Joan alcover cap al tard

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,19 KB

 

Miquel Costa i Llobera fou un poeta mallorquí  nascut a Pollença el 10 de març de 1854. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on conegué Maríà Aguiló  i Antoní Rubíó i Lluch. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia ROMàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci  i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci.
Mentrestant manifesta la seva vocació religiosa i va a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma  (1885-1890), on s'ordena sacerdot i es doctora en Teologia. Durant l'estada a Roma escriu poemes en castellà per complaure son pare que quedaran recollits en el volum Líricas (1899). A la seva tornada a Mallorca escriví els poemes narratius que conformen el volum De l'agre de la terra (1897) i també Tradicions i fantasies (1903). El 1902 obté el títol de Mestre en Gai Saber El 1904 presideix el Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. Morí a la trona d'una església mentre predicava el panegíric al Convent de Santa Teresa de Mallorca, el 16 doctubre de 1922

Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista i polític. Nasqué a la ciutat de Mallorca el 1854 i hi morí el 1926.
Fou condeixeble de Costa i Llobera i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. La seva obra poètica estigué molt abocada a la reflexió íntima sobre el dolor i la tragèdia humana, reflex de les circumstàncies dramàtiques que li tocaren viure, ja que tingué 5 fills de dos matrimonis, dels quals només li sobrevisqué el més petit, Pau.
Alcover inicià la seva carrera poètica utilitzant el castellà, però, cap a la maduresa i potser fruit d'un retorn íntim a la necessitat d'expressar els sentiments més pregons en la seva llengua materna, emprà només el català, esdevenint, juntament amb Costa i Llobera, el poeta més destacat de Mallorca.
El 1909 fou proclamat Mestre en Gai Saber obtingué el Premi Fastenrath. El 1951 es publicaren de manera pòstuma les seves Obres completes.
Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades.

Joan Maragall va ser fill duna família burguesa, va estudiar dret i va treballar en el Diario de Barcelona alhora que publicava a LAvenç i a altres revistes. Després del primer llibre Poesies tendeix a prendre una postura moral davant lagitació social del moment. Els seus poemes sobre guerres colonials i els articles sobre conflictes civils li van reprtar la consideració de la societat. La seua obra més ambiciosa es el llarg poema dramatic El comte Arnau.

Modernisme: Els poetes modernistes apel·len a la sinceritat com a marca d'originalitat. També predomina la irracionalitat i la intuició que es tradueix en llibertat formal i en figures literaries més subjectives. Els autors abandonen el retoricisme i l'ús d'altisonants arcaismes per acrear una llengua més versemblant i d'acort amb el seu objectiu de transmetre emotivitat. Aquets moviment abarca fins el 1911 any en que mor Maragall. Durant aquest període destaquen Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Ambdós representants de l'Escola Mallorquina.

Entradas relacionadas: