Joan brossa moviment literari

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,88 KB

 
NARRATIVA MODERNISTA ---> molt important en el Modernisme. Pretén causar un impacte al lector, no nomes descriure. Narradors subjectius. S'orienta a la narració curta. LLenguatge molt ric i cuidat. Tematica: enfrontament entre individu i societat. Ambients rurals. Joaquin Ruxa: autor de contes, acció de l'obra a Blanes, presenta una natura lluminosa i bella, descripcions intenses. Víctor Catala: Caterina Albert, autora de contes i novel·les, la seva obra mes important es solitud, també escriu dames rurals, autora de visió tragica, ambients ruralistes. Solitud: historia d'una dona solitaria, que s'enfronta amb la seva solitad. Novela capital del Modernisme. TEATRE MODERNISTA ---> Tendencia regeneracionesta: incideix en problemes socials d'enfrontaments individu-societat. Joan Puig i Ferreter: autor de teatre modernista. Tendencia simbolista: teatre introvertit, decadentista. No tracta la societat. Renova les tecniques de representació teatral, ja que pretén crear en l'espectador una atmosfera determinada. Santiago Rusiñol: de família benestant, vida dedicada a l'art, cultiva molts tipus d'art (polifacetic). Pintor impressionista. Autor de noveles, teatre, periodista. Teatre: 1a etapa: Simbolista: intenta surgerir estats d'anim a l'espectador. 2a etapa: Regeneracionista: (l'heroe, de caracter antimilitarista. Satira sobre les guerres a l'África). 3a etapa: Costumista: l'Auca del senyor esteve: teatre realista, per el gran public. Representa el conflicte artista-mon burges. Joan Puig i Ferreter: de família humil, joventut, vida bohemia a França ( representada a la novela Camins de França). Quan torna a CAT es torna autor teatral d'exit. Escriu Aigües encantades: basada en una novela d'Ibser. Planteja el conflicte de la massa del poble inculte, presonera dels prejudicis, sotmesa al calic del poble, que no fa cas d'un foraster que representa el progres i la ciencia, a qui al final expulsen. NOUCENTISME ---> Moviment cultural desenvolupat entre 1096 - 1923 que succeeix el Modernisme. Josep carner , Els fruits saborosos (1906); Miquel Costa i Llobera, Huracianes (1906); Eugeni d'Ors (teoric del noucentisme) Glossari (1906). El noucentisme s'acaba al 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. Eugeni d'Ors publica articles al diari on expressa els objectius Noucentistes. -Moviment d'inspiració classica, partidaria de les idees d'ordre i racionalitat per sobre els sentiments -L'important no es la natura, si no l'esforç de l'home per controlar-la. - Lloa el mediterrani, com els llatins. - Pretén transmetre l'idea d'un mon ordenat i harmonic. - Gran importancia de les institucions culturals. - Reforça la poesia i l'assaig. Josep Carner: conegut com a poeta. Segueix la carrera diplomatica, triumfa com a poeta noucentista, pero te poesia posterior al moviment. Obre: Els fruits sabrosos, Auques i ventalls, Nabí (les 2 primeres noucentistes). Molt bon poeta, gran domini lingüístic, bona metrica, molta ironia, humor amagat. Visió nostalgica de la vida. ESCOLA MALLORQUINA ---> Escriptors i poetes de Mallorca, precedents del noucentisme. Els noucentismes els prenen com a bons poetes. Bona tecnica, metrica i llengua. Contingut: visió classica, serena, harmoniosa de la realitat. Contemporanis al Modernisme i al noucentisme. Miquel Costa i Llobera, Huracianes, agafa com a model els classics. Joan Alcover, Cap al tard. L'Avantguardisme ---> Corrents estetics i culturals entre 1900 i 1930, s'acaba amb la II.G.M. Pretén fer un replantejament de la manera d'entendre l'art i la cultura. Cubisme: - Molta influencia en la pintura (Picassó); - Influencia directa en la literatura amb el caligrama; - Els poetes cubistes modifiquen la forma dels vers a la pagina, li donen imatge pictorica. Futurisme: - Molta influencia a Itàlia i a l'URSS. - Temes: velocitat, tecnica, invents, activitat física, energia, el futur. Surrealisme: - Influencia de Freud. Important en pintura; - Posterior als altres deos corrents; - Es basa en l'inconscient i en els somnis; - Tecnica de l'escriptura automatica: consisteix en esciure sense sotmetre al conscient, lliurement, cultiva l'inconscient. Joan SALVAT-PAPASSEIT --->Autor de família humil, autodidacta, mor jove de tuberculosi. Obra poetica incluida en l'Avantguardisme. Te poemes i minifestos avantguardistes. Temes: celebració de la vida quotidiana, optimisme davant la vida, amor, patrotisme. Poemes en ondes hertzianes ( recull de Avantguardisme). Poema de la rosa als llavis (recull poesia amorosa). J.V.FOIX ---> poeta en prosa i en vers. Te articles de prensa. Formació autodidactica. MOlt relacionat amb el mon de l'art i la cultura. BOn coneixement dels classics medievals catalans, del Renaixement Itàlia i dels trobadors occitans medievals. Influencia surrealista. Sol i de deel ( recull de sonets). Tracta la identitat social. Poemes festius de to humorístic, de reflexió moral i narratius. Gran domini de la metrica, vocabulari ris i personal. J.M.SAGARRA ---> Poeta, novelista, articulista, dramaturg, traductor. Viu de l'escriptura, prove de l'aristrocracia, estudia dret. AL marge dels corrents de l'epoca. Intenta arribar a un public ampli. Molt popular amb molt d'exit. - Poesia: D'inspiració popular, temes senzills, molta habilitat metrica; llengua senzilla i popular, mai culta; temes: l'amor, el pas del temps, la naturaleza; poemes breus (nomes llarg El comte Arnau); -Teatre: etapa de teatre en vers. Parla de conflictes sentimentals amb final felíç; El cafe de la Marina, ambientada al Port de la Selva. SALVADOR ESPRIU ---> Poeta, narrador, dramaturg. Comença molt jove com a narrador de contes. Després de la guerra civul es pasa a la poesia. "Les cançons d'Ariadna" (recopilació de poemes no agrupats); Cementiri de Sinera; Pell de brau. Fonts: mites grecollatins, la Bíblia, mites de l'antic Egipte. Mites propis: Sinera (població imaginaria en la que pretén reflectir la situació del seu temps), Sepharad (Espanya). Espriu parteix de la realitat del seu temps, pero li dona perspectiva historica. Visió del mon esceptica/ esperançada. Temes: política, metafísica, humor. CARLES RIBA (ENTRE SAGARRA I ESPRIU) ---> Poeta, traductor, professor de grec. Exili interior: activitat cultural mig clandestina a CAT. Estances: llibre de poesia pura, parla en general i abstracte dels sentiments. Elegies de Bienville: tracta l'experiencia de l'exili amb mites grecs. Salvatge cor: poesia en to enamorat.

Entradas relacionadas: