Instal·lacions de Calefacció, Climatització, Pneumàtica i Oleohidràulica
Clasificado en Tecnología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,13 KB
Les instal·lacions de calefacció i climatització
La sensació de confort ambiental a l’interior d’un edifici es determina per les condicions de temperatura (de 20 a 22 ºC), amb independència de les condicions climàtiques de l’exterior. Per mantenir la temperatura en aquestes condicions s’utilitzen les instal·lacions de calefacció a l’hivern i les de refrigeració a l’estiu, o bé les de climatització que, a més d’escalfar o refrigerar l’aire, permeten controlar-ne la humitat.
La instal·lació de calefacció controla la temperatura de l’habitatge i la manté superior a la de l’exterior.
La instal·lació de refrigeració controla la temperatura de l’habitatge i la manté inferior a la de l’exterior.
La instal·lació de climatització controla la temperatura i la humitat de l’habitatge i les manté en els valors adequats per al confort ambiental.
Les instal·lacions de climatització
No hi ha gaires cases que tinguin instal·lació de refrigeració destinada exclusivament a refredar l’aire; habitualment, s’utilitzen aparells de climatització que refrigeren l’aire a l’estiu i l’escalfen a l’hivern, però també regulen el grau d’humitat i la renovació i el moviment de l’aire. Disposen de filtres que eliminen les partícules de pols, els fums i les males olors de l’aire. L’aparell més utilitzat és la bomba de calor, que funciona com un frigorífic: un compressor accionat per un motor elèctric fa circular el fluid a través d’un evaporador i un condensador. Fixa’t en el frigorífic de casa teva: l’evaporador que hi ha a l’interior agafa la calor de dins i la treu a fora mitjançant el condensador situat a l’exterior.
La pneumàtica i l’oleohidràulica. Aplicacions
Hi ha dues tècniques molt utilitzades, basades precisament en la utilització de l’aire i de l’oli com a transmissors d’energia: la pneumàtica i l’oleohidràulica.
La pneumàtica és el conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit, com a fluid transmissor d’energia, per a l’accionament de màquines i mecanismes.
L’oleohidràulica és el conjunt de tècniques basades en la utilització d’oli mineral com a fluid transmissor d’energia, per a l’accionament de màquines i mecanismes.
En l’actualitat la pneumàtica consisteix en una tècnica de gran aplicació en la majoria de processos de producció moderns. Molts problemes d’enginyeria que al llarg de molts anys han estat resolts mitjançant la mecànica tradicional s’han aconseguit simplificar amb la incorporació de la pneumàtica, fent-los més senzills, econòmics i automàtics.
La pneumàtica, però, no és una tècnica recent, ja que fa més de 2000 anys que un grec anomenat Ctesibios construí un canó pneumàtic que, rearment manualment, comprimia aire en cilindres. En efectuar el tret, l’expansió de l’aire comprimit emmagatzemat donava una major energia a la qual era propulsada a una distància molt més gran.
La pneumàtica és el conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit, com a fluid transmissor d’energia, per a l’accionament de màquines i mecanismes.
L’oleohidràulica és el conjunt de tècniques basades en la utilització d’oli mineral com a fluid transmissor d’energia, per a l’accionament de màquines i mecanismes.
En l’actualitat la pneumàtica consisteix en una tècnica de gran aplicació en la majoria de processos de producció moderns. Molts problemes d’enginyeria que al llarg de molts anys han estat resolts mitjançant la mecànica tradicional s’han aconseguit simplificar amb la incorporació de la pneumàtica, fent-los més senzills, econòmics i automàtics.
La pneumàtica, però, no és una tècnica recent, ja que fa més de 2000 anys que un grec anomenat Ctesibios construí un canó pneumàtic que, rearment manualment, comprimia aire en cilindres. En efectuar el tret, l’expansió de l’aire comprimit emmagatzemat donava una major energia a la qual era propulsada a una distància molt més gran.