebasti‡ sobre na Marta acaba quan en Manelic el mata. Terra baixa manifesta el mÛn que millor que coneixia Guimer‡, de sentiments primaris i ferÈstecs, amb els quals aconsegueix una gran tensiÛ. En Sebasti‡ Ès el personatge mesquÌ que es reforÁa davant díuna exaltaciÛ de la bondat; Ès de fet, líencarnaciÛ del mal en una dualitat bÈ-mal que presideix tota líacciÛ. En ell, Terra baixa reflecteix la injustÌcia del caciquisme rural. Marta:El personatge de na Marta tÈ dues trajectÚries contrapuntades (el relat dram‡tic i la histÚria cronolÚgica) que mantenen líespectador en suspens fins a la fi. Segons líordre de desenvolupament del drama, na Marta comenÁa essent la dona anomenada abans díaparËixer a escena; la dona que síamaga; aquella a qui tothom es creu en dret díexigir la seva presËncia, dret díinsultar. La insulta na Pepa, la insulta en Tom‡s, sense atrevir-se a pronunciar la paraula clau perquË Ès massa degradant. Quan na Marta apareix a escena, es mostra antip‡tica, engega la gent fora del molÌ. Líespectador rep la impressiÛ de trobar-se davant díuna persona intractable. PerÚ de mica en mica, a partir de les paraules díella i díen Sebasti‡, anam coneixent la tragËdia de líal·lota: la seva infantesa de captaire, la mort de la seva mare, la ìgenerositatî de líamo envers ella i el seu pare adoptiu, la mort díaquest i líabsoluta soledat de na Marta, veritable serva de líhereu amb funciÛ concubina. Ens adonam de la situaciÛ de na Marta: tÈ home sense tenir parella. En Sebasti‡ no la converteix en esposa per unes raons no explicitades, perÚ tampoc no li permet que síenamori díun altre. Exigeix conservar ìla propietatî de la seva amant sense cap compromÌs per part díell, i pretÈn mantenir la seva relaciÛ a líombra, en una confidencialitat que Ès com el secret del pregoner, que el sap un de cada carrer. Tan alienada est‡ na Marta al comenÁament, que se sent dolenta i es mostra fins i tot comprensiva envers en Sebasti‡. Na Marta, tancada al molÌ, allunyada dels altres pocs habitants de líindret per la relaciÛ dissimulada amb líamo, tÈ una relaciÛ que la lliga a una persona en la mateixa proporciÛ que la separa de les altres. Na Marta, teÚricament elevada a un rang social superior al nivell de la gleva per la seva intimitat amb líamo, Ès en realitat confinada a la presÛ del seu molÌ i convertida en una dona perduda als ulls del poble, perÚ, díaltra banda, secretament envejada. AixÌ les coses, per afegir mÈs llenya al foc, el p?Blic aviat síassabenta amb esglai de la perversa trifulga preparada per en Sebasti‡, a partir de la qual els dos amants tendran una vida13 encara mÈs complicada; perÚ la hi tendr‡ sobretot ella. Amb el casament amb en Manelic, na Marta sembla que ha arribat a una de les pitjors degradacions a quË pot arribar una dona. Llavors comprenem per quË síamaga, per quË foragita els Perdigons que venien a omplir amb tafanaries la seva vida v‡cua; comprenem que la dona es troba en estat de xoc, en plena depressiÛ psÌquica. Lí‡nim de líespectador es va encongint.