J.V. Foix

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,86 KB

 

Autor: Josep Vicenç Foix (1893-1987Barcelona) Difícil de classificar. Etiquetat com a avantguardista, noucentista i postsimbolista. Els seus temes es reparteixen en tots els seus llibres, va escriure en una gran diversitat de formes, estils i barreja tècniques d’avantguardes amb la tradició literària clàssica.

Obra: Sol, i de dol (1947) dins l’obra Sol, i de dol.

Tema:  Desorientació del protagonista en la natura que reconeix com una terra innata. L’autor se sent perdut i sol, però de seguida reconeix el paisatge de fa mil anys i ja res li sembla estrany i retroba el paisatges on passejava.  L’espai on es desenvolupa el poema es fos i solitari on se sent perdut per els element de la natura.

Estructura:  Sonet de 2 estrofes de 4 versos  i 2 estrofes de 3, amb mètrica ABAB, ABAB, CDD,CDD.

Forma: Versos endecasíl·labs d’art major , rima consonant .

Recursos literaris:

Hipèrbaton al vers 2 ( Em veig sovint per fosques solituds).

 Anàfora als versos 4, 5, (I gorgs...) (I dic...).

Interrogació retòrica als versos 5,6 i 7 (  I dic: On só? Per quina terra vella, -Per quin celo mort -, o pasturatges muts, Deleges foll? )

Metàfora al vers 6 (-Per quin cel mort -, o pasturatges muts).

Contradicció al vers 10 ( L’estrany no m’és estrany).

Encavallament als versos  7, 8, 9, 10, 12, 13.

Anàfora al vers 10 ( De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany)

Antítesi als versos 13 i 14 (Déu i diable).



Autor: Josep Vicenç Foix Mas ( Sarrià, 1893- Barcelona 1987).  Se l’ha classificat com avantguardista, noucentista o postsimbolista. Va col·laborar amb la publicació La revista, de la qual en fou redactor. La seva obra va adquirir més popularitat arran de la musicalització del seu poema “És quan dormo que hi veig clar”,  per part de Joan Manuel Serrat.

Obra: “ És quan dormo que hi veig clar”  dins l’obra “ On he deixat les claus... (1953).

Tema: Per saber la veritat de les coses tan sols t’has de basar en argumentacions l

Estructura:  Cançó tradicional amb  una tornada que repeteix els dos versos inicials de l’estrofa. Formada per 3 estrofes de 10 versos.

Forma:  Versos heptasíl·labs amb rima consonant. Mètrica abc,bcb,baab. Art menor.

Recursos literaris

Anàfora al versos 1 i 9( És quan plou que ballo sol).

Anàfora als versos 2 i10 (Vestit d’algues, or i escata).

Metàfora en els versos 7 i 8 (el casalot de pirata és un ample gira-sol).

Anàfora i al·literació als versos 11 i 19 ( És quan ric que em veig gepic).

Anàfora als versos 12 i 20 ( Al bassal de sota l’era).

Polisíndeton als versos 14 i 15 ( i empaito la masovera, i entre pineda i garric).

Anàfora als versos 21 i 29 ( És quan dormo que hi veig clar).

Metàfora al vers 24 ( visc al cor d’una petxina).

Entradas relacionadas: