Joan Alcover i Miquel Costa

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,97 KB

 

 Joan Alcover (Palma, 1854-1926)

En la seva trajectoria literaria influïren decisivament circumstancies personals i familiars tragiques. Després de la mort de la seva primera esposa i, posteriorment, de dos fills, troba en la llengua catalana l’unic instrument per expressar el dolor i la poesia esdevé la forma de representar el record dels éssers estimats.  /  La desgràcia va fer que un mateix vespre morissin 2 fills, un a BCN i l’altre a Mallorca. Abatut pel dolor, abandona la poesia.

Joan Alcover va escriure poemes en català i en castellà, però el desig de ser conegut en els cercles literaris de Madrid el van fer optar primer per la llengua cast.

Els versos d’aquesta etapa es caracteritzen per la buidor, la repetició de tòpics i la imitació dels models.

Quan li arriben les “hores tràgiques”, s’aferra a la poesia i a la llengua catalana com a únic mitja vàlid per a expressar els seus sentiments, és llavors que es revela com un dels grans poetes de la lleng. cat.

L’obra en cat. es breu, comprèn 2 llibres Cap al tard i Poemes Bíblics. Es caracteritza per una interpretació simbòlica i humanitzada del paisatge, a diferencia del de Costa, que és animat i les figures humanes apareixen integrades, però com en aquest, l’arbre hi apareix com a simbol de permanencia a pesar del pas del temps.

Cap al tard, el seu millor llibre, es el fruit que ha donat la seva estima per català, com ho expressa el mateix titol que hi ha arribat tard, en la maduresa de la vida. Cada poema es independent i té vida pròpia, agrupats en 5 seccions:

-Cançons de la Serra. Representen un paisatge idealitzat. En alguns poemes, la Serra mallorq. Simbolitza la seva pàtria.

-Elegies. El poeta s’enfronta a la desgracia de les absències irreparables dels éssers estimats. A més, el dolor li serveix d’inspiració i l’ha enriquit personalment.

-Endreces. Poemes dedicats, a mode d’homenatge, als intel·lectuals que assistien a les seves tertulies literaries.

-Juvenils. Composicions escrites duran l’etapa de joventud.

-Vària. Aquesta part conté els poemes que quedaven fora de secció.



Poemes bíblics, a diferencia de Cap al tard, constitueix un recull unitari d’un to menor respecte al poemari anterior.

La seva teoria literaria es recull a “Humanització de l’art”, treball on hi exposa la seva proposta d’un art essencialment humà i vol que aquest art arribi al poble. La sinceritat, la realitat i la claredat son la base de la seva estètica literaria.

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Obra.

L’obra de Costa es breu. És considerat un dels millors poetes catalans de tots els temps.

En la seva obra hi domina el sentiment religiós i paisatgístic, estretament lligats. En tant, concep el món com a un reflex de Déu i tracta sempre un paisatge real, Mallorca, sobretot Pollença i Formentor.

Estil.

Cal destacar la perfecció formal de la seva poesia i la riquesa i correcció del llenguatge.

Etapes.

-Etapa de joventut. És l’etapa romàntica on trobam un dels seus poemes més brillants i coneguts, “El pi de Formentor”, que pertany a l’obra Poesies i que combina els seus dos temes preferits, Déu i la natura.

-Etapa de maduresa. En aquesta, substitueix la rima romàntica pel ritme clàssic. En forma part l’obra Horacianes, que esdevé el model del classicisme dels noucentistes.

Entradas relacionadas: